Wert presenta aquest dimarts a les autonomies la reforma educativa que amenaça l'educació en català
El projecte de llei orgànica vol convertir el català en quarta
llengua a l'escola. Preveu que els pares puguin escollir la llengua
vehicular, i en cas que no s'ofereixi l'opció castellana en centres
públics, accedir a centres privats amb les despeses a càrrec de la
Generalitat
La consellera Rigau i el ministre Wert, en una imatge d'arxiu ACN
El ministre d'Educació, Cultura i Esports, José Ignacio Wert,
presenta a les autonomies aquest dimarts a la tarda l'avantprojecte de
llei de la reforma educativa. Ho farà en la conferència sectorial
d'educació, l'endemà que fes arribar als consellers del ram - via correu electrònic - l'esborrany de llei orgànica
de millora de la qualitat educativa (LOMCE), que preveu un atac frontal
contra les llengües cooficials a l'Estat, entre elles el català.
El català, relegat a assignatura "d'especialitat"
El nou projecte de llei relega el català a una quarta posició en la distribució horària del currículum de primària i de secundària, per darrere del castellà i de dues llengües estrangeres. D'aquesta manera, la discriminació del català es concreta amb la divisió de les assignatures en tres categories. En primer lloc hi hauria les matèries "troncals", entre les quals hi hauria el castellà, la literatura castellana i una primera llengua estrangera, i per a les quals es reserva un mínim del 50% de l'horari lectiu. En segon lloc, les matèries "específiques", en què la proposta de llei situa la segona llengua estrangera i per a les quals es fixa un màxim del 50% de l'horari lectiu. I per acabar, les matèries "d'especialitat", el grup en el qual apareix la "llengua cooficial i la seva literatura", sense cap previsió d'horaris. Això vol dir que per obtenir el títol d'ESO no faria falta passar un examen de català, ja que només es requereix la prova d'una assignatura optativa i l'alumne pot escollir-ne qualsevol altra a part del català.
L'esborrany també reveu que, mentre la Generalitat no estableixi la proporció concreta d'hores de castellà i català a l'escola, els pares "podran triar la llengua vehicular" per a l'ensenyament dels seus fills i, per fer-ho, "podran optar per escolaritzar els seus fills a centres privats" amb les despeses "a càrrec de l'administració".
Rigau ja va avançar aquest dilluns que la Generalitat presentarà recurs al Tribunal Constitucional si la llei tira endavant. De moment, però, la consellera es guarda aquesta carta, a l'espera que la llei passi el procés de negociació al Congrés de Diputats i que el Consell d'Estat i el consell escolar de l'Estat es pronunciin en un nou informe.
Tanmateix, la titular d'Educació ha avançat aquest matí de dimarts en declaracions a Catalunya Ràdio que la nova llei és "innegociable" i "inimaginable" que el Govern l'apliqui a Catalunya.
El català, relegat a assignatura "d'especialitat"
El nou projecte de llei relega el català a una quarta posició en la distribució horària del currículum de primària i de secundària, per darrere del castellà i de dues llengües estrangeres. D'aquesta manera, la discriminació del català es concreta amb la divisió de les assignatures en tres categories. En primer lloc hi hauria les matèries "troncals", entre les quals hi hauria el castellà, la literatura castellana i una primera llengua estrangera, i per a les quals es reserva un mínim del 50% de l'horari lectiu. En segon lloc, les matèries "específiques", en què la proposta de llei situa la segona llengua estrangera i per a les quals es fixa un màxim del 50% de l'horari lectiu. I per acabar, les matèries "d'especialitat", el grup en el qual apareix la "llengua cooficial i la seva literatura", sense cap previsió d'horaris. Això vol dir que per obtenir el títol d'ESO no faria falta passar un examen de català, ja que només es requereix la prova d'una assignatura optativa i l'alumne pot escollir-ne qualsevol altra a part del català.
L'esborrany també reveu que, mentre la Generalitat no estableixi la proporció concreta d'hores de castellà i català a l'escola, els pares "podran triar la llengua vehicular" per a l'ensenyament dels seus fills i, per fer-ho, "podran optar per escolaritzar els seus fills a centres privats" amb les despeses "a càrrec de l'administració".
Rigau ja va avançar aquest dilluns que la Generalitat presentarà recurs al Tribunal Constitucional si la llei tira endavant. De moment, però, la consellera es guarda aquesta carta, a l'espera que la llei passi el procés de negociació al Congrés de Diputats i que el Consell d'Estat i el consell escolar de l'Estat es pronunciin en un nou informe.
Tanmateix, la titular d'Educació ha avançat aquest matí de dimarts en declaracions a Catalunya Ràdio que la nova llei és "innegociable" i "inimaginable" que el Govern l'apliqui a Catalunya.
