bAr pApiTu versus SiKKiM

bar Papitu

Un dia, dos escenaris diferents. Al migdia BAR PAPITU a la nit SIKKIM.

 El primer situat al costat del mercat de la Boqueria i del boníssim Au Port de la Lune .

Al darrera del Palau de la Virreina, justament a la plaça de Galdric on hi conviuen a les hores de treball del mercat, les parades de fruita.  Un escenari singular, amb una terrassa agradable per tastar les tapes de peixets, carns i d'altres que ja ni recordo. Cervesa d'importació, ben tirada per calmar  la set.

Entre guiris i autòctons, seus amb la intenció de demanar unes canyes amb unes olivetes i no saps com et trobes entaulat.

Per anar al Sikkim ens hem de desplaçar fins el Born, justament davant d'aquell mercat que fa un fotimer d'anys que està en obres. Al voltant, forçes botigues que els preus són de tres xifres!Ummm!

Espai amb poca il·luminació per crear un ambient íntim, romàntic. Malament si vas amb una amiga per posar-te al dia, com va ser el meu cas perquè no llegíem ni la carta ....

bar Papitu

Menjars exòtics, contrast de gustos ben diferents, això ja m'agrada. Era dijous, així que era dia de sushi... i res vam decidir provar i compartir diferents plats, inclòs el sushi. Ens van portar un medallons de makis que no cabia ni en el platet de soja per  sucar ! Tenia ganes d'anar-hi des de feia temps ,però la veritat és que potser les expectatives eran tan altes com va arribar a  ser el compte. Així que  Sikkim 0 - Bar Papitu 1.

"vAcAsiOnEs "

Dia 11
El despertador, no sona. De fet fa dies que ni se'l sent.  El meu cos no l'enyora, es desperta quan ja en te prou de dormir.No existeixen horaris, no hi han presses.Els nostres estómacs són els que ens marquen el ritme del dia. És genial, simplement genial.

jOsEp BrAnGuLí

foto de www.guillamat.espacioblog.com

         
  L'exposició del CCCB està dedicada a l'obra  fotoperiodística del barceloní Josep Brangulí des de 1909 fins 1945. Gràcies a les boníssimes imatges ens retrata la societat de l'època, les transformacions polítiques, urbanístiques, humanes que va viure la ciutat en aquest període convuls.

Són un conjunt de 300 fotografies que segons el meu parer necessàries per entendre el  què som ara.

Reconèixer la essència  d'una Barcelona nostàlgica. Reviure moments claus de la nostra història i ensenyar-nos a les noves generacions la dura vida dels nostres avis. La rapidesa de com ha evolucionat el nostre món.

Una exposició del tot imprescindible.



...una petita mostra que no li fa justícia!

...¿?

Duran demana “una mica de til·la per a tothom” després d'obrir la porta a entrar al govern espanyol

Debat a Noruega pel codi penal que podria deixar en llibertat l'autor de la matança en 21 anys

...eN hArrY eNs ViSiTa

hArrY pOttEr Y lAs rEliQuiAs dE lA mUeRtE 2ª pArtE

Desprès de posar-me al dia... amb les antigues, hem vist l'ultima, al cine en 3D. Jo m'havia quedat en quan el Potter no aixecava un pam de terra i tot era més... infantil, màgic. Diguem que dirigit cap a un públic molt més jove. Posats a que s'estrenava el final de la gran saga, vaig decidir-me a seguir la història on m'havia quedat feia un grapat d'anys. Resulta que els nens anaven creixent, l'edat del pavo feia presència i tot es tornava més gris inclosa la trama. Contagiada per l'esperit Gonnie de la meva infància, vaig decidir gaudir d'una gran sala, com quan era petita i anava al cine a veure Indiana Jones, Batman... amb muntanyes de crispetes.

Per una nit, com si d'una regressió a la infància-adolescència es tractés vaig retornar al cerimonial d'una peli com aquesta. Hipnotitzada per les imatges em vaig submergir en el desenllaç, sense apartar la vista de la pantalla, sol per repescar les crispetes que se'm queien a sobre per golafre... que eren unes quantes. De tant en tant se sentien crits d'emoció a la sala i pensava, "mira, aquests són més frikkis que jo" perquè no ens enganyem, els que estàvem a la sala tots teníem una edat ja!

eL bLoG dE lOlA pOnS

Aquest ha sigut l'últim llibre.... ejem! sense ofendre a ningú.... Malillo, malillo. Si vols passar una estona, tonta és el llibre adient, en tots els sentits.

De què tracta? d'una noia en crisi ( diga-li ...imbècil) de 33 d'anys que viu al Raval. Què vol? Ser feliç, aquí, ja l'argument em supera. Resulta que la tipeja aquesta troba la felicitat i encarrila la seva vida (fins ara no ho havia fet perquè tenia por... a madurar?).

Ja he dit abans que era malillo,malillo.Puf, això si trobareu forçes similituds amb la Bridget Jones, quina casualitat, no?

qUimEt & qUimEt

Prova superada!! Hem conegut i degustat el famós Quimet i Quimet.Ja en teníem ganes,ja ,i feia temps que l'idea ens rondava i pam! Avui hem tret el cap per aquest minúscul local. Ens ha encantat!!! TOT!!!! L'ambient, les canyes, la teca.... se'm fa la boca aigua només de pensar-hi!!!! Hem escollit un assortidet de pa amb peixets fumats!!! ummmmm! boníssim, ara una pinta els formatges, les conserves...les croquetes!!! Volem tornar ja!!!!!!! jur,jur!!! Parla la meva gula!

Últimament tot ens cau a prop de caseta, anem xino-xano, que si el Quimet i Quimet, que si al Caixa Forum,que si al Poble Espanyol, per fer un cop més de grupis. Feia tants anys que no entrava  que ni me'n recordava de com era. Irrealitat total, festa major de poble a la plaça .  El millor de la nit, un cop més Standstill, SI!!!!!