SuNdAy....

You were so high up on in the sky
I just keep feeling like a little child

I hate you but I love you
I just can't take how beautiful you are
I hate to say this
But my eyes go blind
I hate you but I love you
My favorite sun becomes a healing sign
I have to tell you this
Cause my heart goes wild

Oh you are so high, lost in the sky
Everytime I travel far
I think about you by my side
To any of those I cannot go by

I hate you but I love you
I just can't take how beautiful you are
I hate to say this
But my eyes go blind

I hate you but I love you
My favorite sun becomes a healing sign
I have to tell you this
Cause my heart goes wild

eStO nO Se pArA

Per fi, el regal de Reis d’aquest any s’anava a materialitzar. Faríem ús d’unes entrades per anar a la sala Apolo a veure com acomiadaven la seva gira els Delafé, oferint dues hores de música, sense descans. Ens vam posicionar  aplicadament i com bon soldadets vam fer guàrdia davant de zona privilegiada, apinyadets, vam compartir lletres, suor i vam deixar que els nostres peus ens marquessin el ritme.I una vegada més vaig descobrir que sóc pèssima per les lletres, el nanana mai falla.

RiTmO ...dE lA nOcHe

MISHIMA

Ahir la nit, vam tornar a repetir concert al Palau de la Música, es veu que aquest any serà el de música en directe!!!!

Fa mesos que havíem aconseguit les entrades, bastant dolentes, però era el que quedava... amb una mica de contorsions, allargament de coll i d'imaginació podíem veure al David Carabén damunt de l'escenari amb la seva guitarra.

Jo personalment vaig passar-m'ho teta,  com una nena petita amb les seves sabates noves,i per el que vaig veure al meu entorn, diria que era l'actitud general. Un Palau ple de gom a gom, totes les entrades venudes i molta expectació per veure'ls cantant. Primer cop que assistíem a un concert d'ells així que no sabíem com sonarien en directe i... genial!!! Música de la bona( a mi m'encanten), guitarres potents, una veu fantàstica d'aquelles que arriba fins l'ós de l'espinada...

Ho van donar tot, cançons del nou disc, de les antigues de més antigues encara i al public a la butxaca.L'única nota negativa, no poder-nos moure en llibertat, si és molt xulo suposo tocar al Palau, però es troba a faltar la birreta, la ballaruca i la massa de gent esclafint el teu cos. La màgia d'un concert és aquest. Asseguts en una butaca es fa estrany, però s'ha de dir que se sentia de puta mare!!!

Ara en parlen d'ells al telenotícies... es veu que fa ja 10 anys que existeix Mishima... pos no està nada mal!!!

I vam sortir bé, gaudint de veure com ells estaven assaborint la collita del seu treball.

Ara, reconec que les lletres... no,  incorrecte,  canto frases, paraules... però hi havia gent que se les sabia de dalt a baix....jo ho tinc assumit... mai m'acabo aprenent les lletres....
Aquí deixo unes de les lletres d'una cançó que m'encanta,
es titula NEIX EL MÓN DINTRE L'ULL.

 .... igual que el so en la corda, tota imatge
vibra d'existència quan entra a la mirada.
Agustí Bartra

Potser en hauríem de preocupar,

si admetem que totes les coses 

que hauríem d' haver resolt no

les hem resolt encara. Poc a poc 

se'ns ha ant acumulant la feina 

i tot està per fer, i les promeses,

sobretot les que mai ens vam dir,

de tan secretes ,de tan callades,

encara s'han de complir, algun

dia... Que mai hem plantat cara 

als nostres somnis, però tampoc 

als problemes , que arrossaguem

de fa temps: què volem ser, què

volem dir, qui podem ser i, s'hi ho

tenim clar, , com ho hauríem de 

fer , amb quí podríem comptar.

Comptes amb mi? Compto amb tu? 

Si, ens hauríem de preocupar.

De fet jo em preocupo  i de

 vegades tinc por. Però, de sobte,

com qui no vol la cosa,

un dis per l'altre, me'n oblido.

I, a llarga, qué vols que et

digui, al final de tot, no sé com

ni grácies a què, ni per

quin extrany mecanisme, tota aquesta 

angoixa, tota aquesta por que 

sento, em tranquil·litzen. No sé

com, però em tranquil·litzen.

Estic tranquil....

Tranquil...

qUe vEnEn eLs rEiS!!!!

Heu sigut bons aquest any?
Quins nervis!!!!!
El dia 5 per mi sempre és un dia frenètic, acabo reventada de tant caminar, de tant menjar i de tant comprar...
El dia comença amb les compres contra rellotge, sempre igual... empaquetar i idees de bomber d´últim moment. Dinar familiar al restaurant Taktika Berri d'on sortim rodulant. Passejades i parada obligatòria a casa per repostar i descarregar.  Desprès de veure la cavagalta al noste lloc estratègic i de recórrer la fireta de la Gran Via, em començo a posar nerviosa... Al carrer comença a contagiar-se l'alegria i la il·lusió  que desprenen els més menuts.
Aquest any m'he emocionat de valent! M'he trobat a quatre grapes recollint carmels que tiraven les carrosses. Aquells carmels assessins que queien del cel amb mala llet, llençats per nens embrutecidos.Crec que abans de sortir fan apostes... qui és el primer d'obrir el cap d'algú. Butxaques plenes, sense cap remordiment.Ja,ja... ara de tant mirar la pluja de carmels m´he perdut els dos primers Reis Mags.... oh!!!
Toca fer nones,( bé abans d'anar-hi, embolicarem una mica més). I segur que em despertaré nerviosa, passen els anys i encara hem desperto amb ganes d'estripar papers!!!!
Jo per si de cas... abans d'anar a dormir deixaré les espardenyes, un got d'aigua pels camells i una copa de cava per els Reis. Que no sigui que passin de llarg.

bOn nAdAl

tOrNar

dIssAbtE

diA gRis

Fa dies que em ronda aquesta cançó

fAt bOy sLiM & eDiToRs

Create a MySpace Music Playlist at MixPod.com

13

                             Mentre la gent està rostint-se al sol, viatjant o simplement no fotent res; jo  fa 13 dies seguits que treballo aquesta tarda serà la catorzena... em queden 6 dies per tenir festa. Un simple cap se setmana, tinc els ulls vidriosos de l'emoció.  No veig l'hora!!!! Avui m'he despertat i no sabia si era dilluns, diumenge o què. I el més greu de tot, avui he somiat que treballava.. quina putada!!!! NO podia somiar que estava de vacances, nooo! Això mai passa! I tota aquesta marató????? Doncs per aconseguir  casi un mes de vacances per anar a ARGENTINA.  Tot  sigui per Argentina!!!! Queda gairebé 2 mesos per marxar, marxar ben lluny....
Però mentre estic aquí, amb molt de treball i revolucionada. M'ho noto, semblo Speedy Gonzalez. Avui l'he fotut un broncón a ma mare que no venia a " cuento"  i es clar l'he tornat a trucar per disculpar-me.
Bé,  crec que avui aniré en bici  a la feina perquè la calor no apreta i  sobretot per descarregar tensió.
Aquí deixo dos cançons... revolucionades com jo... o tot està al meu cap?... bé ja no ho sé.

Create a MySpace Playlist at MixPod.com

lA pEgAtInA

...Per la Martulina!!!! 

una mica de ritme per aquests dies de tanta calor!!! 

 

cAnciOnEs

Me gusta definir, etiquetar ... así que manera mejor que buscar la canción; que transmita como me siento hoy...Hoy ha sido un día chachi, buena compañía, comida.... así que ahí va...