25 de gener 2012
22 de gener 2012
lA biGOtUdA
Era una vegada un dia de gener quan algú ( jo) portava corrent 24 minuts seguits per Montjuïc, suada amb la respiració i cor accelerat. Amb el temps justet es disposava a fer mitja volta i tornar per on havia vingut. Quan de sobte dues dones, una jove i l’altre entrada en anys, se la miren i la criden. Es produeix contacte visual i per un moment es veu temptada a ignorar-les. Una veu en off li diu “fuig, fuig” Però de sobte sense saber el motiu les cames paren i les dones van cap a ella. Feta una Jessica Fletcher descobreix que les dones són japos, coreanes o de molt lluny per els seus ullets com ratlles i una guia de Barcelona a la mà. Li pregunten com anar al metro, senyalant la pàgina on surt la foto del MNAC. Les pobres neurones es veuen confuses per la falta d’oxigen després de la correguda. Amb un anglès macarrònic intenta entendre si volen anar en metro o al museu. Amb un gran interrogant al cap se les mira i de sobte veu dos coses, la senyora gran la mira amb cara d’ovni així que a partir d’ara amb qui tractarà és amb l’altra que sembla més espavilada i aquesta, la jove, te un bigotet, bé un senyor bigoti per sobre els llavis... Hipnotitzada per aquets petits pèls que es mouen al parlar és incapaç d’apartar la mirada i pensar amb claredat.
Els hi pregunta en pla indi si tenen mapa, novament cara d’ovni. Però el poc oxigen fa un miracle, recordant que a pocs metres hi ha una parada de bus, on hi ha un mapa. Els hi diu que l’acompanyin a la parada. Novament cara de pocker. Però venen a la parada per veure per quina estranya raó les porta al bus aquella boja que corre disfressada.
Les explicacions són les següents, tenen que seguir tot recte fins Plaça Espanya, es d'on ve, 24 minuts corrent, per anar al metro que ella creu més proper. I per si de cas també volen anar al museu els fa desviar per un jardins per passar per davant. S’acomiaden, la jove japo contenta perquè creu que l’ha entès i la gran amb la mateixa cara d’ovni. La bona samaritana freda ja, això ha portat uns quants minuts, reprèn la marxa cap a casa accelerant el pas per recuperar el temps perdut.
Al arribar a casa comenta el que ha passat i li expliquen que ha enviat a les pobres guiris a prendre pel cul.... El que buscaven ho tenien a pocs metres. Sempre sorprèn Barcelona. Esperem que les pobres dones no estiguin a hores d’ara encara perdudes per Montjuïc.
16 de gener 2012
15 de gener 2012
Aquesta ha sigut una molt bona setmana, d’aquelles que no saps com et multipliques i acabes fent mil coses. Setmana de retrobaments, de xerrades i rialles amb gent que t’estimes. Unes hores que et fan carregar piles, que t’evadeixes i gaudeixes de la companyia. Quan les paraules omplen i et fan relaxar-te. Sembla mentida que ens costi tant trobar aquests petits moments per sortir de la rutina marcada pel dia a dia. Ens absorbeix de tal manera que sol quan en sortim ens adonem.
08 de gener 2012
07 de gener 2012
tAktiKa BeRri
Aquest any aquest ha sigut el menú
De primer, per picar una miqueta
Montadito de morcilla i truita de bacallà
Cloïsses amb “guindilla” i all
Amanida de Bonito
De segon
el Chuletón
Bacalao encebollao
... i de postres
Flan deformatge
Mil fulles
05 de gener 2012
k viEnen, k viEnen!!!!!!
Jur,jur quins nervis!!!!!!! Avui d'estreno, els reis s'han adelantat i una càmara m'han regalat.
01 de gener 2012
2012!
Oficialment ja estem al 2012, quina mandra la veritat. Tot farà pensar que encara serà més mogudet que l’anterior. Que ens sortiran marques al cos del cinturó tan apretat com el durem. Molts dies per endavant, què ens depararà? és tot un misteri...Dios dirá!!!!
Per cert, aquesta cançó cada cop m’agrada més. Apa, aquí la deixo.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)