Desprès de posar-me al dia... amb les antigues, hem vist l'ultima, al cine en 3D. Jo m'havia quedat en quan el Potter no aixecava un pam de terra i tot era més... infantil, màgic. Diguem que dirigit cap a un públic molt més jove. Posats a que s'estrenava el final de la gran saga, vaig decidir-me a seguir la història on m'havia quedat feia un grapat d'anys. Resulta que els nens anaven creixent, l'edat del pavo feia presència i tot es tornava més gris inclosa la trama. Contagiada per l'esperit Gonnie de la meva infància, vaig decidir gaudir d'una gran sala, com quan era petita i anava al cine a veure Indiana Jones, Batman... amb muntanyes de crispetes.
Per una nit, com si d'una regressió a la infància-adolescència es tractés vaig retornar al cerimonial d'una peli com aquesta. Hipnotitzada per les imatges em vaig submergir en el desenllaç, sense apartar la vista de la pantalla, sol per repescar les crispetes que se'm queien a sobre per golafre... que eren unes quantes. De tant en tant se sentien crits d'emoció a la sala i pensava, "mira, aquests són més frikkis que jo" perquè no ens enganyem, els que estàvem a la sala tots teníem una edat ja!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada