...Y

Sona el despertador, i es desganyita . Obro el ulls i la consciència em saluda. Les agulles marquen les 7:10 .Em moc, estiro el cos i trec un braç. Fora m'esperan. Collons quina fresca que fot.
Ahhhhhhhhhhhhhhhh!Ja queda menys, és divendres, és octubre i jo rebusco a l'armari alguna cosa per abrigar-me i enfrentar-me al món.

llUm dE gUaRdiA

Ahir vam anar al Romea a veure l’espectacle del Manrique i els seus còmplices.

Reconeixeré ara un cop vista, sense tenir por al fracàs en la meva elecció ho vam fer sense coneixement de causa. Un risc important. M’explico: 

 Havíem de triar un espectacle ( entrades gratis) i el vam escollir sense tenir molt clar què veuríem .La raó era perquè ens havíem quedat amb les ganes de conèixer alguna obra del Julio Manrique  ( sempre ben elogiada).

Un cop reservats els seients vam procedir a llegir  l’argument. Si val, aquest és el primer pas a fer... però ves per on ens va sortir rodó.

Ara admeto que em feia mandra, la història no m’acabava de convèncer... i degut a les meves idees preconcebudes ja l’havien etiquetat d’aburridota. Pensava trobar-me un drama ensopit.

Comença l’espectacle. Els actors surten a escena i ens van posant en situació. Una història ben escrita, millor interpretada per uns actors frescos, irònics, dinàmics, divertits amb varietat de registres.

La sala va gaudir del muntatge, va seure i deixar que la sorprenguessin gratament. Una obra del tot diferent, original en tots els sentits, per explicar-nos una història molt vella, la de retrobar-se amb un mateix i dir adéu als fantasmes del passat .

mOmEnTs mUsIcAlOidEs

l'HeRoi

     L’Heroi, és un noi sanot que un dia va decidir posar-se unes bambes i sortir a córrer com un boig, motivat pels seus amics. Doncs bé, aquest heroi va decidir un dia calorós que faria una mitja marató pels seus collons. Va sentir la necessitat de posar-se a prova, de sentir el seu cos al límit, de suar com un porc i de demostrar-se a si mateix que ell era capaç d’això i més. Ho va fer sol ja que aquest era un repte amb les seves cames i la seva ment.

I ho va fer, si senyor, contra tot pronòstic ho va aconseguir. Deixava darrera seu molts kilòmetres, moltes hores i molt cansament.

Però l’heroi se sent fort i en vol més, vol lluitar en una gesta més gran.
Els herois són així, busquen reptes cada vegada més alts ,perquè necessiten saber si són invencibles.

sUpEr oChO

A un quart de començar la peli ens presentem al cine el cap de setmana d’estrena. Poques files, pocs seients, però nosaltres tirem endavant. Ens carreguem de crispetes i merdetes com a sopar i apa a buscar el nostre seient. Feia molt  temps que no veia una sala  plena  a vessar, potser perquè cada vegada costa més anar al cine, s’està millor al sofà de casa veient les pelis, parant per anar al W.C, sopant….

Doncs res un cop situats, amb la bufeta buida i preparats per 2 hores d’entreteniment. Les llums s’apaguen i es respira emoció, una melodia ja coneguda ens dona la benvinguda a l’aventura.

I em deixo dur molt lluny, als Estats Units, som  al 1979 . Em presenten els que acabaren sent unes cares conegudes durant l’estona que passem junts. I no se com ni quan estic allà, m’evadeixo de tot i em deixo atrapar en aquesta historia.

sEtmAnA 1

                   Tornar a treballar... no és fàcil. El primer dia t'envolta un rotllo zen que et dura això un dia i poc més. Ha sigut setmana estranya. A mig gas a estones i un altre cop a conviure amb els horaris. Calor i més calor, a una Barcelona fantasmagòrica on el centre es territori estranger.

Cap de setmana llarg. Yupi!!!! Però fa tanta calor!! Jo no ho porto gaire bé. Diguem que des de fa unes setmanes que no sé que em passa, desprenc calor. Sóc com una estufeta, això estaria bé si fotés fred. La pell em crema. No ho entenc. I de veritat que no són paranoies.Cremo. Tinc cascat el termotast de l'autoregulació. Això com s'arregla?

úLtiMeS hOrEs

... queden poques hores per donar per finalitzades aquestes vacances. Demà al curreli, novament.El primer dia sempre és raret, costa agafar el ritme i concentrar-se,però ves quin remei ens toca.
He arribat a la conclusió que es viu massa bé sense treballar !!!!! Començaré a comprar números de l'Euromillón!!!
Vull ser com el Pancho, ya!!!!!!!!!