cAsA rUrAl

eL iNfRaMuNdO

Hoy he ido a LA CAMPANA y he sobrevivido. Después de meses de posponerlo, hoy le he echado huevos, me he mentalizado armándome de valor y me he subido al metro con el único propósito de conseguir el puto permiso de circulación. He de decir que después de toda la semana inmunizándome a base de coger el transporte público en Barcelona, la experiencia no ha sido tan nefasta. Pero porque siempre hay un pero, espero no tener que meter los pies otra vez ahí hasta dentro de mucho, pero que muuucho tiempo.

Era tal el horror que representaba ir a la Campana que me estaba planteando pagar a alguien para que hiciese ese trámite absurdo ( según mi opinión).  Ya lo tenía decidido cuando un día cometí el error de verbalizar esta idea brillante delante de un público poco tolerante que me abucheó. Así que en mi día de fiesta, no me ha quedado más remedio que bajar a ese inframundo llamado Campana. Y desde luego que he flipado en colores, eso sí, colores retros como todo lo que hay ahí dentro. No he alucinado con los olores de tanta humanidad ahí metida, no… ni por ver la concentración  más grande de gente rara,rara que he visto en mi vida. Ni por la  gran amabilidad y paciencia  de sus trabajadores, que han estado ,casi, apuntito  de hacerme perder la educación que me han enseñado mis padres. Ni al ver  a unos cuantos dar más vueltas como un ventilador, tampoco…

He alucinado porque me he sentido en una puta gincana, cogiendo números, bajando y subiendo pisos, mirando números, pantallas… y lo mejor de todo, es que he tardado poco más de una hora. ¿Y cómo? Pues aún no doy crédito que entre toda la fauna cavernícola que trabaja ahí he ido a topar con una alma cándida que  me ha evitado volver a mi casa por el puñetero padrón.

Ahora debo coger fuerzas, respirar hondo porque debo enfrentarme a la itv… resignación. Quince días más de transporte público que según los de la itv es lo que tardarán en hacer el duplicado de los papeles de mi querida moto. Hasta entonces no podré pedir la hora para que enganchen la pegatina de los cojones en ella. Nos hemos vueltos locos o qué.

hOla QuE tAl....cOmO Te vA!!!!

UFFFFF!!!! Cuánto tiempo sin venir por aquí!!!!

 L´últim post és de l'any passat  quan tot estava revolucionat a nivell polític, social, econòmic, cultural... i malauradament les coses molt no han canviat des de llavors...seguim putajats, seguim més pobres que les rates i ens continuen donant pel cul per totes bandes. En fin, que li farem, ens ha tocat ser malabaristes de la butxaca. 

Bé, no em posaré tràgica perquè ara no en tinc ganes, avui és divendres i per fi veig la llum, un gloriós cap de setmana de rayos y truenos, desprès de dotze dies currant... sona a glòria.  Per escapar de tanta rutina  aquesta setmana hem anat al cine a veure LOS ÚLTIMOS DÍAS, hem anat de concert DELAFÉ Y LAS FLORES AZULES, ens hem passejat per Sant Jordi  i aquest cap de setmana...una gran llista de coses per fer. Aquesta és una de les avantatges de treballar els cap de setmanes i festius, que quan no ho fas l'aprofites tant que a vegades sembla un mitjó desllanagat que no dona més de si. Pos aquest en serà un d'ells, una llista immensa en  el meu cap, ple d'activitats que el més probable és que  quan arribi diumenge i repassi m'hauré deixat més de la meitat per fer. En fin serafín, avui m'he permès el "luju" de dormir un colló, total per fí és divendres. Ara a passejar la gossa que deu tenir la bufeta com un globus i a comprar el diari. I és que els divendres són la óstia ( espero que el puto Rajoy avui no me l'espatlli, que cada divendres a l'hora de dinar surt algun d'aquest de la palomita i ens posen de mal humor).

Bon cap de setmana a tots.

vEte A tU PuEBlo!!!!

Wert presenta aquest dimarts a les autonomies la reforma educativa que amenaça l'educació en català

El projecte de llei orgànica vol convertir el català en quarta llengua a l'escola. Preveu que els pares puguin escollir la llengua vehicular, i en cas que no s'ofereixi l'opció castellana en centres públics, accedir a centres privats amb les despeses a càrrec de la Generalitat

ARA

Barcelona | Actualitzada el 04/12/2012 11:39

La consellera Rigau i el ministre Wert, en una imatge d'arxiu ACN

El ministre d'Educació, Cultura i Esports, José Ignacio Wert, presenta a les autonomies aquest dimarts a la tarda l'avantprojecte de llei de la reforma educativa. Ho farà en la conferència sectorial d'educació, l'endemà que fes arribar als consellers del ram - via correu electrònic - l'esborrany de llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE), que preveu un atac frontal contra les llengües cooficials a l'Estat, entre elles el català.
El català, relegat a assignatura "d'especialitat"
El nou projecte de llei relega el català a una quarta posició en la distribució horària del currículum de primària i de secundària, per darrere del castellà i de dues llengües estrangeres. D'aquesta manera, la discriminació del català es concreta amb la divisió de les assignatures en tres categories. En primer lloc hi hauria les matèries "troncals", entre les quals hi hauria el castellà, la literatura castellana i una primera llengua estrangera, i per a les quals es reserva un mínim del 50% de l'horari lectiu. En segon lloc, les matèries "específiques", en què la proposta de llei situa la segona llengua estrangera i per a les quals es fixa un màxim del 50% de l'horari lectiu. I per acabar, les matèries "d'especialitat", el grup en el qual apareix la "llengua cooficial i la seva literatura", sense cap previsió d'horaris. Això vol dir que per obtenir el títol d'ESO no faria falta passar un examen de català, ja que només es requereix la prova d'una assignatura optativa i l'alumne pot escollir-ne qualsevol altra a part del català.
L'esborrany també reveu que, mentre la Generalitat no estableixi la proporció concreta d'hores de castellà i català a l'escola, els pares "podran triar la llengua vehicular" per a l'ensenyament dels seus fills i, per fer-ho, "podran optar per escolaritzar els seus fills a centres privats" amb les despeses "a càrrec de l'administració".
Rigau ja va avançar aquest dilluns que la Generalitat presentarà recurs al Tribunal Constitucional si la llei tira endavant. De moment, però, la consellera es guarda aquesta carta, a l'espera que la llei passi el procés de negociació al Congrés de Diputats i que el Consell d'Estat i el consell escolar de l'Estat es pronunciin en un nou informe.
Tanmateix, la titular d'Educació ha avançat aquest matí de dimarts en declaracions a Catalunya Ràdio que la nova llei és "innegociable" i "inimaginable" que el Govern l'apliqui a Catalunya.

eN El NomBre Del PadRE

‘In the Name of the Father’, Jim Sheridan, 1993


Fa uns dies em vaig decidir de veure aquesta peli. Quan la van estrenar jo tindria entre tretze, catorze anys, i recordo  com el meu pare em parlava molt bé d’ella. Jo en aquella època ja estimava el cine i em comprava la revista FOTOGRAMAS. Va ser  molt elogiada i no tan premiada i aquest títol a la memòria se’m va quedar. La tenia pendent de veure-la i per fi vaig treure les tranyines per gaudir d’una gran història basada en fets reals. A banda de plorar com una magdalena, diré que és una d’aquestes pel·lícules magistrals per el que expliquem, per com ho expliquen i per el que  transmeten. Una pel·lícula d’aprenentatge vital imprescindible.

 

eLeCCiONs 25N

De la humilitat de Mas al somni institucionalitzat de la CUP: anàlisi de les reaccions dels candidats

Els caps de llistes electorals han dit molt amb l'escenografia i l'actitud de les seves intervencions just després de conèixer els resultats

ALEIX CUBERES (CONSULTOR DE COMUNICACIÓ PÚBLICA)
Barcelona
Actualitzada el 26/11/2012 01:31   ( diari ARA)

Artur Mas: alguna cosa ha succeït durant la nit quan el guanyador, que normalment surt el darrer de la nit, ha sortit el primer i el missatge més repetit és el de la co-responsabilitat i de no entendre massa bé què ha passat. No s'ho esperaven. El gir programàtic i ideològic no ha acabat d'agradar a tota la base. Pagarà CiU les enquestes que els situava prop de la majoria absoluta? Jo no ho faria.

El president més humil, corbata gris, no assumeix sol la derrota: Unió l'envolta -Duran, De Gispert i Pelegrí. També hi és la seva dona, un gest que parla per si sol. La nit que el #totsambelpresident es va queda atònit i desconcertat –i va patir la síndrome post-trending topic–. El president ho resumeix a la perfecció: "La situació no queda fàcil, però anirem endavant".

Oriol Junqueras: el guanyador de la nit és generós amb la resta de forces polítiques i les felicita; atent amb les persones –"el moment és greu"– i detalla autoestima amb la pròpia gent. Eufòria continguda.
Avís a navegants -en to professoral–: canvi de rumb de retallades; i missatge ambiciós de futur i declaració d'intencions: "aquells que encara no ens han fet confiança: que no ens deixin sols. L'hora és greu, nosaltres no us abandonarem". Cap missatge ni a Europa ni al Món.

Pere Navarro: cares llargues de la vella guàrdia pretoriana, la cara del President Montilla parla per tots, excepte per Carme Chacón –l'única que somriu–. No preguntarem el perquè d'aquest somriure.
Parla de la participació i de la fragilitat del moment per no reconèixer obertament que cada elecció que passa el PSC no disposa de sostre i el cop no s'atura; poca autocrítica i menys reflexió.

Sánchez Camacho: l'atac és la millor defensa i segueix al peu de la lletra les ordres de Gènova: carrega contra Mas, tapa la gestió del govern Rajoy i dissimula el fracàs que suposa que Ciutadans li hagi robat el protagonisme unionista del NO.
Intervenció llegida, al costat del Ministre de l'Interior i amb un Cornet "excessivament" rialler.

Joan Herrera: una camisa blanca arromangada, sense corbata, un somriure "content" i una gestualitat forçada per tapar que esperaven créixer molt més i que aquestes havien de ser les seves eleccions. La realitat és una altra. 125.000 vots més és una bona noticia per al partit, però no per erigir-se en l'alternativa. L'actitud d'Iniciativa i els seus portaveus ha de deixar la contundència per la utilitat.

Albert Rivera: "Mr. Libertad" crescut, ostentós. El bon resultat farà que l'estil barroer i prepotent que caracteritza la vella política sigui encara més protagonista a l'hemicicle durant la propera legislatura que estrenarem en breu. La Catalunya "real dels 9 escons."

David Fernàndez: el tro de la nit. La força de la utopia que vol canviar-ho tot i que no vol afluixar. Com mantenir viu el somni i combatre l'institucionalisme que suposarà la tribuna del Parlament? Molt interessant construir i mantenir aquesta narrativa.

...qUi ReFLeXioNa?

Per fi s'ha acabat aquesta campanya electoral. Per mi,  ha sigut esgotadora. Va haver un dia que la Camacho sortia a la vegada en dos cadenes...ni superman, tu!!! I els debats a set, a tres bandes o a les que fossin era tot un espectable. Per un costat la prepotència de Mas, la cara d'ovni del Navarro, la hipocresia de la Camacho, la falta de" chispa" del Herrera,  la classes tutorials del Junqueres, el cinisme del Rivera i per últim el torrecollons del López Tena...ho barregem bé i tachán..... que tenim.... ummmm .... recordeu la cançó de  ¡ vamos a contar mentiras tralalá, vamos a contar mentiras.....!!! 

Pues eso, si els hi creixés el nas per cada barbaritat que surt de les seves boquetes de pinyó segur que otro gallo cantaria.

Bé, avui reflexionaré mooooolt, i demà ben d'hora, ben d'hora  aniré a votar per dignitat. Per si de cas posaré una espelmeta al vespre perquè el resultat no em deixi al·lucinada.