Vale, rectifico, Forest
quiere volver!!!!!
Ha començat
l'operació de NO RETORNO!
Aquesta setmana han tingut lloc dos successos reveladors... Dues persones sense cap relació entre elles han descobert un gran secret que intentava tapar amb males arts. Ho
confesso,
m'he posat com un bacó i si, potser he guanyat
algun quilet de més. Peró tot té una explicació, he volgut copiar a les foques que em el seu greix corporal no moren congelades.
Tot va començar quan la primera persona Y, amb tota la sinceritat del món va revelar el meu secret... bé vaig pensar, ha de ser la roba perquè avui porto moltes capes....
Però al dia següent, la persona X amb la roba de treball ( pantalons estil
pitillero i no sabria definir la part d'alt, sac de patates de màniga curta amb butxaques?) literalment em va dir:" com t'has posat aquest Nadal!!!! "
Així mi "
corasonsito roto por el dolor" va reflexionar i va veure que tenia dos opcions. La primera la va desestimar, no es volia cosir la boca,i deixar de
jalar... i no sé com va
convencer al meu cos i la meva ment perquè tornés en Forest.
En Forest, és com em deia una amiga de la feina quan va començar la meva etapa de córrer pel carrer farà cosa de dos anys llargs.
Anava sovint i resulta que vaig motivar a més companyes de la feina a sortir a córrer!!
Reconec que em vaig pirar una mica, però en el fons ho enyoro. Vull tornar a ser una
xiribaina amb espardenyes.
En Forest el dia següent va
disfressar-se i va sortir a... no podria afirmar que
alló era córrer.Bé, el primer dia va ser
durillo.No vaig aguantar ni ... no ho diré perquè em fa vergonya.
El segon dia, i fins ara l'últim vaig sortir amb
l'Orbuà per
Montjuic...
qué Cabrón! i diu que
alló no fa pujada, que hi ha una part plana, on? on està? perquè mira que la vaig buscar i no la vaig veure.
Em queia el moc, congelat, semblava el
Darth Vaider respirant i la meva cara a punt d'explotar.Però ho vaig aconseguir i em vaig sentir bé, molt bé.
Demà un altre cop, així que espero que en Forest hagi vingut per quedar-se.
Heroi se’n surt, si se’n surt però segurament amb una ungla menys. A punt d’abandonar, a punt de caure, a punt de tirar la tovallola decideix seguir endavant, de no fer cas del seu cos maltractat. El dolor l’acompanya en cada pas fent-se cada cop més i més present. L’heroi segueix, segueix, corrents sense caminar, sense parar. Té un objectiu, encara que durant 42 km s’estarà preguntant el motiu que l’ avocat a aquesta fita, la decisió està presa i no queda més que seguir sumant kilòmetres. Està fins els ous, però quan creu que ja no pot més, que no ho aconseguirà, treu forces d’on pensava que no existien.
