mArAtÓ 2012, bArCeLonA

Heroi se’n surt, si se’n surt però segurament amb una ungla menys. A punt d’abandonar, a punt de caure, a punt de tirar la tovallola decideix seguir endavant, de no fer cas del seu cos maltractat. El dolor l’acompanya en cada pas fent-se cada cop més i més present. L’heroi segueix, segueix, corrents sense caminar, sense parar. Té un objectiu, encara que durant 42 km s’estarà preguntant el motiu que l’ avocat a aquesta fita, la decisió està presa i no queda més que seguir sumant kilòmetres. Està fins els ous, però quan creu que ja no pot més, que no ho aconseguirà, treu forces d’on pensava que no existien.

 Desprès de més de tres hores sense descans per fi arriba, travessa la línia que el permet parar. Ja està, fet, però no sent cap emoció de satisfacció. Les cames paren i fan figa no poden aguantar el seu pes. Tot el cansament i el dolor l’ataquen sense pietat. Sol la sensació d’alliberament s’apodera d’ell. Per fi s’ha acabat," ja està" es diu a si mateix. No serà fins unes hores més tard que el seu cos el deixi adonar-se del que ha aconseguit, prenent conciéncia de l'ara. Les llàgrimes d’emoció l’envaïran, l’orgull i la satisfacció de la superació el recompensaran. 
 Ha sobreviscut, i sense saber-ho s’ha convertit en l’heroi d’aquells qui el coneixen i l’estimen.

lOs iDuS De MaRzO

La setmana passada vam decidir anar al cine a veure LOS IDUS DE MARZO, peli que dirigeix en George Clooney i en la que s’ha guardat un petit paper.

La història gira al voltant del personatge que interpreta Ryan Gosling, subdirector de la campanya presidencial del governador ( George Clooney) durant les primàries de Ohio. I hasta aquí puedo leer, o simplemente, me planto.

L’inici de la pel·lícula es fa llarg i un pèl avorrit perquè no ens enganyem es centra en el món de la política yanki i que vols que et digui... Zzzzzzzzz!!!! Va haver un moment que vaig pensar, “¡Dios mio! com sigui així tota l’estona, em quedaré fregida.” perquè els ullets ja feien pampallugues.

Per sort, ens feia entrar en matèria, dibuixant  els personatges per agafar embranzida cap altres camins. I de cop i volta, la part política passa a un segon o tercer terme per parlar del poder, de la cobdícia i del que és més important la veritat o  aconseguir allò que vols. I tots els personatges fan un gir de 180 graus per mostrar-nos les misèries humanes.

Sense adonar-me vaig passar d’aclucar els ulls a estar dreta com un pal a la butaca, absorbida per la història.