llUm dE gUaRdiA

Ahir vam anar al Romea a veure l’espectacle del Manrique i els seus còmplices.

Reconeixeré ara un cop vista, sense tenir por al fracàs en la meva elecció ho vam fer sense coneixement de causa. Un risc important. M’explico: 

 Havíem de triar un espectacle ( entrades gratis) i el vam escollir sense tenir molt clar què veuríem .La raó era perquè ens havíem quedat amb les ganes de conèixer alguna obra del Julio Manrique  ( sempre ben elogiada).

Un cop reservats els seients vam procedir a llegir  l’argument. Si val, aquest és el primer pas a fer... però ves per on ens va sortir rodó.

Ara admeto que em feia mandra, la història no m’acabava de convèncer... i degut a les meves idees preconcebudes ja l’havien etiquetat d’aburridota. Pensava trobar-me un drama ensopit.

Comença l’espectacle. Els actors surten a escena i ens van posant en situació. Una història ben escrita, millor interpretada per uns actors frescos, irònics, dinàmics, divertits amb varietat de registres.

La sala va gaudir del muntatge, va seure i deixar que la sorprenguessin gratament. Una obra del tot diferent, original en tots els sentits, per explicar-nos una història molt vella, la de retrobar-se amb un mateix i dir adéu als fantasmes del passat .

mOmEnTs mUsIcAlOidEs

l'HeRoi

     L’Heroi, és un noi sanot que un dia va decidir posar-se unes bambes i sortir a córrer com un boig, motivat pels seus amics. Doncs bé, aquest heroi va decidir un dia calorós que faria una mitja marató pels seus collons. Va sentir la necessitat de posar-se a prova, de sentir el seu cos al límit, de suar com un porc i de demostrar-se a si mateix que ell era capaç d’això i més. Ho va fer sol ja que aquest era un repte amb les seves cames i la seva ment.

I ho va fer, si senyor, contra tot pronòstic ho va aconseguir. Deixava darrera seu molts kilòmetres, moltes hores i molt cansament.

Però l’heroi se sent fort i en vol més, vol lluitar en una gesta més gran.
Els herois són així, busquen reptes cada vegada més alts ,perquè necessiten saber si són invencibles.

sUpEr oChO

A un quart de començar la peli ens presentem al cine el cap de setmana d’estrena. Poques files, pocs seients, però nosaltres tirem endavant. Ens carreguem de crispetes i merdetes com a sopar i apa a buscar el nostre seient. Feia molt  temps que no veia una sala  plena  a vessar, potser perquè cada vegada costa més anar al cine, s’està millor al sofà de casa veient les pelis, parant per anar al W.C, sopant….

Doncs res un cop situats, amb la bufeta buida i preparats per 2 hores d’entreteniment. Les llums s’apaguen i es respira emoció, una melodia ja coneguda ens dona la benvinguda a l’aventura.

I em deixo dur molt lluny, als Estats Units, som  al 1979 . Em presenten els que acabaren sent unes cares conegudes durant l’estona que passem junts. I no se com ni quan estic allà, m’evadeixo de tot i em deixo atrapar en aquesta historia.

sEtmAnA 1

                   Tornar a treballar... no és fàcil. El primer dia t'envolta un rotllo zen que et dura això un dia i poc més. Ha sigut setmana estranya. A mig gas a estones i un altre cop a conviure amb els horaris. Calor i més calor, a una Barcelona fantasmagòrica on el centre es territori estranger.

Cap de setmana llarg. Yupi!!!! Però fa tanta calor!! Jo no ho porto gaire bé. Diguem que des de fa unes setmanes que no sé que em passa, desprenc calor. Sóc com una estufeta, això estaria bé si fotés fred. La pell em crema. No ho entenc. I de veritat que no són paranoies.Cremo. Tinc cascat el termotast de l'autoregulació. Això com s'arregla?

úLtiMeS hOrEs

... queden poques hores per donar per finalitzades aquestes vacances. Demà al curreli, novament.El primer dia sempre és raret, costa agafar el ritme i concentrar-se,però ves quin remei ens toca.
He arribat a la conclusió que es viu massa bé sense treballar !!!!! Començaré a comprar números de l'Euromillón!!!
Vull ser com el Pancho, ya!!!!!!!!!

rEfUgI 307

1936-1939 Les estratègies de les guerres van canviar i per primera vegada el camp de batalla també es traslladava a les ciutats.Diuen els historiadors que Barcelona va ser una de les primeres en patir bombardejos aeris indiscriminats i els ciutadans i ciutadanes  van haver d'assumir la seva pròpia defensa. La defensa passiva.Els refugis.

A Barcelona en dos anys s'hi van construir 1.400 refugis, 288 al territori que forma l'actual districte de Sants-Montjuïc, i un d'ells va ser el situat a la confluència dels carrers Nou de la Rambla i del passeig de Montjuïc, l'anomenat refugi 307 que actualment es pot visitar.

http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/es/muhba_refugi_307.html

Un cop vist que la població civíl corria perill de patir els bombardeigs, la tardor de 1936 es van començar a divulgar a la població civil, normes bàsiques per aquest perill nou. Es van editar opuscles, llibrets, cartells... i es va assejar per primer cop amb les sirenes que haurien d'alertar la població. Des de que sonàven fins rebre l'atac havia un marge d'un minut, dos.
El primer que va fer l'Ajuntament, va ser habilitar els passadissos de metro i ferrocarril, però l'ocupació massiva de les estacions va fer necessari la construcció d'altres espais per refugiar-se.
Va ser el moment en què l'Ajuntament va començar a construir els primers refugis, un total de trenta, vint-i-cinc que eren molt senzills i cinc de tipus cèl.lular i de grans dimensions, acondicionats amb tota mena de serveis.

Quan van caure les primeres bombes, la ciutadania va assumir la seva pròpia defensa, arribant a construir aproximadament uns 1.300 refugis a tota la ciutat. Aquests refugis els van construir entre dones, ancians i nens, ja que els homes joves estaven al front.

El refugi 307 va ser iniciativa dels veïns, que van aprofitar la montanya de Montjuïc per construir el refugi a nivell del carrer, quan la majoria estaven a 10 metres sota terra. Es va projectar excavar 400 metres de túnel, hi havia tres portes d'accés, canalització d'aigua, electricitat, banys, i una sèrie de mesures perquè la metralla no pugués entrar dins del refugi.

La capacitat d'aquest refugi s'estimava per a 2.000 persones.
Val molt la pena visitar aquest espai per conèixer una mica més la nostra història. Molt interessant.