qUiEn eSpErA

Es curioso cuando tu tiempo se detiene pero el del resto no. Las luces se van transformando, lentamente, los sonidos despiertan del letargo de la oscuridad. El ruido exterior es el guardian invisible de quien espera a través ...

de una ventana.

..qUeRiDaS fAnS... bOnEs FeStAs

ros A

fUm fUm fUm

O

mi BaNdA sOnOrA

... PrEpArAdAdOs , lO QuE nOS dEpArE eL dIA

SUEe

tArDe dE dOMinGo

La Torre

Feia temps que no deixava alguna parida per aquí però estat una mica perduda. Sembla que em torno a retrobar i això és un gran avanç. Aquestes darreres setmanes he fet certs descobriments que espero que em segueixin acompanyant. Recordo un programa en què sortia una iaiona adorable que sabia fer-se escoltar parlant de la vida i mira ves per on, he acabat fent-li cas, ordenant i fent neteja. M’imagino la ment com un espai de sostres alts que no tenen fi plens d’arxius, caixes i tot allà custodiat per un mateix. I resulta que tenia raó els calaixets serveixen per aparcar els pensaments, i per obrir quan un vegi oportú. No perquè et dominin i t’assaltin. Que gran l’experiència i saber tant.
Avui és d’aquells dies lletjos que mirar per la finestra és un plaer. No he baixat a la platja, però suposo que seria reconfortant passejar i mirar com trenquen les onades. Potser després m’animo i baixem a trepitjar la sorra i a olorar a mar. A la gent li agrada anar-hi a l’estiu a banyar-se i torrar-se, no ho entenc. Si quan millor s’està és justament fora d’aquesta època.
Fa uns dies vam tirar les cartes del Tarot, cosa que de tant en tant m’encanta. No sabria dir quina opinió tinc, si crec o no, sol sé que és com fer teràpia, riure i passar l’estona. Bé doncs les vam tirar i pèls de punta. Ho juro, tot cert, allí estaven les cartes, explicant en imatges la realitat. Molt curiós, molt.
Dintre d’uns dies serà Nadal, i no matarem el gall potser l'any vinent. Qui sap? Les cartes no m'han dit res.