31 de gener 2011
27 de gener 2011
25 de gener 2011
lA cOnFiTeriA
Un nou lloc descobert, al carrer Sant Pau nº 128. He passat infinitat de vegades, caminant, amb moto, cotxe,bici... i no m'havia fixat fins ara.
Vaig quedar per fer una copa abans de sopar un divendres i perfecte... quin mojito!!!! Boníssim, abundant i simplement perfecte. Ho recomano.
 | |
| Foto cutre, però no he trobat un altre |
23 de gener 2011
fOrEsT hA vUelTo!!!!
Vale, rectifico, Forest quiere volver!!!!!
Ha començat l'operació de NO RETORNO!
Aquesta setmana han tingut lloc dos successos reveladors... Dues persones sense cap relació entre elles han descobert un gran secret que intentava tapar amb males arts. Ho confesso, m'he posat com un bacó i si, potser he guanyat algun quilet de més. Peró tot té una explicació, he volgut copiar a les foques que em el seu greix corporal no moren congelades.
Tot va començar quan la primera persona Y, amb tota la sinceritat del món va revelar el meu secret... bé vaig pensar, ha de ser la roba perquè avui porto moltes capes....
Però al dia següent, la persona X amb la roba de treball ( pantalons estil pitillero i no sabria definir la part d'alt, sac de patates de màniga curta amb butxaques?) literalment em va dir:" com t'has posat aquest Nadal!!!! "
Així mi " corasonsito roto por el dolor" va reflexionar i va veure que tenia dos opcions. La primera la va desestimar, no es volia cosir la boca,i deixar de jalar... i no sé com va convencer al meu cos i la meva ment perquè tornés en Forest.
En Forest, és com em deia una amiga de la feina quan va començar la meva etapa de córrer pel carrer farà cosa de dos anys llargs. Anava sovint i resulta que vaig motivar a més companyes de la feina a sortir a córrer!!
Reconec que em vaig pirar una mica, però en el fons ho enyoro. Vull tornar a ser una xiribaina amb espardenyes.
En Forest el dia següent va disfressar-se i va sortir a... no podria afirmar que alló era córrer.Bé, el primer dia va ser durillo.No vaig aguantar ni ... no ho diré perquè em fa vergonya.
El segon dia, i fins ara l'últim vaig sortir amb l'Orbuà per Montjuic... qué Cabrón! i diu que alló no fa pujada, que hi ha una part plana, on? on està? perquè mira que la vaig buscar i no la vaig veure.
Em queia el moc, congelat, semblava el Darth Vaider respirant i la meva cara a punt d'explotar.Però ho vaig aconseguir i em vaig sentir bé, molt bé.
Demà un altre cop, així que espero que en Forest hagi vingut per quedar-se.
Ha començat l'operació de NO RETORNO!
Aquesta setmana han tingut lloc dos successos reveladors... Dues persones sense cap relació entre elles han descobert un gran secret que intentava tapar amb males arts. Ho confesso, m'he posat com un bacó i si, potser he guanyat algun quilet de més. Peró tot té una explicació, he volgut copiar a les foques que em el seu greix corporal no moren congelades.
Tot va començar quan la primera persona Y, amb tota la sinceritat del món va revelar el meu secret... bé vaig pensar, ha de ser la roba perquè avui porto moltes capes....
Però al dia següent, la persona X amb la roba de treball ( pantalons estil pitillero i no sabria definir la part d'alt, sac de patates de màniga curta amb butxaques?) literalment em va dir:" com t'has posat aquest Nadal!!!! "
Així mi " corasonsito roto por el dolor" va reflexionar i va veure que tenia dos opcions. La primera la va desestimar, no es volia cosir la boca,i deixar de jalar... i no sé com va convencer al meu cos i la meva ment perquè tornés en Forest.
En Forest, és com em deia una amiga de la feina quan va començar la meva etapa de córrer pel carrer farà cosa de dos anys llargs. Anava sovint i resulta que vaig motivar a més companyes de la feina a sortir a córrer!!
Reconec que em vaig pirar una mica, però en el fons ho enyoro. Vull tornar a ser una xiribaina amb espardenyes.
En Forest el dia següent va disfressar-se i va sortir a... no podria afirmar que alló era córrer.Bé, el primer dia va ser durillo.No vaig aguantar ni ... no ho diré perquè em fa vergonya.
El segon dia, i fins ara l'últim vaig sortir amb l'Orbuà per Montjuic... qué Cabrón! i diu que alló no fa pujada, que hi ha una part plana, on? on està? perquè mira que la vaig buscar i no la vaig veure.
Em queia el moc, congelat, semblava el Darth Vaider respirant i la meva cara a punt d'explotar.Però ho vaig aconseguir i em vaig sentir bé, molt bé.
Demà un altre cop, així que espero que en Forest hagi vingut per quedar-se.
16 de gener 2011
eL cLuB dEls oPtiMisTeS inCorrEgiBlEs
De què va:Michel Marini, fotògraf aficionat, lector compulsiu i gran jugador de futbolí, tenia dotze anys el 1959 quan freqüentava el cafè Balto de París. Eren els temps del rock and roll, de Jean-Paul Sartre i de la guerra d’Algèria. En una sala annexa d’aquest cafè, en Michel coneix Igor, Leonid, Sasha, Imré i la resta d’integrants del club dels optimistes incorregibles. Per salvar la pell, tots han hagut de creuar el teló d’acer. Tots han deixat enrere l’amor i les seves famílies. Per sobreviure, tots s’han vist abocats a trair els seus ideals. La trobada amb els membres del club canvia l’existència d’en Michel i l’ajuda a oblidar les tensions familiars i els seus embolics sentimentals. Ell es converteix en el benjamí del grup i a poc a poc fa el seu particular aprenentatge del món amb els seus clarobscurs, alhora que descobreix el terrible secret que uneix aquests homes. Retrat d’una generació, El Club dels optimistes incorregibles reconstrueix minuciosament tota una època i els seus ideals.Recordo que vaig llegir una crítica d'ell, que em va cridar l'atenció. Al poc anava a una llibreria a la recerca de noves adquisicions i de pas fer-li una ullada.
Tenia temps i ganes i em vaig deixar perdre per aquells passadissos plens de títols que et conviden a entrar al seu món i devorar les seves pàgines.
I allà estava, a dalt d'una estanteria i com si fos un petit flirteig, amb va atraure i la seva portada em va enlluernar. Un títol singular per una història encara per descobrir. El temps i mil coses a fer van posposar les nostres cites... així que el dia... va arribar... el vaig obrir i em va atrapar.
Les pàgines passaven i et submergies a les seves vides sense adonar-te´n.Una novel·la intensa, íntima, d'un conjunt de personatges que els fas teus. Comparteixes amb ells els anys, les penes i misèries i els veus evolucionar sempre amb aquell tarannà optimista. Peró quan t'atrapa una història, llegeixes àvidament i les seves pàgines arriben al seu fi. La història d'amor s'acaba i t' en acomiades amb tristor perquè han aconseguit emocionar-te.
Tenia temps i ganes i em vaig deixar perdre per aquells passadissos plens de títols que et conviden a entrar al seu món i devorar les seves pàgines.
I allà estava, a dalt d'una estanteria i com si fos un petit flirteig, amb va atraure i la seva portada em va enlluernar. Un títol singular per una història encara per descobrir. El temps i mil coses a fer van posposar les nostres cites... així que el dia... va arribar... el vaig obrir i em va atrapar.
Les pàgines passaven i et submergies a les seves vides sense adonar-te´n.Una novel·la intensa, íntima, d'un conjunt de personatges que els fas teus. Comparteixes amb ells els anys, les penes i misèries i els veus evolucionar sempre amb aquell tarannà optimista. Peró quan t'atrapa una història, llegeixes àvidament i les seves pàgines arriben al seu fi. La història d'amor s'acaba i t' en acomiades amb tristor perquè han aconseguit emocionar-te.
bAluArD
Vaig descobrir aquest forn relativament a prop de la meva feina, al barri de la Barceloneta farà cosa de mig any.... i des de llavors estic o millor dit el meu estómac està enamorat del seu pa.
De tant en tant en compro, carrego el congelador de diferents varietats de pa: amb fruits secs, de xocolata amb maduixes, multicereals,d'olives, nous....et perds!!!
Jo no sóc molt de pa però és tan bo que el podries menjar sol. Ahir per sopar, vaig rescatar un panet de viena del fons del calaix i...... quin gust!!! quina diferència!!!! Va eclipsar el meu pernilet!!
De tant en tant en compro, carrego el congelador de diferents varietats de pa: amb fruits secs, de xocolata amb maduixes, multicereals,d'olives, nous....et perds!!!
Jo no sóc molt de pa però és tan bo que el podries menjar sol. Ahir per sopar, vaig rescatar un panet de viena del fons del calaix i...... quin gust!!! quina diferència!!!! Va eclipsar el meu pernilet!!
A casa el guardem com un tresor, i les últimes existències ja s'acaben, aviat hauré de fer-lis una visita!
www.baluardbarceloneta.com
05 de gener 2011
qUe vEnEn eLs rEiS!!!!
Heu sigut bons aquest any?Quins nervis!!!!!
El dia 5 per mi sempre és un dia frenètic, acabo reventada de tant caminar, de tant menjar i de tant comprar...
El dia comença amb les compres contra rellotge, sempre igual... empaquetar i idees de bomber d´últim moment. Dinar familiar al restaurant Taktika Berri d'on sortim rodulant. Passejades i parada obligatòria a casa per repostar i descarregar. Desprès de veure la cavagalta al noste lloc estratègic i de recórrer la fireta de la Gran Via, em començo a posar nerviosa... Al carrer comença a contagiar-se l'alegria i la il·lusió que desprenen els més menuts.
Aquest any m'he emocionat de valent! M'he trobat a quatre grapes recollint carmels que tiraven les carrosses. Aquells carmels assessins que queien del cel amb mala llet, llençats per nens embrutecidos.Crec que abans de sortir fan apostes... qui és el primer d'obrir el cap d'algú. Butxaques plenes, sense cap remordiment.Ja,ja... ara de tant mirar la pluja de carmels m´he perdut els dos primers Reis Mags.... oh!!!
Toca fer nones,( bé abans d'anar-hi, embolicarem una mica més). I segur que em despertaré nerviosa, passen els anys i encara hem desperto amb ganes d'estripar papers!!!!
Jo per si de cas... abans d'anar a dormir deixaré les espardenyes, un got d'aigua pels camells i una copa de cava per els Reis. Que no sigui que passin de llarg.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)