Ahir va ser un dia trist. Cares llargues,
silenci incòmode. Amb una fracció de segon la vida tomba i es pot
arribar a convertir amb un mal son. Per desgràcia ens acostumem a conviure amb històries tràgiques de persones que
els hi poses cares, nom i
cognoms...Aprenem a construir-nos barreres protectores per evitar que les seves misèries no ens
penetrin. Però, de tant en tant, se’t fa impossible mantenir-te al marge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada