ARGUMENTO: Un grupo de antiguos amigos, que ya no tienen nada en común excepto un turbio episodio del pasado, se reúnen en un refugio de montaña para pasar un fin de semana. Pero en plena celebración un acontecimiento externo alterará por completo sus planes. Sometidos a una creciente presión, cada individuo interpretará los acontecimientos según sus particulares obsesiones, entre confesiones y rencillas se irá recomponiendo un esquema sórdido e intrincado de las relaciones que los habían unido en el pasado.
Si soy franca... diré que no he podido terminar sus páginas, lo abandoné. Ha resultado ser una decepción absoluta, aburrido, hasta el punto de provocarme un sueño profundo.
Lo compré porque la crítica era buena, varios comentarios afortunados sobre él y un argumento interesante, me llevaron a encapricharme . Iba a ser la lectura del verano, pero se convirtió en compañero de viaje por las tierras argentinas. Pasó a ser mi tabla de salvación para dormir profundamente en los viajes en autocar y en avión, era leer una página y ya roncaba. Luego, pasó a ser un bulto en la mochila y posteriormente un peso en la maleta.
Nada más decir de él... sólo que me quedé sin saber que sucedió en el pasado, ni eso me hizo continuar....otra vez será.
El divendres 29 d'octubre a les 21:45 ha quedat inaugurada la temporada de vacances de tardor d'una servidora.
Sóc en aquests moments com aquells dibuxots japonesos, que els hi salten les llàgrimes quan s'emocionen...
Desprès de dues setmanes de vertigen a poc a poc, dins del caos tot està quedant en ordre. Sembla mentida però tot arriba....
Ahir al plegar, vaig desar les coses a la taquilla, al tancar-la ( per cert casi marxo amb les claus oblidades al pany...) vaig pensar: LIBRE!!!LIBRE!!!!
Durant uns instants vaig dubtar, guardar la meva ampolla d'aigua o no...potser a la tornada hi trobaré algun peix o animaló similar.
M'espera un pont de la castanyada molt,molt intens; on no faltaren les visites familiars i d'amics, menjars copiosos, compres compulsives d'última hora. La targeta treu fum, quan em veu tremola.
Quan arribi rodolant a casa de tants panallets i castanyes dilluns al vespre, m'espera un duel amb la meva maleta. És el repte dels reptes, fotre mitja casa en un espai tan reduït que desprès la meva esquena haurà de transportar. Ho aconseguiré?
Aquesta maleta viatjarà molt lluny, fins ara no ha recorregut mai tants quilometres. L'emoció de conèixer noves terres queda eclipsada per la llàstima de deixar al meu company a terra, vigilando el fuerte. Ojalà em pugues dur un miniOrbuà en aquesta motxilla. Gràcies!!! Moltes gràcies!!!!!
El dia ja ha arribat i tinc punyeteres ganes de suar la samarreta, per cert cada any la talla més petita....això em fa pensar que aquesta no és una cursa per les dones, és per ells!!!!!!
... parapá, parapá....la tindré al cap en els moments fluixos de la cursa, és a dir quan no m'aguanti ni els pets....
Ahir vam anar a sopar a LAS FERNANDEZ, desprès de molts intents fallits, per fi ho he aconseguit.La mala sort feia que quan intentés reservar estigués ple...snif,snif....
Al sortir de la feina " la minipandi" incompleta vam fer cap. Desprès de caminar, el que em va semblar una barbaritat, vam arribar a aquest local vermell. És un d'aquests llocs que va de boca en boca, perquè sinó m'haguessin parlat bé d'ell mai hauria entrat per iniciativa pròpia... per varies raons...
Així que ens varem entaular les quatre per xerrar, menjar i aprofitar els últims dies, ja que una d'elles marxa a començar una nova etapa fora del país.
Com sempre demanem per picar i desprès un plat per cadascuna i postres!!
Vam provar la " cazuelita del dia" bolets amb patata, molt bo, pop amb patata i amanida de carbassa amb rúcula, fruits secs i parmesà, també correcte.
De segon lasanya de carbassa, espinacs, tomàquet i mascarpone( boníssim), saltejat d'ous, gírgoles i espàrrecs trigeros, pebrots farcits i ànec.
