A un quart de començar la peli ens presentem al cine el cap de setmana d’estrena. Poques files, pocs seients, però nosaltres tirem endavant. Ens carreguem de crispetes i merdetes com a sopar i apa a buscar el nostre seient. Feia molt temps que no veia una sala plena a vessar, potser perquè cada vegada costa més anar al cine, s’està millor al sofà de casa veient les pelis, parant per anar al W.C, sopant….
Doncs res un cop situats, amb la bufeta buida i preparats per 2 hores d’entreteniment. Les llums s’apaguen i es respira emoció, una melodia ja coneguda ens dona la benvinguda a l’aventura.
I em deixo dur molt lluny, als Estats Units, som al 1979 . Em presenten els que acabaren sent unes cares conegudes durant l’estona que passem junts. I no se com ni quan estic allà, m’evadeixo de tot i em deixo atrapar en aquesta historia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada