06 d’octubre 2010

lA uMi

La Umi, la meva segona ombra, allà on vaig ella ve. Ja fa molts anys que ens aguantem ,ella amb les seves manies i jo amb les meves. Queda malament dir-ho, però és més apanyada!...tots els amos presumeixen del seu gos, però la meva te un talent natural per fer cabronades: sap obrir portes, obrir les escombraries, robar menjar... ara te obsessió molt estranya, el plàstic i els clínex( usats). És poc fotogènica, no li agrada que li facin fotos, no se com ho sap, però veu una càmera i gira el cap i et mira de reüll o bé borda ¿?.  Mirant les fotos guardades he vist aquesta, crec que és de les poques que no surt natural, deuria fer-li xantatge amb menjar.

1 comentari: