A Barcelona en dos anys s'hi van construir 1.400 refugis, 288 al territori que forma l'actual districte de Sants-Montjuïc, i un d'ells va ser el situat a la confluència dels carrers Nou de la Rambla i del passeig de Montjuïc, l'anomenat refugi 307 que actualment es pot visitar.
http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/es/muhba_refugi_307.html
Un cop vist que la població civíl corria perill de patir els bombardeigs, la tardor de 1936 es van començar a divulgar a la població civil, normes bàsiques per aquest perill nou. Es van editar opuscles, llibrets, cartells... i es va assejar per primer cop amb les sirenes que haurien d'alertar la població. Des de que sonàven fins rebre l'atac havia un marge d'un minut, dos.
El primer que va fer l'Ajuntament, va ser habilitar els passadissos de metro i ferrocarril, però l'ocupació massiva de les estacions va fer necessari la construcció d'altres espais per refugiar-se.
Va ser el moment en què l'Ajuntament va començar a construir els primers refugis, un total de trenta, vint-i-cinc que eren molt senzills i cinc de tipus cèl.lular i de grans dimensions, acondicionats amb tota mena de serveis.
Quan van caure les primeres bombes, la ciutadania va assumir la seva pròpia defensa, arribant a construir aproximadament uns 1.300 refugis a tota la ciutat. Aquests refugis els van construir entre dones, ancians i nens, ja que els homes joves estaven al front.
El refugi 307 va ser iniciativa dels veïns, que van aprofitar la montanya de Montjuïc per construir el refugi a nivell del carrer, quan la majoria estaven a 10 metres sota terra. Es va projectar excavar 400 metres de túnel, hi havia tres portes d'accés, canalització d'aigua, electricitat, banys, i una sèrie de mesures perquè la metralla no pugués entrar dins del refugi.
La capacitat d'aquest refugi s'estimava per a 2.000 persones.
Val molt la pena visitar aquest espai per conèixer una mica més la nostra història. Molt interessant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada