31 de març 2016
Fer-se gran
Quan ets petita vols ser gran per sentir la llibertat, fer i desfer segons la teva conveniència. Creus que tindràs el món a les teves mans i volaràs lluny dels llaços familiars. I en part tot això és veritat, però ningú t'explica que ser gran comporta d'altres aspectes menys aventurers i romàntics. Suposo que som generació egoista, que cada vegada li costa més allunyar-se del tenir, comprar, reemplaçar. Creiem que tot té preu fins i tot la felicitat. Però de tant en tant ens posen al nostre lloc. El problema és que no estem preparats per saber-ho afrontar. Moltes vegades algú ens diu "les coses passen per un per què". No ho sé.... No ho tinc clar. Avui serà un dia dur, no sortiré de casa amb la màscara immune de les emocions, per intentar no deixar penetrar-hi res. Sol conec el seu nom. Avui li posaré cara a la seva veu. Miraré als seus ulls espantats, molta sort Noemí.
15 de març 2016
14 de març 2016
12 de març 2016
11 de març 2016
07 de març 2016
06 de març 2016
dOmiNGo qUe yA eS lUnEs
Conexions, coincidències que no paren de sumar. Persones, grups de música...cercles i més cercles. Inici de setmana.
05 de març 2016
01 de març 2016
El Renaixement
Casualitat o destí.
Tots tenim dies especials a les nostres vides, dies que un bon dia deixen de ser anònims i passen a un primer pla. Sigui per coses bones o dolentes, però el fet és que van passant els anys i quan arriben les dates senyalades, cada persona les rememora.
Fins aquí bé, però el més curiós és qUE d'altres fets, fruits de l'atzar acaben coincidint exactament amb aquesta data senyalada. I mira que hi ha 350 dies més per no coincidir... Però no, el destí, la casualitat o el que sigui... decideix marcar encara més, aquest dia.
El 27 de febrer és un d'aquests. Coincideixen trets fets importants i transcendentals a la meva vida adulta. L'últim, sense adonar-me, ha succeït fa pocs minuts. I ves per on, té títol i tot "el renaixement". Molt apropiat i encertat. Tot això em fa pensar si és el nostre cervell qui busca aquestes connexions, fent-les coincidir. Potser és la nostra part inconscient que intenta cridar la nostra atenció? Sigui el que sigui la vida és molt curiosa quan vol.
Tots tenim dies especials a les nostres vides, dies que un bon dia deixen de ser anònims i passen a un primer pla. Sigui per coses bones o dolentes, però el fet és que van passant els anys i quan arriben les dates senyalades, cada persona les rememora.
Fins aquí bé, però el més curiós és qUE d'altres fets, fruits de l'atzar acaben coincidint exactament amb aquesta data senyalada. I mira que hi ha 350 dies més per no coincidir... Però no, el destí, la casualitat o el que sigui... decideix marcar encara més, aquest dia.
El 27 de febrer és un d'aquests. Coincideixen trets fets importants i transcendentals a la meva vida adulta. L'últim, sense adonar-me, ha succeït fa pocs minuts. I ves per on, té títol i tot "el renaixement". Molt apropiat i encertat. Tot això em fa pensar si és el nostre cervell qui busca aquestes connexions, fent-les coincidir. Potser és la nostra part inconscient que intenta cridar la nostra atenció? Sigui el que sigui la vida és molt curiosa quan vol.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)