vAgA gEnErAl

Vaga general obligada....

Avui hem viscut un dia de vaga general,segons el govern sense incidències....
Puc dir que jo he fet vaga per voluntat pròpia, conscient que em  descomptaran una pasta per no haver anat a treballar, però reivindicant el meu dret a la "pataleta". Però sens dubte no em sento identificada amb aquells que han coaccionat i obligat en contra de la seva voluntat el dret d'anar a treballar. Ingènua de mi, em pensava que cadascú podia escollir l'opció de fer vaga o no.
 He sentit vergonya al veure aquests nens de teta, imberbes destrossant la ciutat, gratuïtament. He sentit ràbia al veure les declaracions sobre les valoracions que han fet els sindicats, posant-se medalles i explicant una realitat paral·lela. Però quina merda de sindicats ens representa, aquests senyors són els que lluiten per millorar les nostres condicions laborals o és que protesten perquè el govern els hi ha tancat l'aixeta dels diners públics.  És clar que hi ha motius per fer vaga, però el ciutadà no se'n fia d'aquests sindicalistes que fa massa temps que es miren el melic.
No ha sigut una vaga sense incidències... obrim els ulls!!! aquests és el país que volem? Tinc sort de no haver viscut en cap dictadura... però avui he sentit pànic i sobretot indignació. Avui és un d'aquells dies  que agafaria les maletes i marxaria ben lluny.
I què he fet en aquest dia de vaga. Fotre el " vago" literalment.

pEr lA pOstERItAt

Si, puc dir que la vaig fer un cop, quan era inconscient i no sabia on em fotia...
...memorable...
          ETERNAL 2OO8

San Fermines y el Toro + los Michael Phelps 

 

bAr rAmOn

         Tenia especial interès per deixar-me caure per aquest bar atípic que està situat al davant del Mercat de Sant Antoni.
Ahir, dijous 23 de setembre, mentre Barcelona es preparava per les festes de la Mercè, de forma improvisada vàrem deixar-nos caure per primer cop al bar Ramon.
Els meus amics ens parlaven meravelles, així que res ens feia presagiar el que ens trobaríem.
Al entrar estava a rebentar de gent, trèiem el cap a les 22:15, aconseguint taula molt rapit. Si que és veritat que ens van avisar que tancaven a les 23, però vam donar per suposat que era la cuina qui ho feia.
La cambrera desbordada ens va mal atendre, o simplement no li vam caure simpàtics perquè creiem que ens la va fotra.
El menú: braves, pulpo i dos de entrecot amb foie. I que ens va portar a taula: 8 de montaditos d'entrecot, és a dir, 2 entrecots. Un error, no. Prèviament havia hagut  intercanvi de concepte montadito-entrecot, així que pensàvem que havíem quedat entesos.
Quan ho va deixar a la taula, la nostra cara era un poema, culpa nostra per no queixar-nos, però la gula ens va guanyar la batalla....
Tot era bo, menys el pulpo... que era una merda, així de clar... un xiclet reescalfat al microones.
La història no acaba aquí, perquè quan demanàvem més beguda per fer empassar tan de jalo, la nostra amiga ens va amenaçar que ens quedaven 2 minuts... 22:45, que ja tancàvem.
I no era broma, amb un segon es va anar buidant,fent-nos fora literalment  al carrer, a les 23 sortíem per la porta.
Va haver-hi un moment de : postpagar que vas al lavabo i per poc ens venen a buscar i ens treuen de l'orella cap a fora.
Al marxar el senyor de la barra va intuir el nostre malestar( no era difícil) i es va mig disculpar ...
suposo que no era el dia, que vam tenir molt mala sort... però sortint per la porta em sentia estafada, 11'50 al pop,37 euros menys i a punt d'una ingestió per la rapidesa dels meus bocados....
i sense ganes de tornar un altre cop.

www.barramon.com

diA gRis

Fa dies que em ronda aquesta cançó

qUin sUstO!!!!

Quin ensurt!!!! Tindré malsons per la nit!!! Que m'ataquen,em persegueixen...bigotis negres, " aguiluchos "

i tot perquè?

He anat al mercat a comprar quatre coses, estava a la parada de fruita demanant i de cop i volta veig a totes les iaies esverades i queixant-se en veu alta... miro en direcció oposada d'on venen els crits d'espant i què veuen els meus ulls!!!!... Alícia Sànchez Camacho a la polleria del costat a 3 metres de mi!!!! Em sortirà sarna? Se'm contagiarà aquesta dèria xenòfoba?....

De moment estic en quarantena per si les mosques.

Quina ràbia m'ha fet, per un moment he dubtat de dir-li alguna cosa, però déu estar acostumada això i més... Anava amb un ramat de fatxendes amb polos molt ben vestits passejant-se amb el botiguer de la polleria... i que la dependenta de la fruita m'ha informat..." és que aquests( els de les gallines) tenen influències"... i de sobte ho he vist clar... un mercat de barri de tota la vida políticament, incorrecte.

fEdErAl

                    Per fi he anat a Federal, local situat al carrer Parlament nº 39. En tenia moltes ganes, així que el dijous vaig trobar l'excusa perfecte per fer una ullada.

Varem anar a dinar abans de treballar i petar la xerrada un bon ratet. Em va encantar el local, un edifici que ha sobreviscut a les varies reformes que ha patit el barri. Consta de tres plantes, la baixa per prendre alguna cosa, xerrar, menjar el que vulguis, taules grans per compartir amb els demés... la segona per si busques més intimitat i la tercera el solàrium, terrassa. M'ha agradat perquè exporten  l'idea de menjar i veure quan vulguis, que si vols quedar-te a passar la tarda, pots, que vols dinar a les 12h també... Sempre molt atents.

La mala sort, va ser que jo vaig provar la carta de 9-14, així que per dinar vaig prendre torrades amb ous de corral remenats amb salmó fumat i ceba caramel·litzada.

 La carta de 14h fins l'hora de tancarem vaig quedar mb les ganes de tastar-la... però algun dia ho faré segur.

 Aquí mostro unes fotos que he trobat del seu blog :
www.veraciria.com/blog/2010/08/federal

a la planta  baixa, les cupcakes

A la planta baixa , davant de les taules

el raconet

el solarium

lA eVolUciÓn dE CaLpUrNiA TaTe

Por fin he acabado este libro, llevo más de un mes con él. No es que fuera un mal libro, simplemente no me ha enganchado,  que lástima.... no tenía que ser!
Lo compré a principio de las vacaciones, junto con otros dos, con el objetivo que fueran mi lectura del verano... y mis previsiones fallaron porque aún tengo pendiente uno.
Cuando voy a  una librería me encanta recorrer los pasillos, leer de qué tratan y me dejo llevar por mi intuición.Así, al ver este libro me llamó la atención su colorido,fue una atracción, amor a primera vista. Me transmite dulcura al igual que su lectura.


Sinopsis:
Calpurnia, Callie Vee, es una niña que vive en un pueblo de Texas. A pesar de que su madre insiste en que aprenda a tocar el piano, coser y cocinar, ella está más interesada en lo que ocurre tras la puerta cerrada de la biblioteca, o en el laboratorio de su abuelo. Poco a poco irá ganándose a este señor un tanto huraño y empezará a colaborar con él en sus observaciones del medio natural, aprenderá quién es Darwin, qué son las especies y las subespecies y también lo idiotas que se vuelven los hermanos mayores cuando se enamoran.

Creo que es un libro juvenil dirigido también a los adultos, con una historia simple, relatar el día a día de esta familia numerosa de Texas del 1899,narrado desde el punto de vista de una niña de 12 años. Su amor por la ciencia y esta curiosidad sana, le harán replantearse lo que la sociedad de la época tienen planeado para ella, cocinar, coser.. Ella quiere más, ver, entender, viajar... gracias a su abuelo, que le descubre el mundo que hay ahí fuera. A pesar que su lectura no me ha atrapado, veo que en su transfondo es una libro con encanto, nos transmite el mensaje de vivir, esa energía infantil por descubrir por primera vez las cosas y sobretodo el inconformismo de la protagonista ante una sociedad machista.
Cuando un libro no me acaba de convencer a pesar de ver que la historia es correcta, está bien escrito pero le falta que conecte conmigo, me hace pensar que quizás no ha sido el momento idóneo de leerlo.