14 de desembre 2013

vOLvER



Dresprès d'una crisis existencial amb aquest blog, he decidit tornar... la meva fan number one, si eres tu, Amanda, me reclama, así  que me debo a mi público ( oigo  en mi cabeza aplausos y vítores). Siiii, ja sóc aquí!!! Proposito pa el año que viene...escriure
Apa me voy a currar, con un poc de resaca , tengo que recomponerme pa convertirme en una persona humana.



17 de maig 2013

cAsA rUrAl



eL iNfRaMuNdO



Hoy he ido a LA CAMPANA y he sobrevivido. Después de meses de posponerlo, hoy le he echado huevos, me he mentalizado armándome de valor y me he subido al metro con el único propósito de conseguir el puto permiso de circulación. He de decir que después de toda la semana inmunizándome a base de coger el transporte público en Barcelona, la experiencia no ha sido tan nefasta. Pero porque siempre hay un pero, espero no tener que meter los pies otra vez ahí hasta dentro de mucho, pero que muuucho tiempo.
Era tal el horror que representaba ir a la Campana que me estaba planteando pagar a alguien para que hiciese ese trámite absurdo ( según mi opinión).  Ya lo tenía decidido cuando un día cometí el error de verbalizar esta idea brillante delante de un público poco tolerante que me abucheó. Así que en mi día de fiesta, no me ha quedado más remedio que bajar a ese inframundo llamado Campana. Y desde luego que he flipado en colores, eso sí, colores retros como todo lo que hay ahí dentro. No he alucinado con los olores de tanta humanidad ahí metida, no… ni por ver la concentración  más grande de gente rara,rara que he visto en mi vida. Ni por la  gran amabilidad y paciencia  de sus trabajadores, que han estado ,casi, apuntito  de hacerme perder la educación que me han enseñado mis padres. Ni al ver  a unos cuantos dar más vueltas como un ventilador, tampoco…
He alucinado porque me he sentido en una puta gincana, cogiendo números, bajando y subiendo pisos, mirando números, pantallas… y lo mejor de todo, es que he tardado poco más de una hora. ¿Y cómo? Pues aún no doy crédito que entre toda la fauna cavernícola que trabaja ahí he ido a topar con una alma cándida que  me ha evitado volver a mi casa por el puñetero padrón.
Ahora debo coger fuerzas, respirar hondo porque debo enfrentarme a la itv… resignación. Quince días más de transporte público que según los de la itv es lo que tardarán en hacer el duplicado de los papeles de mi querida moto. Hasta entonces no podré pedir la hora para que enganchen la pegatina de los cojones en ella. Nos hemos vueltos locos o qué.

26 d’abril 2013

hOla QuE tAl....cOmO Te vA!!!!

UFFFFF!!!! Cuánto tiempo sin venir por aquí!!!!




 L´últim post és de l'any passat  quan tot estava revolucionat a nivell polític, social, econòmic, cultural... i malauradament les coses molt no han canviat des de llavors...seguim putajats, seguim més pobres que les rates i ens continuen donant pel cul per totes bandes. En fin, que li farem, ens ha tocat ser malabaristes de la butxaca. 

Bé, no em posaré tràgica perquè ara no en tinc ganes, avui és divendres i per fi veig la llum, un gloriós cap de setmana de rayos y truenos, desprès de dotze dies currant... sona a glòria.  Per escapar de tanta rutina  aquesta setmana hem anat al cine a veure LOS ÚLTIMOS DÍAS, hem anat de concert DELAFÉ Y LAS FLORES AZULES, ens hem passejat per Sant Jordi  i aquest cap de setmana...una gran llista de coses per fer. Aquesta és una de les avantatges de treballar els cap de setmanes i festius, que quan no ho fas l'aprofites tant que a vegades sembla un mitjó desllanagat que no dona més de si. Pos aquest en serà un d'ells, una llista immensa en  el meu cap, ple d'activitats que el més probable és que  quan arribi diumenge i repassi m'hauré deixat més de la meitat per fer. En fin serafín, avui m'he permès el "luju" de dormir un colló, total per fí és divendres. Ara a passejar la gossa que deu tenir la bufeta com un globus i a comprar el diari. I és que els divendres són la óstia ( espero que el puto Rajoy avui no me l'espatlli, que cada divendres a l'hora de dinar surt algun d'aquest de la palomita i ens posen de mal humor).

Bon cap de setmana a tots.

04 de desembre 2012

vEte A tU PuEBlo!!!!

Wert presenta aquest dimarts a les autonomies la reforma educativa que amenaça l'educació en català

El projecte de llei orgànica vol convertir el català en quarta llengua a l'escola. Preveu que els pares puguin escollir la llengua vehicular, i en cas que no s'ofereixi l'opció castellana en centres públics, accedir a centres privats amb les despeses a càrrec de la Generalitat
UN CLIMA FRED PERÒ "FRANC I SINCER"
 La d'ahir era la primera trobada entre la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, i el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, després de les polèmiques declaracions en què expressava la seva voluntat d'espanyolitzar els alumnes catalans. El clima va ser "franc i sincer", segons el ministre, perquè tots dos són -va dir- "persones educades". La consellera Rigau i el ministre Wert, en una imatge d'arxiu ACN
El ministre d'Educació, Cultura i Esports, José Ignacio Wert, presenta a les autonomies aquest dimarts a la tarda l'avantprojecte de llei de la reforma educativa. Ho farà en la conferència sectorial d'educació, l'endemà que fes arribar als consellers del ram - via correu electrònic - l'esborrany de llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE), que preveu un atac frontal contra les llengües cooficials a l'Estat, entre elles el català.
El català, relegat a assignatura "d'especialitat"
El nou projecte de llei relega el català a una quarta posició en la distribució horària del currículum de primària i de secundària, per darrere del castellà i de dues llengües estrangeres. D'aquesta manera, la discriminació del català es concreta amb la divisió de les assignatures en tres categories. En primer lloc hi hauria les matèries "troncals", entre les quals hi hauria el castellà, la literatura castellana i una primera llengua estrangera, i per a les quals es reserva un mínim del 50% de l'horari lectiu. En segon lloc, les matèries "específiques", en què la proposta de llei situa la segona llengua estrangera i per a les quals es fixa un màxim del 50% de l'horari lectiu. I per acabar, les matèries "d'especialitat", el grup en el qual apareix la "llengua cooficial i la seva literatura", sense cap previsió d'horaris. Això vol dir que per obtenir el títol d'ESO no faria falta passar un examen de català, ja que només es requereix la prova d'una assignatura optativa i l'alumne pot escollir-ne qualsevol altra a part del català.
L'esborrany també reveu que, mentre la Generalitat no estableixi la proporció concreta d'hores de castellà i català a l'escola, els pares "podran triar la llengua vehicular" per a l'ensenyament dels seus fills i, per fer-ho, "podran optar per escolaritzar els seus fills a centres privats" amb les despeses "a càrrec de l'administració".
Rigau ja va avançar aquest dilluns que la Generalitat presentarà recurs al Tribunal Constitucional si la llei tira endavant. De moment, però, la consellera es guarda aquesta carta, a l'espera que la llei passi el procés de negociació al Congrés de Diputats i que el Consell d'Estat i el consell escolar de l'Estat es pronunciin en un nou informe.
Tanmateix, la titular d'Educació ha avançat aquest matí de dimarts en declaracions a Catalunya Ràdio que la nova llei és "innegociable" i "inimaginable" que el Govern l'apliqui a Catalunya.

03 de desembre 2012

eN El NomBre Del PadRE

‘In the Name of the Father’, Jim Sheridan, 1993


Fa uns dies em vaig decidir de veure aquesta peli. Quan la van estrenar jo tindria entre tretze, catorze anys, i recordo  com el meu pare em parlava molt bé d’ella. Jo en aquella època ja estimava el cine i em comprava la revista FOTOGRAMAS. Va ser  molt elogiada i no tan premiada i aquest títol a la memòria se’m va quedar. La tenia pendent de veure-la i per fi vaig treure les tranyines per gaudir d’una gran història basada en fets reals. A banda de plorar com una magdalena, diré que és una d’aquestes pel·lícules magistrals per el que expliquem, per com ho expliquen i per el que  transmeten. Una pel·lícula d’aprenentatge vital imprescindible.