TANCAT PER VACANCES

 

El divendres 29 d'octubre a les 21:45 ha quedat inaugurada la temporada de vacances de tardor d'una servidora.
Sóc en aquests moments com aquells dibuxots japonesos, que els hi salten les llàgrimes quan s'emocionen...
Desprès de dues setmanes de vertigen a poc a poc, dins del caos tot està quedant en ordre. Sembla mentida però tot arriba....
Ahir al plegar, vaig desar les coses a la taquilla, al tancar-la ( per cert casi marxo amb les claus oblidades al pany...) vaig pensar: LIBRE!!!LIBRE!!!!
Durant uns instants vaig dubtar, guardar la meva ampolla d'aigua o no...potser a la tornada hi trobaré algun peix o animaló similar.
M'espera un pont de la castanyada molt,molt intens; on no faltaren les visites familiars i d'amics, menjars copiosos, compres compulsives d'última hora. La targeta treu fum, quan em veu tremola.
Quan arribi rodolant a casa de tants panallets i castanyes dilluns al vespre, m'espera un duel  amb la meva maleta. És el repte dels reptes, fotre mitja casa en un espai tan reduït que desprès la meva esquena haurà de transportar. Ho aconseguiré?
Aquesta maleta viatjarà molt lluny, fins ara no ha recorregut mai tants quilometres. L'emoció de conèixer noves terres queda eclipsada per la llàstima de deixar al meu company a terra, vigilando el fuerte. Ojalà em pugues dur un miniOrbuà en aquesta motxilla. Gràcies!!! Moltes gràcies!!!!!

La meva ànima voldria enlairar-se

però el meu cos no la deixa sortir

és com si jo

volgués allunyar-me

de mi

Però quan l'àngel o la musa m'inspira

sóc l'alè d'un exèrcit diví

sóc guspira,

estel o carícia, 

guspira,

estel o carícia

per fi.

sUar sUaR nO sUarEm

El dia ja ha arribat i tinc punyeteres ganes de suar la samarreta, per cert cada any la talla més petita....això em fa pensar que aquesta no és una cursa per les dones, és per ells!!!!!!

... parapá, parapá....la tindré al cap en els moments fluixos de la cursa, és a dir quan no m'aguanti ni els pets....

sIn pAlAbrAs

lAs fErnAndEz

Ahir vam anar a sopar a LAS FERNANDEZ, desprès de molts intents fallits, per fi ho he aconseguit.La mala sort feia que quan intentés reservar estigués ple...snif,snif....
Al sortir de la feina " la minipandi" incompleta vam fer cap. Desprès de caminar, el que em va semblar una barbaritat, vam arribar a aquest local vermell. És un d'aquests llocs que va de boca en boca, perquè sinó m'haguessin parlat bé d'ell mai hauria entrat per iniciativa pròpia... per varies raons...

Així que ens varem entaular les quatre per xerrar, menjar i aprofitar els últims dies, ja que una d'elles marxa a començar una nova etapa fora del país.

Com sempre demanem per picar i desprès un plat per cadascuna i postres!!

Vam provar la " cazuelita del dia" bolets amb patata, molt bo, pop amb patata i amanida de carbassa amb rúcula, fruits secs i parmesà, també correcte.

De segon lasanya de carbassa, espinacs, tomàquet i mascarpone( boníssim), saltejat d'ous, gírgoles i  espàrrecs trigeros, pebrots farcits i ànec.

De postre tiramisú, molt Bo.....

Un sopar agradable amb bona companyia...

CHUCK

   ... per l'Orbuà

bAlAnç

               M´he despertat nostàlgica, amb la mirada fixa en el passat,fent balanç. Sé que encara no és nadal i molt menys comença ser època de bons propòsits...
Penso en el 12 d'octubre de fa un any, han passat moltes coses , coses bones que marquen i coses dolentes que m'han fet trontollar.
Ara tot just fa una any l'Orbuà i la trope anaven a la recerca de mar a Madrid,la meva àvia em visitava a casa...

Però de sobte els fets es disparen, els dies es succeïxen,les pàgines del calendari s'arrenquen i jo segueixo caminant, corrent, mal dormint...
Ha passat molt temps, bodes, naixements, un de camí, mudances, nous projectes, una despedida molt propera que m'ha deixat tocada i fràgil...
Ha passat molt temps, molt ràpid... viatges, maletes, molta feina, poca lectura, despedides, retrobaments... canvis...
Em moc, avanço sense ser molt conscient cap a on. El meu entorn canvia i jo segueixo caminant veient-los passar, m'envaeix la nostàlgia del present que ja és passat.

Construint nous projectes, castell de sorra que el vent s'emporta...
De sobte ho veig clar, es fa la llum, el món no gira el meu voltant, però jo segueixo caminant, corrent... Em paro, aixeco la vista. Miro el cel, veig imatges que formen part de mi... i somric perquè el cor em batega..

cArrErA dE lA dOnA

       Comença la temporada de curses populars, com cada any inauguro la temporada que cada cop és més curta, amb aquesta cursa de 5 km,  en que la mitat la fas caminant de la gentada.... Aquest serà el tercer any consecutiu, així que és un petit ritual .Córrer i anar a esmorzar.

Aquest any... em fa mandra i no m'estic preparant....em pesa el cul!!!!

Bons propòsits fins el 24 d'octubre:

-sortir a córrer de 2 a 3 cops a la setmana, queden 2.

-baixar dels 30 minuts, sóc de les tortuguetes.

Música per córrer?

lA uMi

La Umi, la meva segona ombra, allà on vaig ella ve. Ja fa molts anys que ens aguantem ,ella amb les seves manies i jo amb les meves. Queda malament dir-ho, però és més apanyada!...tots els amos presumeixen del seu gos, però la meva te un talent natural per fer cabronades: sap obrir portes, obrir les escombraries, robar menjar... ara te obsessió molt estranya, el plàstic i els clínex( usats). És poc fotogènica, no li agrada que li facin fotos, no se com ho sap, però veu una càmera i gira el cap i et mira de reüll o bé borda ¿?.  Mirant les fotos guardades he vist aquesta, crec que és de les poques que no surt natural, deuria fer-li xantatge amb menjar.

bYe bYe pIsO pAtErA

Este domingo dijimos adiós hasta siempre al Piso Patera.... 4 años....que para mi han pasado volando.

Muchos son los que durmieron allí, los que compartieron plato, horas muertas, pelis tontas, partidos de fútbol..... Ayer se entregaron las llaves, después de un finde muy, muy largo para sus exinquilinos.  Faltaba la puesta a punto y la mudanza.
 Sofás transportados por las calles, carros de la compra repletos de tapers y platos, colchones, cajas, bolsas....pero esa es otra historia, la de las mudanzas!!!
Hoy, ya ha pasado, la maratón ya ha terminado. Ahora toca el juego,¿ dónde estará la afeitadora?
La gran duda: qué habrá dicho la dueña? ¿ a qué hora acabaron de limpiar?
Encontraré a faltar la lámpara, los fines de Año y lo más grave, me quedo sin saber quién es la " tobillitos"!!!
Bye, bye Piso Patera!!!!

dIssAbtE

xEmEi

http://observaciongastronomica.blogspot.com/

         Ahir a la nit vam anar a sopar amb la família al XEMEI, una trattoria veneciana regentada per dos bessons.
L'OrbuÀ i jo ja l'havíem catat un cop i en guardàvem bon record, així que repetíem.
Ens vam asseure a la terrassa i com últimament refresca, repartien mantes de llana als clients perquè no es quedessin congelats, un detall que els va fer guanyar punts.Vam sopar com uns campions, sort que per marxar cap a casa ho vam fer xino-xano, caminant, per baixar tanta teca.
Els cambrers super amables, bon rotllo, carrer molt tranquil per ser del Poble Sec, hi vam coincidir dos grans grups de gent a dintre( dos estances independents) i no ens molestaven a la resta que estàvem a la terrassa. Ara això si, feia pendent el carrer i era una mica estrany. Un altre detall, no posaven estovalles, els plats directes a la taula de ferro...

Vam escollir 3 primers per picar, per llepar-se els dits:

Amanida d'arenque( tomàquet amb trossos d'arenque) el més fluix de tots, un formatge calent, amb pernil de Parma i figues fresques, una combinació molt encertada, i mozzarella de burrata amb tomàquet raff i rúcula... ummmmm!!!se'm fa la boca aigua!

http://observaciongastronomica.blogspot.com/

De segon:

http://observaciongastronomica.blogspot.com/

Calamars , espagueti amb musclos, cloïsses i tomàquets, dorada al forn i jo gula del tot " cochinillo" al forn amb carbassa... Els dos últims estàven bé però al meu gust el cochinillo un poc soso i la dorada una mica massa feta.
De postres brownie i tiramisú.

http://observaciongastronomica.blogspot.com/

La carta que ofereixen és  curta però variadeta, els preus piquen una mica, crec que el plat més econòmic no baixa de 15 euros... però els productes s'ho valen.
És un restaurant que et sents còmode, menges bé i a sobre els clients semblen amics, es respira un ambient informal, com de vacances... Jo no aniria cada setmana però si de tant en tant. 

Vam marxar satisfets i contents amb els estòmacs  treballant a tota màquina....