lA uMi

La Umi, la meva segona ombra, allà on vaig ella ve. Ja fa molts anys que ens aguantem ,ella amb les seves manies i jo amb les meves. Queda malament dir-ho, però és més apanyada!...tots els amos presumeixen del seu gos, però la meva te un talent natural per fer cabronades: sap obrir portes, obrir les escombraries, robar menjar... ara te obsessió molt estranya, el plàstic i els clínex( usats). És poc fotogènica, no li agrada que li facin fotos, no se com ho sap, però veu una càmera i gira el cap i et mira de reüll o bé borda ¿?.  Mirant les fotos guardades he vist aquesta, crec que és de les poques que no surt natural, deuria fer-li xantatge amb menjar.

bYe bYe pIsO pAtErA

Este domingo dijimos adiós hasta siempre al Piso Patera.... 4 años....que para mi han pasado volando.

Muchos son los que durmieron allí, los que compartieron plato, horas muertas, pelis tontas, partidos de fútbol..... Ayer se entregaron las llaves, después de un finde muy, muy largo para sus exinquilinos.  Faltaba la puesta a punto y la mudanza.
 Sofás transportados por las calles, carros de la compra repletos de tapers y platos, colchones, cajas, bolsas....pero esa es otra historia, la de las mudanzas!!!
Hoy, ya ha pasado, la maratón ya ha terminado. Ahora toca el juego,¿ dónde estará la afeitadora?
La gran duda: qué habrá dicho la dueña? ¿ a qué hora acabaron de limpiar?
Encontraré a faltar la lámpara, los fines de Año y lo más grave, me quedo sin saber quién es la " tobillitos"!!!
Bye, bye Piso Patera!!!!

dIssAbtE

xEmEi

http://observaciongastronomica.blogspot.com/

         Ahir a la nit vam anar a sopar amb la família al XEMEI, una trattoria veneciana regentada per dos bessons.
L'OrbuÀ i jo ja l'havíem catat un cop i en guardàvem bon record, així que repetíem.
Ens vam asseure a la terrassa i com últimament refresca, repartien mantes de llana als clients perquè no es quedessin congelats, un detall que els va fer guanyar punts.Vam sopar com uns campions, sort que per marxar cap a casa ho vam fer xino-xano, caminant, per baixar tanta teca.
Els cambrers super amables, bon rotllo, carrer molt tranquil per ser del Poble Sec, hi vam coincidir dos grans grups de gent a dintre( dos estances independents) i no ens molestaven a la resta que estàvem a la terrassa. Ara això si, feia pendent el carrer i era una mica estrany. Un altre detall, no posaven estovalles, els plats directes a la taula de ferro...

Vam escollir 3 primers per picar, per llepar-se els dits:

Amanida d'arenque( tomàquet amb trossos d'arenque) el més fluix de tots, un formatge calent, amb pernil de Parma i figues fresques, una combinació molt encertada, i mozzarella de burrata amb tomàquet raff i rúcula... ummmmm!!!se'm fa la boca aigua!

http://observaciongastronomica.blogspot.com/

De segon:

http://observaciongastronomica.blogspot.com/

Calamars , espagueti amb musclos, cloïsses i tomàquets, dorada al forn i jo gula del tot " cochinillo" al forn amb carbassa... Els dos últims estàven bé però al meu gust el cochinillo un poc soso i la dorada una mica massa feta.
De postres brownie i tiramisú.

http://observaciongastronomica.blogspot.com/

La carta que ofereixen és  curta però variadeta, els preus piquen una mica, crec que el plat més econòmic no baixa de 15 euros... però els productes s'ho valen.
És un restaurant que et sents còmode, menges bé i a sobre els clients semblen amics, es respira un ambient informal, com de vacances... Jo no aniria cada setmana però si de tant en tant. 

Vam marxar satisfets i contents amb els estòmacs  treballant a tota màquina....

vAgA gEnErAl

Vaga general obligada....

Avui hem viscut un dia de vaga general,segons el govern sense incidències....
Puc dir que jo he fet vaga per voluntat pròpia, conscient que em  descomptaran una pasta per no haver anat a treballar, però reivindicant el meu dret a la "pataleta". Però sens dubte no em sento identificada amb aquells que han coaccionat i obligat en contra de la seva voluntat el dret d'anar a treballar. Ingènua de mi, em pensava que cadascú podia escollir l'opció de fer vaga o no.
 He sentit vergonya al veure aquests nens de teta, imberbes destrossant la ciutat, gratuïtament. He sentit ràbia al veure les declaracions sobre les valoracions que han fet els sindicats, posant-se medalles i explicant una realitat paral·lela. Però quina merda de sindicats ens representa, aquests senyors són els que lluiten per millorar les nostres condicions laborals o és que protesten perquè el govern els hi ha tancat l'aixeta dels diners públics.  És clar que hi ha motius per fer vaga, però el ciutadà no se'n fia d'aquests sindicalistes que fa massa temps que es miren el melic.
No ha sigut una vaga sense incidències... obrim els ulls!!! aquests és el país que volem? Tinc sort de no haver viscut en cap dictadura... però avui he sentit pànic i sobretot indignació. Avui és un d'aquells dies  que agafaria les maletes i marxaria ben lluny.
I què he fet en aquest dia de vaga. Fotre el " vago" literalment.

pEr lA pOstERItAt

Si, puc dir que la vaig fer un cop, quan era inconscient i no sabia on em fotia...
...memorable...
          ETERNAL 2OO8

San Fermines y el Toro + los Michael Phelps 

 

bAr rAmOn

         Tenia especial interès per deixar-me caure per aquest bar atípic que està situat al davant del Mercat de Sant Antoni.
Ahir, dijous 23 de setembre, mentre Barcelona es preparava per les festes de la Mercè, de forma improvisada vàrem deixar-nos caure per primer cop al bar Ramon.
Els meus amics ens parlaven meravelles, així que res ens feia presagiar el que ens trobaríem.
Al entrar estava a rebentar de gent, trèiem el cap a les 22:15, aconseguint taula molt rapit. Si que és veritat que ens van avisar que tancaven a les 23, però vam donar per suposat que era la cuina qui ho feia.
La cambrera desbordada ens va mal atendre, o simplement no li vam caure simpàtics perquè creiem que ens la va fotra.
El menú: braves, pulpo i dos de entrecot amb foie. I que ens va portar a taula: 8 de montaditos d'entrecot, és a dir, 2 entrecots. Un error, no. Prèviament havia hagut  intercanvi de concepte montadito-entrecot, així que pensàvem que havíem quedat entesos.
Quan ho va deixar a la taula, la nostra cara era un poema, culpa nostra per no queixar-nos, però la gula ens va guanyar la batalla....
Tot era bo, menys el pulpo... que era una merda, així de clar... un xiclet reescalfat al microones.
La història no acaba aquí, perquè quan demanàvem més beguda per fer empassar tan de jalo, la nostra amiga ens va amenaçar que ens quedaven 2 minuts... 22:45, que ja tancàvem.
I no era broma, amb un segon es va anar buidant,fent-nos fora literalment  al carrer, a les 23 sortíem per la porta.
Va haver-hi un moment de : postpagar que vas al lavabo i per poc ens venen a buscar i ens treuen de l'orella cap a fora.
Al marxar el senyor de la barra va intuir el nostre malestar( no era difícil) i es va mig disculpar ...
suposo que no era el dia, que vam tenir molt mala sort... però sortint per la porta em sentia estafada, 11'50 al pop,37 euros menys i a punt d'una ingestió per la rapidesa dels meus bocados....
i sense ganes de tornar un altre cop.

www.barramon.com