04 de desembre 2012

vEte A tU PuEBlo!!!!

Wert presenta aquest dimarts a les autonomies la reforma educativa que amenaça l'educació en català

El projecte de llei orgànica vol convertir el català en quarta llengua a l'escola. Preveu que els pares puguin escollir la llengua vehicular, i en cas que no s'ofereixi l'opció castellana en centres públics, accedir a centres privats amb les despeses a càrrec de la Generalitat
UN CLIMA FRED PERÒ "FRANC I SINCER"
 La d'ahir era la primera trobada entre la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, i el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, després de les polèmiques declaracions en què expressava la seva voluntat d'espanyolitzar els alumnes catalans. El clima va ser "franc i sincer", segons el ministre, perquè tots dos són -va dir- "persones educades". La consellera Rigau i el ministre Wert, en una imatge d'arxiu ACN
El ministre d'Educació, Cultura i Esports, José Ignacio Wert, presenta a les autonomies aquest dimarts a la tarda l'avantprojecte de llei de la reforma educativa. Ho farà en la conferència sectorial d'educació, l'endemà que fes arribar als consellers del ram - via correu electrònic - l'esborrany de llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE), que preveu un atac frontal contra les llengües cooficials a l'Estat, entre elles el català.
El català, relegat a assignatura "d'especialitat"
El nou projecte de llei relega el català a una quarta posició en la distribució horària del currículum de primària i de secundària, per darrere del castellà i de dues llengües estrangeres. D'aquesta manera, la discriminació del català es concreta amb la divisió de les assignatures en tres categories. En primer lloc hi hauria les matèries "troncals", entre les quals hi hauria el castellà, la literatura castellana i una primera llengua estrangera, i per a les quals es reserva un mínim del 50% de l'horari lectiu. En segon lloc, les matèries "específiques", en què la proposta de llei situa la segona llengua estrangera i per a les quals es fixa un màxim del 50% de l'horari lectiu. I per acabar, les matèries "d'especialitat", el grup en el qual apareix la "llengua cooficial i la seva literatura", sense cap previsió d'horaris. Això vol dir que per obtenir el títol d'ESO no faria falta passar un examen de català, ja que només es requereix la prova d'una assignatura optativa i l'alumne pot escollir-ne qualsevol altra a part del català.
L'esborrany també reveu que, mentre la Generalitat no estableixi la proporció concreta d'hores de castellà i català a l'escola, els pares "podran triar la llengua vehicular" per a l'ensenyament dels seus fills i, per fer-ho, "podran optar per escolaritzar els seus fills a centres privats" amb les despeses "a càrrec de l'administració".
Rigau ja va avançar aquest dilluns que la Generalitat presentarà recurs al Tribunal Constitucional si la llei tira endavant. De moment, però, la consellera es guarda aquesta carta, a l'espera que la llei passi el procés de negociació al Congrés de Diputats i que el Consell d'Estat i el consell escolar de l'Estat es pronunciin en un nou informe.
Tanmateix, la titular d'Educació ha avançat aquest matí de dimarts en declaracions a Catalunya Ràdio que la nova llei és "innegociable" i "inimaginable" que el Govern l'apliqui a Catalunya.

03 de desembre 2012

eN El NomBre Del PadRE

‘In the Name of the Father’, Jim Sheridan, 1993


Fa uns dies em vaig decidir de veure aquesta peli. Quan la van estrenar jo tindria entre tretze, catorze anys, i recordo  com el meu pare em parlava molt bé d’ella. Jo en aquella època ja estimava el cine i em comprava la revista FOTOGRAMAS. Va ser  molt elogiada i no tan premiada i aquest títol a la memòria se’m va quedar. La tenia pendent de veure-la i per fi vaig treure les tranyines per gaudir d’una gran història basada en fets reals. A banda de plorar com una magdalena, diré que és una d’aquestes pel·lícules magistrals per el que expliquem, per com ho expliquen i per el que  transmeten. Una pel·lícula d’aprenentatge vital imprescindible.

 

26 de novembre 2012

eLeCCiONs 25N

De la humilitat de Mas al somni institucionalitzat de la CUP: anàlisi de les reaccions dels candidats

Els caps de llistes electorals han dit molt amb l'escenografia i l'actitud de les seves intervencions just després de conèixer els resultats

ALEIX CUBERES (CONSULTOR DE COMUNICACIÓ PÚBLICA)
Barcelona
Actualitzada el 26/11/2012 01:31   ( diari ARA)

Artur Mas: alguna cosa ha succeït durant la nit quan el guanyador, que normalment surt el darrer de la nit, ha sortit el primer i el missatge més repetit és el de la co-responsabilitat i de no entendre massa bé què ha passat. No s'ho esperaven. El gir programàtic i ideològic no ha acabat d'agradar a tota la base. Pagarà CiU les enquestes que els situava prop de la majoria absoluta? Jo no ho faria.
El president més humil, corbata gris, no assumeix sol la derrota: Unió l'envolta -Duran, De Gispert i Pelegrí. També hi és la seva dona, un gest que parla per si sol. La nit que el #totsambelpresident es va queda atònit i desconcertat –i va patir la síndrome post-trending topic–. El president ho resumeix a la perfecció: "La situació no queda fàcil, però anirem endavant".

Oriol Junqueras: el guanyador de la nit és generós amb la resta de forces polítiques i les felicita; atent amb les persones –"el moment és greu"– i detalla autoestima amb la pròpia gent. Eufòria continguda.
Avís a navegants -en to professoral–: canvi de rumb de retallades; i missatge ambiciós de futur i declaració d'intencions: "aquells que encara no ens han fet confiança: que no ens deixin sols. L'hora és greu, nosaltres no us abandonarem". Cap missatge ni a Europa ni al Món.

Pere Navarro: cares llargues de la vella guàrdia pretoriana, la cara del President Montilla parla per tots, excepte per Carme Chacón –l'única que somriu–. No preguntarem el perquè d'aquest somriure.
Parla de la participació i de la fragilitat del moment per no reconèixer obertament que cada elecció que passa el PSC no disposa de sostre i el cop no s'atura; poca autocrítica i menys reflexió.

Sánchez Camacho: l'atac és la millor defensa i segueix al peu de la lletra les ordres de Gènova: carrega contra Mas, tapa la gestió del govern Rajoy i dissimula el fracàs que suposa que Ciutadans li hagi robat el protagonisme unionista del NO.
Intervenció llegida, al costat del Ministre de l'Interior i amb un Cornet "excessivament" rialler.

Joan Herrera: una camisa blanca arromangada, sense corbata, un somriure "content" i una gestualitat forçada per tapar que esperaven créixer molt més i que aquestes havien de ser les seves eleccions. La realitat és una altra. 125.000 vots més és una bona noticia per al partit, però no per erigir-se en l'alternativa. L'actitud d'Iniciativa i els seus portaveus ha de deixar la contundència per la utilitat.

Albert Rivera: "Mr. Libertad" crescut, ostentós. El bon resultat farà que l'estil barroer i prepotent que caracteritza la vella política sigui encara més protagonista a l'hemicicle durant la propera legislatura que estrenarem en breu. La Catalunya "real dels 9 escons."

David Fernàndez: el tro de la nit. La força de la utopia que vol canviar-ho tot i que no vol afluixar. Com mantenir viu el somni i combatre l'institucionalisme que suposarà la tribuna del Parlament? Molt interessant construir i mantenir aquesta narrativa.

24 de novembre 2012

...qUi ReFLeXioNa?



Sortida rogenca de sol a Barcelona / JORDI CAMPOS Per fi s'ha acabat aquesta campanya electoral. Per mi,  ha sigut esgotadora. Va haver un dia que la Camacho sortia a la vegada en dos cadenes...ni superman, tu!!! I els debats a set, a tres bandes o a les que fossin era tot un espectable. Per un costat la prepotència de Mas, la cara d'ovni del Navarro, la hipocresia de la Camacho, la falta de" chispa" del Herrera,  la classes tutorials del Junqueres, el cinisme del Rivera i per últim el torrecollons del López Tena...ho barregem bé i tachán..... que tenim.... ummmm .... recordeu la cançó de  ¡ vamos a contar mentiras tralalá, vamos a contar mentiras.....!!! 
Pues eso, si els hi creixés el nas per cada barbaritat que surt de les seves boquetes de pinyó segur que otro gallo cantaria.
Bé, avui reflexionaré mooooolt, i demà ben d'hora, ben d'hora  aniré a votar per dignitat. Per si de cas posaré una espelmeta al vespre perquè el resultat no em deixi al·lucinada.


15 de novembre 2012

jUliA nO lo eScrIbIÓ

 Este  texto que nunca escribió la periodista Julia Otero , que lástima que me llegara por otras vías, a partir de la notícia que   Julia Otero ha  denunciando la usurpación de su identidad y no por su contenido . La escritora  del texto es la usuaria  del blog "jo vull opinar" que en ningún momento se hizo pasar por J. Otero. Total un revuelo de narices.... al grano  leer el texto que no tiene desperdicio.

  ¿Realmente es así? Yo creo que no... Os pego el escrito que hice con motivo del comentario, desafortunado, de la Sra, Esperanza Aguirre. Y lo hubiera hecho igual, de ser Mas quien hubiera dicho que Catalunya es una gran nación com más de 3.000 años de historia... un poquito de rigor porfavor. Si no saben, que no se metan.

"Vamos a ver… todos los que me conocéis bien, sabéis que me siento gallega hasta la médula pese a haber nacido en Catalunya. El sentirme gallega nada tiene que ver con la región delimitada en un mapa. Tiene que ver con una lengua, una música, unas costumbres, una historia, etc. En definitiva una IDENTIDAD. Galicia amigos, tiene una historia y no siempre estuvo gobernada por Franco o Fraga.

Pero
nací y vivo en Catalunya, tierra donde he crecido, aprendido, amado, reído, llorado, trabajado… Y una parte de mi corazoncito se siente catalán. Por eso cada vez que leo o escucho comentarios como que en la escuela se nos “CATALANIZA” o se nos educa en la “SEPARACIÓN”, la sangre me hierve. Pero más me hierve aún como estudiante y amante de la Historia (en general, no solo de Catalunya) cuando oigo a altos cargos del PP dar patadas a cientos de años de historia.



Alfonso Alonso, portavoz del PP en el Congreso de los Diputados (fundado en 1834, un pelín más tarde que las Cortes Catalanas en 1192… os voy dando datos por eso del rigor histórico) nos dice que hay que “abrir los libros de historia y mirarlos sin prejuicios” para esta vena que les ha dado a los catalanes de querer ser como Escocia… en fin.

También Miguel Ángel Rodríguez, ex portavoz del Gobierno de Aznar, nos dice que los catalanistas son o somos una secta y unos lloricas.


Nos comenta González Pons, Vicesecretario de Estudios y programas del PP, que “CATALUNYA HA SIDO SIEMPRE PARTE DE ESPAÑA” (el primer monarca de ESPAÑA fue Amadeo I de Saboya en 1870, los anteriores lo fueron de Castilla… ¿Catalunya hemos dicho que tenia cortes desde?)


Pero como casi siempre, la guinda al pastel la pone nuestra queridísima Esperanza Aguirre (como la echábamos de menos) que va y nos dice que “ESPAÑA ES UNA GRAN NACIÓN CON 3.000 AÑOS DE HISTORIA Y QUE ESO ES TODO LO QUE TIENEN QUE SABER LOS NIÑOS”. Vamos a ver Espe… Hace 3000 años ni existía Catalunya, ni existía España pero juraría que era la época en que moría David y Salomón se convertía en Rey de Israel… no sé.


Para los que no lo sepan, los condados catalanes fueron oficialmente formados en el año 987 cuando el conde Borrell II de Barcelona de deshace del vasallaje que unía a Catalunya con Francia (fruto de la protección que ofreció Carlos Martel a Catalunya antes las incursiones musulmanas en la península a partir del 718) y se mantuvieron totalmente independientes hasta 1162, fecha en que se anexaron al Reino de Aragón formando la Corona de Aragón, y organizándose como una federación de estados medievales posteriormente (desde 1139 hasta 1479) respetando las singularidades de cada territorio y desarrollando una estructura política equivalente y similar entre sí: Cortes, Generalidades y Constituciones, coordinando la política exterior conjuntamente.

Allá por el 1516 se unen las Coronas de Castilla y Aragón por problemas sucesorios en la segunda. Entendería que llegados a este punto, muchos piensen que aquí nace España, pero se equivoca. Se da una unión entre dos Coronas, pero se siguen manteniendo cortes, instituciones políticas, administración pública, lenguas y moneda. Tanto es el sentimiento de NACIÓN de CATALUNYA que en 1640 estalla la Guerra dels Segadors y Pau Clarís proclama la República Independiente de Catalunya en 1641 (no es algo nuevo de ahora señores). ESPAÑA tal y como se conoce (políticamente) nace con Felipe V y sus DECRETOS DE NUEVA PLANTA allá por el 1716 que ya an
tes había llenado de sangre Barcelona un 11 de Septiembre de 1714.

Así pues, resumiendo, CATALUNYA SI HA SIDO INDEPENDIENTE. Lo fue 145 años por completo y después aliada con el Reino de Aragón otros 350 años aproximadamente. Conquistó territorios, lucho contra Castilla en varias ocasiones, escribió sus leyes, ganó y perdió guerras, creo su música, sus tradiciones y su carácter luchador.


Ya está bien de REINVENTAR HISTORIA, esta es la que hay y hay que conocerla. Hay que entender el clamor de un pueblo, su sentimiento de nación y su ansia de libertad. Puede o no compartirse el concepto de independencia, pero JAMAS debe menospreciarse una cultura, pisotearla y manipularla para conseguir votantes o para dividir. YA ESTÁ BIEN.


Y entiendo a los que defienden su nacionalidad catalana porque sé que ellos sienten lo mismo al escuchar una gralla que yo al escuchar una gaita. Tengo dos patrias, dos naciones: la gallega y la catalana y me siento orgullosa de mis dos lenguas y mis dos banderas. La diversidad es cultura, a ver si se enteran ya los ministros españoles.


Por si no ha quedado claro, en las votaciones de Noviembre me decantaré por alguno de los partidos que apoyen el referéndum sobre la independencia. Porque por encima de todo, en política, está la libertad, que no se olviden. Preguntar al pueblo “que quiere” no es ilegal, debiera ser de obligado cumplimento. Las constituciones y las fronteras cambian, si no, no existiría la evolución.


Y dicho esto… BONA NIT, BOAS NOITES. Y lo he escrito en castellano porque me da la gana, porque en Catalunya sabemos hablar más que un idioma. Y escribo Catalunya con NY porque me da la gana también y así es como estoy acostumbrada a hacerlo."

08 de novembre 2012

eL MesiEs AmOrAl



Aquest senyor té uns collons tan grans que n’hi ha per llogar cadires. Em rebenta i m’indigna cada vegada que l’enfoquen les càmeres, sembla un colom en zel. Últimament, bé des de el dia de la diada, que no para, ens pren per imbècils amb memòria de hàmsters. Ahir, l’última aparició estel·lar a Brussel·les , inflat i content d’escoltar-se.
Ens ha sortit com aquells personatges de Gran Hermano que un cop que descobreixen la recepta de la fama l’exploten tant que te’ls trobes dins la sopa. Ara, se’ns ha abanderat com l’únic líder polític  que   ens condueix cap a l’independentisme, oju!!! Independència, no! Que això no es  pot dir, ens lidera cap a l’Estat Propi. Tot plegat, si no t’ho prens amb humor o ho tens més que fotut, de l’ impotència. Resulta que CIU des de  fa quatre dies, busca el mateix que Esquerra Republicana, Solidaritat Catalana per favor... si cada cop que surt en Duran sembla que tingui arcades solament de pronunciar Estat Propi.
Si senyor, i encara teniu la barra de demanar-nos que us votem? De demanar-nos que voleu la majoria absoluta per fer el que us rota, sense trobar oposició?
 Vinga Sr. Mas, posats a demanar, jo el que vull és que no em retallin el sou, que em paguin la paga de Nadal. Ara és quan vostè diu , això ho imposa el Gobierno.  Però no s’ho oblidi que a sigut vostè que els ha ajudat amb la reforma laboral i amb aquestes retallades, que ens privatitza la sanitat, que ens fa pagar per les receptes... No si encara hem de donar gràcies de que no ens cobrin 10 euros/dia per estada en un hospital com fan els alemanys. Paraules textuals del seu ninot, Sr. Homs.  
Vull que els meus fills no estiguin massificats a les aules amb menys professors. Que es carreguin territori per construir quatre hotelassos  per aquella minoria " forrada" de pasta ni que fagui tractes amb un empresari poc ètic.
 El que vull Sr. Mas és que quan surti per la tele, no em menteixi, vostè que tant presumeix de dir la veritat.
 L’Estat Propi no ens solucionarà la seva mala gestió. Vol que voti algú que en un mes  d’agost va retirar sense  previ avís el PIRMI. Vol que el voti per les construccions faraòniques del carril VAO. La llista és massa llarga, i per no avorrir-me a mi mateixa escriure la seva última “garrafada “ no reconeguda. Vol que voti a algú que ha malgastat 271.000 euros en un espot electoral del tot partidista que l’han tingut que retirar i “ aquí no ha pasado nada”. Vengaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!
CIU,  li dic de tot cor, que la seva amoralitat em té meravellada. Espero que se la foti, que els  hàmsters com jo que tenim memòria votem per una Catalunya lliure de tanta hipocresia, estatal,  si  però també nacional.




01 de novembre 2012

nEgRe

Ahir va ser un dia trist. Cares llargues,  silenci incòmode. Amb una fracció de segon la vida tomba i es pot arribar a convertir amb un mal son. Per desgràcia ens acostumem a conviure  amb històries tràgiques de persones que els  hi poses cares, nom i cognoms...Aprenem a construir-nos barreres protectores  per evitar que les seves misèries no ens penetrin. Però, de tant en tant, se’t fa impossible mantenir-te  al marge.