aL lOrO!!!

Fa temps que no passava per aquí... i .. ja tocava...He sentit aquesta cançó per la tele i mira tu per on..ha acabat aquí .

És divendres i estic rebentada,ni sortir a sopar,ni cine, ni òsties, és setmana llarga així que fins divendres vinent no hi ha descans.Si ho penses és dur així que millor no pensar-hi.Intentarem desconnectar dins lo possible, aquest cap de setmana.

De moment continuo sent forest poc kilòmetres al meu pas de tortuga,i ja passen coses ja: els giris em diuen coses, els iaios em donen ànims, els gossos m'empaiten... es veu que tinc club de fans i tot!!!

Ara, sóc tan lenta que a vegades faig la prova de caminar i vaig al mateix ritme!!... doncs entenc perquè em diuen coses la gent. Vermella a punt de l'extenuació, esbufecs, encorbada... deu ser una visió no molt agradable tot plegat... però com a mínim li poso ganes.

Lo millor de tot la ment... vaig sense música, m'acompanya la meva respiració( la gent es gira per veure d'on ve aquest soroll). Així que mil pensaments passant pel cap: feina, llistes de fer la compra, menús, plans .... tot molt variat.

Però a vegades vaig més enllà i arribo a conclusions més profundes, tot molt estrany... és agradable , el cor ( molt ràpid), la respiració extenuant i la ment, la poderosa ment, que controla el meu cos. Suposo que és per això que m'he enganxat. La necessitat de parar a pensar en el que fem, allò que ens envolta. El dia a dia no em deixa, em desperto i ja estic programada a fer i desfer mil coses fins l'hora d'anar a dormir. I córrer és el meu moment, el cos es posa a prova i la ment s' allibera.Evolucionem junts poc a poc, però evolucionem.