lAs mOnChAs...eN El pArQuE

anys i anys....

Per molts anys Marteta!!!!!!!!!!!

SeNsE SenY

M’han tret el seny, per sempre. L’han amputat deixant-me impedida durant uns dies. No les tenia totes, però donat el temps en el que vivim, vaig decidir consultar al especialista. Li vaig pregar que encara que en tenia poc de seny que fes el favor d’arrancar-me´l perquè em feia nosa.  I així ho va fer, va utilitzar les seves eines i les seves mans per desencaixar en força el que portava adherit durant anys. Dos peces màgiques em va treure del meu interior alliberant-me d’un pes.  Per fi lliure,  he tardat uns dies en recuperar-me del shock però ja estic llesta.

uN dEsEO

Hoy tengo un deseo. Quiero que gane el Barça y que el Madrid pierda con honor y humildad. Quiero ver jugadores competitivos si, pero ver un partido en el  que reine la paz y la armonia. Quisiera, puestos a pedir, un Mou que asume la derrota con clase, asumiendo errores si eso es lo que hace falta. Pero por encima de todo, lo que quisiera ver  esta noche es que en el deporte no todo vale.

sEqüèNcieS

uN mÉs

 eN gUoFi

Aquest és en Guofi, té 2 mesos i mig i ja pesa uns 10kg. El pronòstic que en pesi 60!!!!

Doncs, aixó ja en som un més a la família i ahir vam fer les presentacions oficials.

 

lA biGOtUdA

 Era una vegada un dia de gener quan  algú ( jo) portava corrent 24 minuts seguits per Montjuïc, suada amb la respiració i cor accelerat. Amb el temps justet es disposava a fer mitja volta i tornar per on havia vingut. Quan de sobte dues dones, una jove i l’altre entrada en anys, se la miren i la criden. Es produeix contacte visual i per un moment es veu temptada a ignorar-les. Una veu en off li diu “fuig, fuig” Però de sobte sense saber el motiu les cames paren i les dones van cap a ella. Feta una  Jessica Fletcher descobreix que les dones són japos, coreanes o de molt lluny per els seus ullets com ratlles i una guia de Barcelona a la mà. Li pregunten com anar al metro, senyalant la pàgina on surt la foto del MNAC. Les pobres neurones es veuen confuses per la falta d’oxigen després de la correguda. Amb un anglès macarrònic intenta entendre si volen anar en metro o al museu. Amb un gran interrogant al cap se les mira i de sobte veu dos coses, la senyora gran la mira amb cara d’ovni així que a partir d’ara amb qui tractarà és amb l’altra que sembla més espavilada i  aquesta, la jove, te un bigotet, bé un senyor bigoti per sobre els llavis... Hipnotitzada per aquets petits pèls que es mouen al parlar és incapaç d’apartar la mirada i pensar amb claredat.

Els hi pregunta en pla indi si tenen mapa, novament cara d’ovni. Però el poc oxigen fa un miracle, recordant que a pocs metres hi ha una parada de bus, on hi ha un mapa. Els hi diu que l’acompanyin a la parada. Novament cara de pocker. Però venen a la parada per veure per quina estranya raó les porta al bus aquella boja que corre disfressada.

Les explicacions són les següents, tenen que seguir tot recte fins Plaça Espanya, es d'on ve, 24 minuts corrent, per anar al metro que ella creu més proper. I per si de cas també volen anar al museu els fa desviar per un jardins per passar per davant. S’acomiaden, la jove japo contenta perquè creu que l’ha entès i la gran amb la mateixa cara d’ovni. La bona samaritana freda ja, això ha portat uns quants minuts, reprèn la marxa cap a casa accelerant el pas per  recuperar el temps perdut.

Al arribar a casa comenta el que ha passat i li expliquen que ha enviat a les pobres guiris a prendre pel cul.... El que  buscaven ho tenien a pocs metres. Sempre sorprèn Barcelona. Esperem que les pobres dones no estiguin a hores d’ara encara perdudes per Montjuïc.

cArEs cOnEgUdeS

 

k viEnen, k viEnen!!!!!!

Jur,jur quins nervis!!!!!!! Avui d'estreno, els reis s'han adelantat i una càmara m'han regalat.

aVui eS pArA eL móN

¡Qué Dios nos coja confesados!!! Avui a les 22:00h es pararà el món, o com a mínim el meu món més proper. Tothom pendent de la caixeta tonta per veure quin espectacle ens ofereixen si esportiu o d’un altre que no sabria com definir-lo.

No em considero molt futbolera la veritat, més aviat passota però avui me’l faran mirar i patiré de ben segur …

32 mArtUliNaDeS

                                                                                                                              

Recta final d'un cap de setmana més llarg que la resta, un pont amb majúscules per anar fent boca, les vacances d'estiu estan al caure .
El cos i sobretot la ment ja saben que les dates senyalades s'apropen... jur,jur!!
Així que aquest cap de setmana ha sigut un petit preludi... relax,lectura, aigua, soparets, becaines i bons tiberis.Tot regat i condimentat amb bona beguda.
El divendres ens vam deixar caure a un lloc nou per nosaltres, situat al poble sec, es diu Cerveseria Jazz on tenen bones cerveses d'importació. Vam refrescar-nos i vam treure el ventre de pena amb unes bones hamburgueses fetes amb cura i molta calma.
El dissabte celebració d'aniversari, com? jalant, jalant .... vam repetir també al poble sec. A una terrassa, a la fresca.... ens fem grans i els gustos canvien una mica....Sopar tranquil i agradable, amb menjar bonot i més bona companyia. Repartiment de regals, bufades d'espelmes!
Haig de confessar que m'encanta regalar, el procés, el muntatge... Dies i dies maquinant, per intentar sorprendre a l'altra persona.
Aquesta vegada consistia en fer molts paquets de "xiribainades".... que poguessin agradar. I si crec que vaig encertar-la.
Avui ha tocat anar a veure a la mama, al poble....encara estic tipa. Carn a la brasa, pica pica, gelats caseros, gintònics... si,si no ens estem de res... hem acabat tota la família jaçada a la gespa clapant.

I el millor de tot serà anar avui a dormir sense pensar, merda demà és dilluns... perquè demà últim dia de cap de setmana llarg!!!

Llavors podrà començar el compte enrere per començar les vacances.

siMplEmEnT pErFeCte...BONAPARTE

D'avui no passa... d'avui no passa que aparegui per aquí... masses coses, poc temps, poques ganes i mil excuses.Però avui ens deixarem caure; una estoneta breu. És Sant Jordi, bé queden poques hores de Sant Jordi; ja...M'he aixecat relativament aviat, per ser; dissabte i no anar a dormir ahir com les gallines. El propòsit comprar un llibre. Gran idea, anar al centre a fer un tomb un Sant Jordi i acabar a una llibreria bastant plena. Resultat;comprar dos llibres, dels qual ,un es veu que ja el teníem a casa, genial!.Fugir cap a casa quan he vist aquella gentada que venia cap a mi... i deu ser que em faig gran perquè no he aguantat ni 10 minuts . També ha ajudat que portés la bufeta plena i digue-li tonta però si pot escollir prefereix buidar-se ben asseguda i no fent cames a qualsevol bareto, és del morro fi.

Des de l'última entrada, ha plogut bastant. 3 curses,( el Forest segueix viu),classes de natació, 2 concerts i bici nova, que no cap a l'ascensor. Però anem a pams.

He corregut 3 diumenges seguits, Cursa del Corte Inglés,Cursa dels Bombers i la de Montmeló. Cada una millorava a l'anterior; en tot els aspectes... de gent, civisme, cops de colze i marca. No la diré perquè no és per llançar coets!

Si, m'he apuntat a classes de natació. Sol diré per defensar-me que la meva intenció era millorar. Però m'he trobat que estic amb un grup de iaiones que no sols em treuen deu anys sino que no paren d'elogiar el meu estil de braça i crol. " OH! Nena qué bé ho fas!!" Així que surto inflada com un colom.

Hem anat a dos concerts: Standstill i Manel. Tot de la terra, fent país, si senyor!!

Hauria de reconèixer  primer que no tinc oïda musical, no sóc entesa en música i posats a fer, podria dir que tinc un gust estrany. Però puc afirmar categòricament que; Standstill van sonar perfectes.No sóc gran seguidora d'ells, fins ara,  era l'acompanyant del grupi, i així que els he vist uns quants cops en directe, és més, crec que és el grup que més he vist en directe... qué fort!!! Desprès de repassar els altres concerts, aquest els  ha sortit rodó. Els que els vam sentir podríem dir que vam tocar el cel o com a mínim vam estar molt a prop.

L'acompanyant del grupi s'ha convertit en seguidora també.

Dels Manel, bé... també van estar molt bé, en el; seu estil. Vam riure bastant i vam veure cares famoses-conegudes d'aquí.

Ara a la família som un més o dos. M'he comprat una bici nova. Xula, molona... serà l'enveja del veïnat si aconsegueixo entrar-la a l'ascensor jo soleta. Haig de fer una especie de tetris amb ella i el meu cos, la cistella i el bolso... i buscar la manera de tancar la porta de l'ascensor sense ajuda. De moment estic intentant desenvolupar els meus poders mentals per si les mosques...

Bé és tan xula i tan molona que l'Orbuà s'ha mort de l'enveja i avui ha aparegut amb la seva bici ( d'adolescència) per casa.Sense paraules....

Per acabar posaré 2 cançons, una Standstill i l'altre de Manel. Què original, eh?

                                                       per carregar les piles



                                  per somriure



apa...

pA vEnèciA QuE fAltA GenT

yupi!!!!
Sonará el despertador a las 6 o así y... no me dará palo porque nos vamos pa Venecia!!!!!Plan: comer, patear, reírnos de todos y de todo y volver desconectados!!!
ummmmm!!! quins nervis!!

cróNicAs mArcIaNaS

 Colorín colorado:
... ayer... un grupo variopinto, heterogenio y que sólo el trabajo consigue unir a tal grupo de personajes tan diferentes entre si... fueron a cenar..
la noche prometía... cena con espectáculo... pero el nuestro claro....
... embutidos de dudosa calidad, olivas radiactiva y abundante bebida de mala calidad, para llenar el estómago...
... y... la protagonista, difícil describirla, metro cincuenta, pasadas las 60 primaveras, coeficiente intelectual dudoso que  mantiene conversaciones ella sola,  nos tenía preparada sorpresa, para la mayoría no...
...había estado ensayando durante 15 días ( recalco lo del coeficiente intelectual, no es coña, complicaciones en el parto) una canción pa cantarnos.....
¿ cuál?

... y despertó en general una fiebre del palo  "Lluvia de estrellas"
..el momento: guiris haciendo fotos pensando que esa era una típica" spanish party".
Ese bar... se convirtió en... karaoke de estar por casa por llamarlo así....y... qué daño hace el  alcohol señores.... de verdad...todo un show!
pos eso... tengo "el corasón contento, el corasón contento lleno de alegría"
 

qUe vEnEn eLs rEiS!!!!

Heu sigut bons aquest any?
Quins nervis!!!!!
El dia 5 per mi sempre és un dia frenètic, acabo reventada de tant caminar, de tant menjar i de tant comprar...
El dia comença amb les compres contra rellotge, sempre igual... empaquetar i idees de bomber d´últim moment. Dinar familiar al restaurant Taktika Berri d'on sortim rodulant. Passejades i parada obligatòria a casa per repostar i descarregar.  Desprès de veure la cavagalta al noste lloc estratègic i de recórrer la fireta de la Gran Via, em començo a posar nerviosa... Al carrer comença a contagiar-se l'alegria i la il·lusió  que desprenen els més menuts.
Aquest any m'he emocionat de valent! M'he trobat a quatre grapes recollint carmels que tiraven les carrosses. Aquells carmels assessins que queien del cel amb mala llet, llençats per nens embrutecidos.Crec que abans de sortir fan apostes... qui és el primer d'obrir el cap d'algú. Butxaques plenes, sense cap remordiment.Ja,ja... ara de tant mirar la pluja de carmels m´he perdut els dos primers Reis Mags.... oh!!!
Toca fer nones,( bé abans d'anar-hi, embolicarem una mica més). I segur que em despertaré nerviosa, passen els anys i encara hem desperto amb ganes d'estripar papers!!!!
Jo per si de cas... abans d'anar a dormir deixaré les espardenyes, un got d'aigua pels camells i una copa de cava per els Reis. Que no sigui que passin de llarg.

dE vAcAcIoNeS ... oTrA vEz....

lAs mIgAs

- ¿Y las migas?
- Bien, gracias.




 Molt bo tot, moltes gràcies....un petó a les dues per la feinada.
Otra vez será!!!

TANCAT PER VACANCES

 

El divendres 29 d'octubre a les 21:45 ha quedat inaugurada la temporada de vacances de tardor d'una servidora.
Sóc en aquests moments com aquells dibuxots japonesos, que els hi salten les llàgrimes quan s'emocionen...
Desprès de dues setmanes de vertigen a poc a poc, dins del caos tot està quedant en ordre. Sembla mentida però tot arriba....
Ahir al plegar, vaig desar les coses a la taquilla, al tancar-la ( per cert casi marxo amb les claus oblidades al pany...) vaig pensar: LIBRE!!!LIBRE!!!!
Durant uns instants vaig dubtar, guardar la meva ampolla d'aigua o no...potser a la tornada hi trobaré algun peix o animaló similar.
M'espera un pont de la castanyada molt,molt intens; on no faltaren les visites familiars i d'amics, menjars copiosos, compres compulsives d'última hora. La targeta treu fum, quan em veu tremola.
Quan arribi rodolant a casa de tants panallets i castanyes dilluns al vespre, m'espera un duel  amb la meva maleta. És el repte dels reptes, fotre mitja casa en un espai tan reduït que desprès la meva esquena haurà de transportar. Ho aconseguiré?
Aquesta maleta viatjarà molt lluny, fins ara no ha recorregut mai tants quilometres. L'emoció de conèixer noves terres queda eclipsada per la llàstima de deixar al meu company a terra, vigilando el fuerte. Ojalà em pugues dur un miniOrbuà en aquesta motxilla. Gràcies!!! Moltes gràcies!!!!!

La meva ànima voldria enlairar-se

però el meu cos no la deixa sortir

és com si jo

volgués allunyar-me

de mi

Però quan l'àngel o la musa m'inspira

sóc l'alè d'un exèrcit diví

sóc guspira,

estel o carícia, 

guspira,

estel o carícia

per fi.

lA uMi

La Umi, la meva segona ombra, allà on vaig ella ve. Ja fa molts anys que ens aguantem ,ella amb les seves manies i jo amb les meves. Queda malament dir-ho, però és més apanyada!...tots els amos presumeixen del seu gos, però la meva te un talent natural per fer cabronades: sap obrir portes, obrir les escombraries, robar menjar... ara te obsessió molt estranya, el plàstic i els clínex( usats). És poc fotogènica, no li agrada que li facin fotos, no se com ho sap, però veu una càmera i gira el cap i et mira de reüll o bé borda ¿?.  Mirant les fotos guardades he vist aquesta, crec que és de les poques que no surt natural, deuria fer-li xantatge amb menjar.

bYe bYe pIsO pAtErA

Este domingo dijimos adiós hasta siempre al Piso Patera.... 4 años....que para mi han pasado volando.

Muchos son los que durmieron allí, los que compartieron plato, horas muertas, pelis tontas, partidos de fútbol..... Ayer se entregaron las llaves, después de un finde muy, muy largo para sus exinquilinos.  Faltaba la puesta a punto y la mudanza.
 Sofás transportados por las calles, carros de la compra repletos de tapers y platos, colchones, cajas, bolsas....pero esa es otra historia, la de las mudanzas!!!
Hoy, ya ha pasado, la maratón ya ha terminado. Ahora toca el juego,¿ dónde estará la afeitadora?
La gran duda: qué habrá dicho la dueña? ¿ a qué hora acabaron de limpiar?
Encontraré a faltar la lámpara, los fines de Año y lo más grave, me quedo sin saber quién es la " tobillitos"!!!
Bye, bye Piso Patera!!!!