De què va:Michel Marini, fotògraf aficionat, lector compulsiu i gran jugador de futbolí, tenia dotze anys el 1959 quan freqüentava el cafè Balto de París. Eren els temps del rock and roll, de Jean-Paul Sartre i de la guerra d’Algèria. En una sala annexa d’aquest cafè, en Michel coneix Igor, Leonid, Sasha, Imré i la resta d’integrants del club dels optimistes incorregibles. Per salvar la pell, tots han hagut de creuar el teló d’acer. Tots han deixat enrere l’amor i les seves famílies. Per sobreviure, tots s’han vist abocats a trair els seus ideals. La trobada amb els membres del club canvia l’existència d’en Michel i l’ajuda a oblidar les tensions familiars i els seus embolics sentimentals. Ell es converteix en el benjamí del grup i a poc a poc fa el seu particular aprenentatge del món amb els seus clarobscurs, alhora que descobreix el terrible secret que uneix aquests homes. Retrat d’una generació, El Club dels optimistes incorregibles reconstrueix minuciosament tota una època i els seus ideals.Recordo que vaig llegir una crítica d'ell, que em va cridar l'atenció. Al poc anava a una llibreria a la recerca de noves adquisicions i de pas fer-li una ullada.
Tenia temps i ganes i em vaig deixar perdre per aquells passadissos plens de títols que et conviden a entrar al seu món i devorar les seves pàgines.
I allà estava, a dalt d'una estanteria i com si fos un petit flirteig, amb va atraure i la seva portada em va enlluernar. Un títol singular per una història encara per descobrir. El temps i mil coses a fer van posposar les nostres cites... així que el dia... va arribar... el vaig obrir i em va atrapar.
Les pàgines passaven i et submergies a les seves vides sense adonar-te´n.Una novel·la intensa, íntima, d'un conjunt de personatges que els fas teus. Comparteixes amb ells els anys, les penes i misèries i els veus evolucionar sempre amb aquell tarannà optimista. Peró quan t'atrapa una història, llegeixes àvidament i les seves pàgines arriben al seu fi. La història d'amor s'acaba i t' en acomiades amb tristor perquè han aconseguit emocionar-te.
Tenia temps i ganes i em vaig deixar perdre per aquells passadissos plens de títols que et conviden a entrar al seu món i devorar les seves pàgines.
I allà estava, a dalt d'una estanteria i com si fos un petit flirteig, amb va atraure i la seva portada em va enlluernar. Un títol singular per una història encara per descobrir. El temps i mil coses a fer van posposar les nostres cites... així que el dia... va arribar... el vaig obrir i em va atrapar.
Les pàgines passaven i et submergies a les seves vides sense adonar-te´n.Una novel·la intensa, íntima, d'un conjunt de personatges que els fas teus. Comparteixes amb ells els anys, les penes i misèries i els veus evolucionar sempre amb aquell tarannà optimista. Peró quan t'atrapa una història, llegeixes àvidament i les seves pàgines arriben al seu fi. La història d'amor s'acaba i t' en acomiades amb tristor perquè han aconseguit emocionar-te.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada