sIn pAlAbrAs

lAs fErnAndEz

Ahir vam anar a sopar a LAS FERNANDEZ, desprès de molts intents fallits, per fi ho he aconseguit.La mala sort feia que quan intentés reservar estigués ple...snif,snif....
Al sortir de la feina " la minipandi" incompleta vam fer cap. Desprès de caminar, el que em va semblar una barbaritat, vam arribar a aquest local vermell. És un d'aquests llocs que va de boca en boca, perquè sinó m'haguessin parlat bé d'ell mai hauria entrat per iniciativa pròpia... per varies raons...

Així que ens varem entaular les quatre per xerrar, menjar i aprofitar els últims dies, ja que una d'elles marxa a començar una nova etapa fora del país.

Com sempre demanem per picar i desprès un plat per cadascuna i postres!!

Vam provar la " cazuelita del dia" bolets amb patata, molt bo, pop amb patata i amanida de carbassa amb rúcula, fruits secs i parmesà, també correcte.

De segon lasanya de carbassa, espinacs, tomàquet i mascarpone( boníssim), saltejat d'ous, gírgoles i  espàrrecs trigeros, pebrots farcits i ànec.

De postre tiramisú, molt Bo.....

Un sopar agradable amb bona companyia...

CHUCK

   ... per l'Orbuà

bAlAnç

               M´he despertat nostàlgica, amb la mirada fixa en el passat,fent balanç. Sé que encara no és nadal i molt menys comença ser època de bons propòsits...
Penso en el 12 d'octubre de fa un any, han passat moltes coses , coses bones que marquen i coses dolentes que m'han fet trontollar.
Ara tot just fa una any l'Orbuà i la trope anaven a la recerca de mar a Madrid,la meva àvia em visitava a casa...

Però de sobte els fets es disparen, els dies es succeïxen,les pàgines del calendari s'arrenquen i jo segueixo caminant, corrent, mal dormint...
Ha passat molt temps, bodes, naixements, un de camí, mudances, nous projectes, una despedida molt propera que m'ha deixat tocada i fràgil...
Ha passat molt temps, molt ràpid... viatges, maletes, molta feina, poca lectura, despedides, retrobaments... canvis...
Em moc, avanço sense ser molt conscient cap a on. El meu entorn canvia i jo segueixo caminant veient-los passar, m'envaeix la nostàlgia del present que ja és passat.

Construint nous projectes, castell de sorra que el vent s'emporta...
De sobte ho veig clar, es fa la llum, el món no gira el meu voltant, però jo segueixo caminant, corrent... Em paro, aixeco la vista. Miro el cel, veig imatges que formen part de mi... i somric perquè el cor em batega..

cArrErA dE lA dOnA

       Comença la temporada de curses populars, com cada any inauguro la temporada que cada cop és més curta, amb aquesta cursa de 5 km,  en que la mitat la fas caminant de la gentada.... Aquest serà el tercer any consecutiu, així que és un petit ritual .Córrer i anar a esmorzar.

Aquest any... em fa mandra i no m'estic preparant....em pesa el cul!!!!

Bons propòsits fins el 24 d'octubre:

-sortir a córrer de 2 a 3 cops a la setmana, queden 2.

-baixar dels 30 minuts, sóc de les tortuguetes.

Música per córrer?

lA uMi

La Umi, la meva segona ombra, allà on vaig ella ve. Ja fa molts anys que ens aguantem ,ella amb les seves manies i jo amb les meves. Queda malament dir-ho, però és més apanyada!...tots els amos presumeixen del seu gos, però la meva te un talent natural per fer cabronades: sap obrir portes, obrir les escombraries, robar menjar... ara te obsessió molt estranya, el plàstic i els clínex( usats). És poc fotogènica, no li agrada que li facin fotos, no se com ho sap, però veu una càmera i gira el cap i et mira de reüll o bé borda ¿?.  Mirant les fotos guardades he vist aquesta, crec que és de les poques que no surt natural, deuria fer-li xantatge amb menjar.

bYe bYe pIsO pAtErA

Este domingo dijimos adiós hasta siempre al Piso Patera.... 4 años....que para mi han pasado volando.

Muchos son los que durmieron allí, los que compartieron plato, horas muertas, pelis tontas, partidos de fútbol..... Ayer se entregaron las llaves, después de un finde muy, muy largo para sus exinquilinos.  Faltaba la puesta a punto y la mudanza.
 Sofás transportados por las calles, carros de la compra repletos de tapers y platos, colchones, cajas, bolsas....pero esa es otra historia, la de las mudanzas!!!
Hoy, ya ha pasado, la maratón ya ha terminado. Ahora toca el juego,¿ dónde estará la afeitadora?
La gran duda: qué habrá dicho la dueña? ¿ a qué hora acabaron de limpiar?
Encontraré a faltar la lámpara, los fines de Año y lo más grave, me quedo sin saber quién es la " tobillitos"!!!
Bye, bye Piso Patera!!!!