06 de març 2011
05 de març 2011
pRiMoS
Película: Primos.
Dirección y guion: Daniel Sánchez Arévalo.
País: España.
Año: 2011. Duración: 97 min. Género: Comedia.
Interpretación: Quim Gutiérrez (Diego), Raúl Arévalo (Julián), Adrián Lastra (Miguel), Inma Cuesta (Martina), Antonio de la Torre (Bachi), Clara Lago (Clara), Nuria Gago (Yolanda), Alicia Rubio (Toña), Marcos Ruiz (Dani).
Producción: Fernando Bovaira y José Antonio Félez.
Música: Julio de la Rosa.
Fotografía: Juan Carlos Gómez.
Montaje: David Pinillos. Dirección artística: Curru Garabal y Satur Idarreta.
Desprès de mesos i mesos sense trepitjar una sala de cine, vam acabar sentadets davant una pantalla gegant.
Què fem? què fem? pim,pam i crispetes i entrades a les mans.
Però quina veure, encara no havien repartit ni goyes ni Oscars... així que volíem passar una bona estona i riure o com a mínim somriure. I... si vam sortir de molt bon rollo de la sala, ni drames ni penúries... una comedieta que et deixi una rialleta permanent als llavis.
La peli si l'analitzes és... un pèl ximple... però aquesta és la seva gràcia, el histrionisme, la bogeria i uns actors en estat de gràcia. Acompanyats de diàlegs d'estilats de bon humor i poca mala baba, i tres nois cadascú amb les seves rareses que es complementen. Quan l'estàs vient veus com aquests actors s'ho han estat passant pipa, rodant la peli, respira alegria, gresca... surrealisme total en un poble que està de festa major... on es relata en el fons una historieta d' amor,una peli de segones oportunitats per a tots... un inici a una nova vida. Optimisme a dojo
Potser no és un gran pel·liculón, però jo vaig sortir contenta com unes pasqües del cine ... i amb això ja en tinc prou.
El millor: L'absurditat del relat i els tres actors.
El pitjor: Ser previsible.
Dirección y guion: Daniel Sánchez Arévalo.
País: España.
Año: 2011. Duración: 97 min. Género: Comedia.
Interpretación: Quim Gutiérrez (Diego), Raúl Arévalo (Julián), Adrián Lastra (Miguel), Inma Cuesta (Martina), Antonio de la Torre (Bachi), Clara Lago (Clara), Nuria Gago (Yolanda), Alicia Rubio (Toña), Marcos Ruiz (Dani).
Producción: Fernando Bovaira y José Antonio Félez.
Música: Julio de la Rosa.
Fotografía: Juan Carlos Gómez.
Montaje: David Pinillos. Dirección artística: Curru Garabal y Satur Idarreta.
A Diego l' ha deixat la seva novia plantat a l'altar. Els seus cosins , Julián i José Miguel,el convencen per engrescar-lo en un cap de setmana al poble on estiuejaven de petits, durant les festes per intentar recuperar un antic amor d'adolescència. Un plan infal·lible, no?
Desprès de mesos i mesos sense trepitjar una sala de cine, vam acabar sentadets davant una pantalla gegant.
Què fem? què fem? pim,pam i crispetes i entrades a les mans.
Però quina veure, encara no havien repartit ni goyes ni Oscars... així que volíem passar una bona estona i riure o com a mínim somriure. I... si vam sortir de molt bon rollo de la sala, ni drames ni penúries... una comedieta que et deixi una rialleta permanent als llavis.
La peli si l'analitzes és... un pèl ximple... però aquesta és la seva gràcia, el histrionisme, la bogeria i uns actors en estat de gràcia. Acompanyats de diàlegs d'estilats de bon humor i poca mala baba, i tres nois cadascú amb les seves rareses que es complementen. Quan l'estàs vient veus com aquests actors s'ho han estat passant pipa, rodant la peli, respira alegria, gresca... surrealisme total en un poble que està de festa major... on es relata en el fons una historieta d' amor,una peli de segones oportunitats per a tots... un inici a una nova vida. Optimisme a dojo
Potser no és un gran pel·liculón, però jo vaig sortir contenta com unes pasqües del cine ... i amb això ja en tinc prou.
El millor: L'absurditat del relat i els tres actors.
El pitjor: Ser previsible.
25 de febrer 2011
..rEcordAnT
... un petó, molt gran
Etiquetes de comentaris:
...pEnsAndO
24 de febrer 2011
pA vEnèciA QuE fAltA GenT
yupi!!!!
Sonará el despertador a las 6 o así y... no me dará palo porque nos vamos pa Venecia!!!!!Plan: comer, patear, reírnos de todos y de todo y volver desconectados!!!
ummmmm!!! quins nervis!!
Etiquetes de comentaris:
fil a l'agulla
19 de febrer 2011
cróNicAs mArcIaNaS
Colorín colorado:
... ayer... un grupo variopinto, heterogenio y que sólo el trabajo consigue unir a tal grupo de personajes tan diferentes entre si... fueron a cenar..
la noche prometía... cena con espectáculo... pero el nuestro claro....
... embutidos de dudosa calidad, olivas radiactiva y abundante bebida de mala calidad, para llenar el estómago...
... y... la protagonista, difícil describirla, metro cincuenta, pasadas las 60 primaveras, coeficiente intelectual dudoso que mantiene conversaciones ella sola, nos tenía preparada sorpresa, para la mayoría no...
...había estado ensayando durante 15 días ( recalco lo del coeficiente intelectual, no es coña, complicaciones en el parto) una canción pa cantarnos.....
¿ cuál?
... y despertó en general una fiebre del palo "Lluvia de estrellas"
..el momento: guiris haciendo fotos pensando que esa era una típica" spanish party".
Ese bar... se convirtió en... karaoke de estar por casa por llamarlo así....y... qué daño hace el alcohol señores.... de verdad...todo un show!
pos eso... tengo "el corasón contento, el corasón contento lleno de alegría"
... ayer... un grupo variopinto, heterogenio y que sólo el trabajo consigue unir a tal grupo de personajes tan diferentes entre si... fueron a cenar..
la noche prometía... cena con espectáculo... pero el nuestro claro....
... embutidos de dudosa calidad, olivas radiactiva y abundante bebida de mala calidad, para llenar el estómago...
... y... la protagonista, difícil describirla, metro cincuenta, pasadas las 60 primaveras, coeficiente intelectual dudoso que mantiene conversaciones ella sola, nos tenía preparada sorpresa, para la mayoría no...
...había estado ensayando durante 15 días ( recalco lo del coeficiente intelectual, no es coña, complicaciones en el parto) una canción pa cantarnos.....
¿ cuál?
... y despertó en general una fiebre del palo "Lluvia de estrellas"
..el momento: guiris haciendo fotos pensando que esa era una típica" spanish party".
Ese bar... se convirtió en... karaoke de estar por casa por llamarlo así....y... qué daño hace el alcohol señores.... de verdad...todo un show!
pos eso... tengo "el corasón contento, el corasón contento lleno de alegría"
Etiquetes de comentaris:
fil a l'agulla
05 de febrer 2011
pRopErA pArAdA.... pAlAu de lA mUsiCa...
Ahir vam anar al concert que oferien al Palau Delafe y las Flores Azules. Un 10!!! Vam cantar, vam ballar i vam suar literalment la samarreta, a més d'un li cantaven els alerons. Però tots vam sortir amb un somriure a la cara. Hi ha concerts màgics, que transmeten bon rotllo, alegria i contagien el personal. Teràpia de grup, per tots.
Son com una gran festa major, amb confeti inclòs. Dos hores de salts, piruetes, balls impossibles, castellers de Sants inclosos i molt, molt depols de talc. Bones veus, un grup que fa una música diferent, que es complementen com un guant i que ho donen tot en els concerts.
Moltes gràcies per fer-nos passar molt bona estona, i alegrar-nos la nit . Primer concert d'aquest grup i no pas l'últim,ara espero al pròxim saber-me la lletra.
Son com una gran festa major, amb confeti inclòs. Dos hores de salts, piruetes, balls impossibles, castellers de Sants inclosos i molt, molt depols de talc. Bones veus, un grup que fa una música diferent, que es complementen com un guant i que ho donen tot en els concerts.
Moltes gràcies per fer-nos passar molt bona estona, i alegrar-nos la nit . Primer concert d'aquest grup i no pas l'últim,ara espero al pròxim saber-me la lletra.
04 de febrer 2011
sObReDosIs de Te
No m'agrada molt el cafè, però el te m'encanta. Així per ser persona als matins prenc te negre amb llet. Des de fa un temps el compro a granel i a ull el col·loco en un filtre les seves fulles.(Fins i tot l'Orbuà s'ha passat al te). Hi ha dies que per equivocació em poso més del que toca, i com persona sensible als estimulants naturals...pateixo sobredosis de te. Taquicárdia, tremolor a les mans... hiperactivitat... tot molt divertit...Així pel bé propi he optat per reduir dosis i preses.
A la cuina tenim una petita col·lecció amb bastants varietats per anar canviant..i ja s'estaven esgotant....
per això,m'he apropat a una botiga especialitzada que m'havien parlat bé d'ella . Es diu Tealosophy, situada al carrer bonavista, al barri de Gràcia.
" Cualquiera sea su nombre o la hora, algo tan simple como unas hebras de té, un poco de agua, sensibilidad y paciencia son capaces de refrescar los sentidos, serenar el espíritu y crear un momento.
La gente de la tierra me enseño el respeto y el amor por lo que hago.
Soy buscadora de té.
Así nació tealosophy, el compromiso de compartir una filosofía de vida, quizás un estilo... Inés Berton"
Al arribar a casa he tret les meves compres i he llegit això en un prospecte que m'ha donat amb totes les varietats i ingredients.
Ja tinc ganes de tastar-les, per veure si he triomfat i si el seu preu s'ho mereix.
www.tealosophy.com
Etiquetes de comentaris:
mAtEriA uRbAnA
Subscriure's a:
Missatges (Atom)