Que la gent voti, que els percentatges rondin al 100% de participació. I que guanyi el que la majoria digui.
Però el que realment em farà posar una espelmeta a Santa Rita és desitjar que la gent tingui seny, judici propi i sobretot memòria. Que recordi qui van votar a favor de la reforma laboral, qui va escanyar la cultura catalana. Tots els que van mirar cap a un altre costat amb els casos d'espoli i corrupció amb la intenció de no ser esquitxats. Que recordi qui fa de la demagògia la seva bandera. I per últim, qui es ven per aconseguir... Ítaca.
Els polítics d’avui ens ensenyen que s’ha de guanyar a qualsevol preu. No importen els fins solament el resultat.
Doncs bé, estic farta de tots i de tot. No vull pertànyer a un país que no respecte ni la meva llengua ni la meva intel·ligència. Tampoc vull que dirigents d’altres països juguin al joc de la por. L'últim a la llista Obama, España unida.... Bla, bla... Per què vull ser espanyola o europea? Quina avantatge té, a part d’avergonyir-me amb el tracte i resolució amb els refugiats. Europa és aquella que construeix murs per no deixar traspassar les seves fronteres. Que escanya als seus sense miraments. Posats a demanar voldria pertànyer allà on les persones pesin més que els diners. Utopia?
Posar el telenotícies en plena campanya electoral és com el club de la comèdia. Que si Iceta balla rotllo Queen, que si Rivera es veu president d’Espanya. Que si Albiol no saps si parla millor en català o en castellà perquè pena em fa de totes les maneres...Continuo?
Apa deixo aquí un vídeo que m’ha agradat, al·leluia!!!! I pel que pugui passar encendre ciris, res d’espelmes, perquè diuen que la imbecil·litat es contagia.
