eL MesiEs AmOrAl

Aquest senyor té uns collons tan grans que n’hi ha per llogar cadires. Em rebenta i m’indigna cada vegada que l’enfoquen les càmeres, sembla un colom en zel. Últimament, bé des de el dia de la diada, que no para, ens pren per imbècils amb memòria de hàmsters. Ahir, l’última aparició estel·lar a Brussel·les , inflat i content d’escoltar-se. Ens ha sortit com aquells personatges de Gran Hermano que un cop que descobreixen la recepta de la fama l’exploten tant que te’ls trobes dins la sopa. Ara, se’ns ha abanderat com l’únic líder polític  que   ens condueix cap a l’independentisme, oju!!! Independència, no! Que això no es  pot dir, ens lidera cap a l’Estat Propi. Tot plegat, si no t’ho prens amb humor o ho tens més que fotut, de l’ impotència. Resulta que CIU des de  fa quatre dies, busca el mateix que Esquerra Republicana, Solidaritat Catalana per favor... si cada cop que surt en Duran sembla que tingui arcades solament de pronunciar Estat Propi. Si senyor, i encara teniu la barra de demanar-nos que us votem? De demanar-nos que voleu la majoria absoluta per fer el que us rota, sense trobar oposició?  Vinga Sr. Mas, posats a demanar, jo el que vull és que no em retallin el sou, que em paguin la paga de Nadal. Ara és quan vostè diu , això ho imposa el Gobierno.  Però no s’ho oblidi que a sigut vostè que els ha ajudat amb la reforma laboral i amb aquestes retallades, que ens privatitza la sanitat, que ens fa pagar per les receptes... No si encara hem de donar gràcies de que no ens cobrin 10 euros/dia per estada en un hospital com fan els alemanys. Paraules textuals del seu ninot, Sr. Homs.   Vull que els meus fills no estiguin massificats a les aules amb menys professors. Que es carreguin territori per construir quatre hotelassos  per aquella minoria " forrada" de pasta ni que fagui tractes amb un empresari poc ètic.  El que vull Sr. Mas és que quan surti per la tele, no em menteixi, vostè que tant presumeix de dir la veritat.  L’Estat Propi no ens solucionarà la seva mala gestió. Vol que voti algú que en un mes  d’agost va retirar sense  previ avís el PIRMI. Vol que el voti per les construccions faraòniques del carril VAO. La llista és massa llarga, i per no avorrir-me a mi mateixa escriure la seva última “garrafada “ no reconeguda. Vol que voti a algú que ha malgastat 271.000 euros en un espot electoral del tot partidista que l’han tingut que retirar i “ aquí no ha pasado nada”. Vengaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! CIU,  li dic de tot cor, que la seva amoralitat em té meravellada. Espero que se la foti, que els  hàmsters com jo que tenim memòria votem per una Catalunya lliure de tanta hipocresia, estatal,  si  però també nacional.

nEgRe

Ahir va ser un dia trist. Cares llargues,  silenci incòmode. Amb una fracció de segon la vida tomba i es pot arribar a convertir amb un mal son. Per desgràcia ens acostumem a conviure  amb històries tràgiques de persones que els  hi poses cares, nom i cognoms...Aprenem a construir-nos barreres protectores  per evitar que les seves misèries no ens penetrin. Però, de tant en tant, se’t fa impossible mantenir-te  al marge.

eL rEy NO mOlA

SuNdAy....

You were so high up on in the sky
I just keep feeling like a little child

I hate you but I love you
I just can't take how beautiful you are
I hate to say this
But my eyes go blind
I hate you but I love you
My favorite sun becomes a healing sign
I have to tell you this
Cause my heart goes wild

Oh you are so high, lost in the sky
Everytime I travel far
I think about you by my side
To any of those I cannot go by

I hate you but I love you
I just can't take how beautiful you are
I hate to say this
But my eyes go blind

I hate you but I love you
My favorite sun becomes a healing sign
I have to tell you this
Cause my heart goes wild

nEcEsItAmOs mÁs gEnTe CoMo Tu

 En el Pleno del 10-10-2012... 

 Sabino Cuadra llena el Congreso de dignidad obrera con un discurso memorable.

Vale la pena, perder unos cuantos minutos para escuchar la cruda realidad.
 ¿ Es esta la sociedad en la que queremos vivir ?

En el pleno  del 8-3-12... 

 En el pleno del 12-6-12...

Me quedo con estas palabras:
"Mientras exista una pequeña minoría que nade en la opulencia más insultante y siga teniendo puertas abiertas a la especulación, el fraude y la evasión fiscal, no podrá haber solución posible para esos cinco millones de personas desempleadas y para esos otros diez millones que viven en la pobreza".

mAs StYLe

lEctUra dE vEraNo IV, uNa EsPoSa De fiAR

Compré este libro porque me dejé aconsejar por los libreros, aquellos seres que me despiertan curiosidad y admiración. Entré hipnotizada en una pequeña librería de Donosti,seducida por las estanterías llenas de libros. Pasee y cuando me cansé pregunté. Me enseñaron varios y de todos ellos el que me llamó la atención fue éste.

El argumento se centra en  Ralph Truitt, hombre maduro inmensamente rico.  Ralph vive solo en una gran mansión en un pueblo perdido en Wisconsin de 1908. Un pueblo en el que los inviernos son muy largos y muy fríos, tanto, que algunos lugareños no lo soportan y se vuelven locos, llegando a matar a sus mujeres, a sus hijos.
 Mientras empieza a caer la primera nevada que inaugura uno de esos largos inviernos Ralph espera solo en el andén la llegada de un tren que le traerá una esposa a la que no conoce. Ella es Catherine Land, una mujer veinte años más joven que ha respondido al anuncio que Ralph publicó en un diario buscando una esposa de fiar. 

Así empieza, con la historia de dos personajes solitarios y cargados de tragedia, con objetivos diferentes. Para mi ha sido una novela magnética. Un libro que recomendar, un libro para regalar y un libro para descubrir el placer que produce la lectura.