uN bAtEc

Sense paraules i mira que és difícil.

pLaCerrrrrrrrrr

Setmana 5 entranament

Soy la oveja


Soy la oveja

pRiDe

Aquest vespre he tornat a sortir a córrer amb el Popito. Sospito que no li agrada gaire perquè noto com el seu cervell perruno va projectant missatges amb poc esperit fraternal, mentre em segueix fidelment amb el seu bistec penjant cada cop amb més distància de per mig. La cosa d'avui ha sigut rara, poca energia, música que d'altres dies et fa sentir, avui era buida fins que ha sonat la cançó. M'ha fet clic, encenent l'interruptor, x fi... ha costat però a vegades la música fa màgia.

mUeRtE. DiA1 eNtReNaMenT

Dia 1... objectiu Matagalls- Behobia. Arribaré viva ...aixó espero. Avui he conegut els tres turons de Barna i ara no m'aguanto ni els pets. I sort que gran part l'he fet caminant... però avui he pogut veure que vol dir volar.

qUiErO ...

La DuLcE eSpErA

mi ReiNa DeL pOp

Por qué cuando suena una canción de Mecano la gente acaba desgañitándose. Sea un lavabo, una boda o sola en una habitación...porque sólo la Torroja es capaz de rimar Nova York con jamón York. Brutal, en los 80 fue la reina.

aÚn No Ha sAliDo El sOL

Esto no se ha terminado,
aún podemos aguantar.
Esto no se ha terminado, 

no nos vamos a marchar.

Aún no hemo llegado al lugar que teníamos pensado ni de casualidad.
¿Estás ahí para agarrarme?
Estoy aquí por si te caes.

Me siento mejor que la última vez
y si esta es la última vez quizá sea la mejor.
Podemos ser como soldados dentro de un mismo batallón.

Estamos en la mente del sirviente,
en la boca del empresario y del cantante pop.
Somos gente necesaria
y no nos vamos a marchar.

Aún podemos aguantar.
Aún no a salido el sol.

Aún podemos ser lo que queramos,
más bien lo que nos dejen ser.
Aún podemos ir a esa nave
donde dicen que hacen raves.

¿Recuerdas cúando fie la última vez que escuchaste a los smiths, a Velvet o a los Can?
¿Sigues sintiendo algo grande?
¿Sientes algo de verdad?

Aún podemos aprovechar.
Aún no ha salido el sol.

Hagamos algo que ilumine
esta inmensa oscuridad.
Hagamos algo divertido
por el bien de esta ciudad.

Seamos nuestros propios anfitriones
y que salga a borbotones
la alegria de vivir.
Es un momento decisivo
y no nos vamos a rendir.

Aún podemos resistir.
Aún no a  ha salido el sol.

el pErRu mísTicu

lA siLLa piEl rOjA

teMpLaNzA

ViScA eL cApiTà PlAnEtA

Quan va aparèixer a les nostres pantalles el Capità Planeta l'odiava. Ara ja una mica més crescudeta, només una micona, continuaria crispant-me però li haig de reconèixer (ho dic amb la boca petita) el mèrit de: "els petits canvis són poderosos". I en aquest procès de canvis estic, molts són mentals i d'altres pràctics. La voluntat sempre hi és, ara falta donar-lis formes, i com dic no cal començar amb grans projectes, només petites variacions en la nostra conducta diària. Posaré un exemple, veure 1,5 litre diari. Tampoc començaré a tirar coets perquè és el cinquè dia consecutiu i encara em queda poc més de la meitat per acabar-la a les nou de la nit.
Però els petits canvis són poderosos, oh yea!
Aquesta setmana he confirmat una sospita que feia llargues setmanes que m'ensumava. Aquí adverteixo que qui sigui d'estómac delicat no segueixi llegint perquè podria ferir sensibilitats alienes. Quedeu avisats, ara deixo anar la bomba. El meu gos és copròfag! Feia dies que de tant en tant, sortia com un rayo cap a horitzons lejanos (la llamada de la caca es poderosa) i tornava relamiéndose i amb una olor del tot sospitosa. I clar està, que jo amb una pansa a la boca del fàstic. Però el tio diguem que és un sibarita de les caques. No li agraden totes, sol un petit grup d'elles per sort meva. I quin tipus són aquestes? Doncs les humanes...i ara és quan un pensa, comor??? I com ho sé? Perquè un altre gos que el va seguir en la seva aventura merdil va parèixer amb un tros de clínex a la boca i hagués sigut còmic si no hagués tornat el meu amb els bigotis tot empastifats de substància marró. I que jo sàpiga els gossos encara ningú els ha ensenyat a assecar-se el foradet amb paper...
Amb ell és impossible avorrir-se, avui ha anat a la pelu de perrus i ha tornat transformat amb el Lorenzo Lamas canino.

sOpOríFerO viErnES

Ja sé on Guantanamo va perfeccionar els seus metòdes torturadors,  a les jornades  d'enfermeria. Tu omple una sala de gent( si pot ser dones). Apaga les llums i cada 30 minuts encent-les. Desprès invita a xerrar a ponents amb veu monocorde que es limiten a lleguir powerpoints... durant tot el matí i part de la tarda. Escull un tema, si pot ser el més aburrit del món... Què fas? Primer et poses al dia amb mails, whassaps fins agotar bateria... i després?
Intentaràs estirar les cames i no podràs perquè entre abrics, bosses, bolsos,papers...Intentaràs xerrar i trobaràs la mirada assessina d'agents fèmines de la S.S sentades al teu voltant. Vinga ja! No em crec que l'incotinència orinària sigui un tema tant apassionant! 
Intentaràs posar-te còmode i no podràs perquè l'aire acondicionat està tant fort que semblaràs papa pitufo. Llavors arribaràs  la conclusió que millor tancar els ulls, però tampoc perquè una fotògrafa es dedicarà a fer fotos del personal i no es plan de sortir clapant amb la boca oberta... Aix! El moment àlgid ha sigut el moment del càtering en el que hem fet competició de qui jalava més. A qui no sabeu qui ha guanyat? Si! Una servidora!  Apa bon divendres a tothom.

NÚvOl gRis

Espero que no plogui o com a mínim ho faig més tard... Diguem tonta però no em vull mullar.

 

Música per acompanyar-nos i sentir-la dins de casa veient com la pluja enbruta els vidres que acabes de netejar.

lA ciUtAt dE lA jUstíCiA

Avui m'he despertat amb un petit raig de llum, saludant o això vull pensar perquè ràpidament s'ha entristit el dia. Era un senyal? Jo crec que sí. Ara, no sé si per la foscor o la llum... Jo he optat per l'última, seria un presagi del dia que tenia al davant. M'he despertat pensant, avui guanyaràs. Has vist el sol, això déu voler dir alguna cosa. Crec que la son amb trastoca potser em fa al·lucinar i mantenir converses amb mi mateixa. Aquests dies han sigut molt durs. M'he vist envoltada per boira, d'aquella espessa, que sembla que pesi. De les que no et deixa avançar, incoherent, absurda. Exagero? Doncs no, un company de feina va arribar a la conclusió que era imbècil, sol de pensar-ho em ruboritzo. I no el culpo jo hauria arribat a la mateixa conclusió. Va clavar la seva mirada, pensant si l'estava vacil·lant o no... I no, no ho feia. Simplement no funcionava. Que perillosa és la son...
Ahir, per festejar que per fi començava les vacances i acabava el meu martiri, vaig veure una peli que li tenia moltes ganes, una que pertany a la meva llista imaginaria i mai trobo o temps o ganes per anar eliminant-les, però aquesta és una altra història que no ve al cas. Vaig posar el play i em va agradar força. Ambientada a l'institut americà. Sí, pot espentar, però parla de temes més seriosos com l'amistat, saber veure més enllà de les primeres impressions, dins l'interior de les persones, d'arriscar-se... Les crítiques la puntuen molt alta. En fi, una bona peli per qui s'animi. I per si Marta decideixes veure-la, digue-li al Sergi que és bona i no només ho dic jo. (dins el meu cap sento riures com a les sitcoms) Ah! I la banda sonora collonuda.

Miro per la finestra i ja marxa la claror, el dia s'apaga i ens visita la nit. I ara que la feina ja quasi està feta diré que he guanyat. Crec, perquè les pastilletes màgiques m'han nuvolat una mica i em fan dubtar. Ha sigut tot tant surrealista que encara el meu cap ho està processant. Estic contenta i satisfeta. M'he defensat, sola, una mica arriscat si, però independentment del resultat sentia que era lo correcte. Potser estaré sonada però un mateix ha de ser coherent i lluitar pel que creu just. M'ha sortit bé, el sol ja m'ho deia aquest matí. Apa, la sonada marxa a passejar el seu gos. El gordo imbècil m'ha dit de forma despectiva que era una tossuda, i he pensat això és perquè no coneixes el meu gos. Tossuda jo? 

mAcArrOnS dE la iAiA

Tornar a menjar els macarrons de la iaia!! Ploro de l'emoció. La boca saliva, i les papil.les aplaudeixen. Quin gust! Després de tant de temps....mai més tornaré a cuinar-los com abans.. Dej!  Això si, falta perfeccionar-la perquè iguals, iguals no són.

cOmBusTiBle+

viErnEs eLeCtRiCo

lOs 26 nO mOlAn

bRujAs

Caminar per Barcelona to té preu. Sempre trobes alguna cosa que capta la teva atenció. Sigui un look, un edifici o una vagina com aquest cas. 

diiiiiiiiiiivendresssssssss

MenJaR aMb eL CaS pALAu

Dinar amb el cas Palau no té preu. Està declarant la filla de Montull i sembla una comèdia que no fa gràcia. Paraules textuals... "semblo que baixo de la figuera". Jo diria que no, reina. Tu baixes, pujes, vas i tornes.
Així que, plego, abans que el meu humor es torci.