anys i anys....

Per molts anys Marteta!!!!!!!!!!!

NoU cUrrIcUlUm

Noves maneres de buscar treball. Una professora d'ESO a l'atur. Ole,ole y ole!!!
 La notícia és aquesta:

 http://www.ara.cat/societat/professora-triomfa-YouTube-curriculums-narriben_0_731327039.html

Núria Fusté explica a l'ARA per què va decidir penjar un vídeo explicant les seves característiques i aptituds. Ja té una oferta de feina

SÒNIA SÁNCHEZ

Barcelona | Actualitzada el 05/07/2012 18:19

Núria Fusté, la professora que ha penjat el seu vídeo currículum a YouTube / PERE VIRGILI

"De currículums en paper n'arriben a piles a totes les escoles, ho sé perquè he estat cap d'estudis, i vaig pensar que havia de fer alguna cosa que cridés l'atenció."
Aquesta idea va ser el detonant de la decisió de Nuria Fusté, professora d'ESO de l'escola Laia –que ha tancat les línies de secundària en acabar el curs 2011-2012–, que ara triomfa a YouTube amb el seu vídeo currículum.
"Volia explicar les característiques que crec que em defineixen a mi i a la meva forma de treballar. I si algú pensa que tinc els valors que busquen ja s'interessaran a saber la resta de dades", apunta. Dades com que ha estat professora de biologia, física i química a l'escola Laia els últims 14 anys, on ha fet de cap d'estudis també durant set anys.
La seva parella, càmera professional, li va fer un cop de mà amb la gravació i el muntatge del vídeo, però la idea i el guió van ser de la Núria. "Sóc una persona creativa i m'agrada molt la cuina, busco qualsevol excusa per fer un pastís o unes galetes per obsequiar algú, i se'm va acudir que tot el que faig amb les galetes es podia comparar amb la meva forma de treballar", explica.
Un alumne: "Núria, sóc una de les teves galetes"
De moment, ha rebut una trucada d'una escola i ja té una entrevista de feina, tot i que no sap encara si és gràcies al vídeo-currículum o no. Confessa que està molt sorpresa per l'èxit de la seva iniciativa, de la qual diu que només esperava que servís per trobar una feina. De moment, alguns exalumnes ja s'han posat en contacte amb ella per agrair-li la feina feta. "M'han escrit per dir-me 'Núria, sóc una de les teves galetes' i això em fa posar la pell de gallina", relata.

sEnSe pArAuLeS

 Aquest dilluns  mentre dinava veia el canal 3/24 perquè aquelles hores no foten res bo per la tele, així que sinó hi ha connexió amb el parlament el miro. La cosa és que  entre notícia de prima de risc que puja i notícia de bombardejos a Síria van donar una altra que em vaig quedar parada. Toni Nadal havia mort durant el cap de setmana en una travessia de muntanya. Així pel nom no vaig caure, però el veure les imatges el vaig reconèixer. Un dels senyors del temps que durant anys ha entrat per la pantalla de T.V al menjador de casa per explicar-nos 4 coses del temps, de Catalunya...Persona que sense conèixer-la  la fas propera en el teu dia a dia, de la teva rutina.  41 anys, massa jove. Notícia impactant, que et deixa sense paraules.

Ara que som majoria... / Disparem contra el pianista

Els divendres sempre que puc compro el diari ARA. M' agraden els periodistes que hi participen perquè coincideixo amb el seu sentiment nacionalista. Suposo que els quiosquers ens tenen més que fitxats. Depenen de quin diari es compri, saben molt de com i què pensem. Bé, la qüestió és que ahir  vaig  anar al meu quiosquer, un senyor molt feito mig parent del Filemón per aconseguir l'ARA.

I el primer que vaig fer al tenir-lo  a les mans va ser mirar la contraportada que escriu Xavier Bosch. I això és el que vaig llegir.

Sabies paraules....

Ara que som majoria... 

XAVIER BOSCH

| Actualitzada el 29/06/2012 00:00

 

Gràcies a Monago creix l'independentisme. EFE

Ara que som majoria…
La portada d'ahir de l'ARA era impactant. La crisi decanta la balança i una majoria de catalans, segons el CEO, ja votarien sí a un referèndum per la independència per primera vegada a la història (a la història de les enquestes). Els greuges econòmics, l'espoli fiscal i la sensació d'injustícia que provoca el cornuts i pagar el beure constant i sistemàtic són motius prou sabuts que expliquen la creixent desafecció. Però no són, ni de bon tros, les úniques causes del desig de dir adéu a Espanya. Ara que el sí ja és majoritari, potser és hora de donar les gràcies a tots els que han contribuït de valent a aquests resultats. Un polític basc em deia, aquesta setmana, que Intereconomía ha fet més pel sentiment independentista que Sabino Arana. Certament, els altaveus que proporciona la TDT han amplificat discursos que, fins fa quatre dies, exageraven, mentien o difamaven a través de la ràdio o de capçaleres històriques. A tots ells, moltes gràcies. Un agraïment molt especial als tribunals, tant se val el Suprem com el Constitucional. De cada sentència que lamina Catalunya neixen trenta mil sobiranistes. Gràcies a les ministres de Foment, de la Maleni a la Pastor, per escapçar-nos per terra, mar i aire. Gràcies al ministre Wert, per la seva dèria espanyolitzadora de Catalunya, ja sigui a través de l'escola o de l'esport. Mil gràcies a l'Espe per voler suspendre, preventivament, una final de Copa entre bascos i catalans. Gràcies, fins i tot, a Sergio Ramos, que a Salamanca, i vestit de la roja , va retreure a Piqué que parlés en català. Gràcies també a José Antonio Monago, perquè amb cada estirabot del president extremeny tenim més ganes i més pressa per dir prou. José Montilla reconeixia que "Monago alimenta les baixes passions". És veritat, president. La llibertat cada vegada ens fot més calents.
Disparem contra el pianista
Quan el resultat de la pregunta d'una enquesta no agrada, he constatat que hi ha tres opcions. O no se'n fa cas, o es parla de la reina d'Anglaterra a Irlanda del Nord o s'ataca a la pregunta. La més sibil·lina és aquesta tercera possibilitat. Si la resposta no agrada, es carrega contra la pregunta i qui ha gosat plantejar-la. La tàctica, matussera, és allò tan vell de disparar contra el pianista. I ja vèieu ahir en Jordi Argelaguet, el director del CEO, havent-se de defensar per haver gosat formular aquesta pregunta: "Si demà es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya, vostè què faria?" La qüestió és al carrer, té interès demoscòpic i forma part d'un sondeig que té 387 pàgines de preguntes. Critiquen al CEO que aquesta pregunta no s'havia fet mai. D'acord. Però les circumstàncies actuals ho feien pertinent. El que seria greu seria pagar 70.000 euros per una enquesta i no formular-la. De fet, ja fa anys que el CEO preguntava als 2.500 catalans de la mostra si volien pertànyer a una regió, a una autonomia, a un estat independent o a un estat dins d'una Espanya federal. I, aquí, la tendència és molt significativa: si el 2006 només un 13,9% deien "independència", ara ja és l'opció més triada, amb un 34%. Agradi o no, la realitat la marca aquesta fletxa amunt que, a hores d'ara, sembla imparable. No cal, però, que l'espanyolisme recalcitrant s'amoïni gaire. Tinc dues bones notícies per a ells. El catedràtic Josep Oliver afirma, sovint, que totes les crisis passen i que aquesta no en serà una excepció. El suflé independentista, doncs, baixarà quan torni la bonança econòmica. I, per si de cas pateixen molt, els comunico que, a ben curt termini, Espanya guanyarà la final de l'Eurocopa i la matinada de diumenge s'adonaran que Barcelona continua sent la segona ciutat d'Espanya.

 Xavier Bosch

pArOdiA HerMaNo mAyOr

vIsTO eN Blog de Sr. Puri. Molt bo, de veritat.
Bon divendres

iNtRiGadA

Estic intrigada, molt intrigada i cada dia que passa ho estic més. Fa uns mesos la iaiona del primer ( la típica cotilla que tots en tenim  a l’escala ) em va parar per preguntar-me si la veïna  estava embarassada. Som una escala de pocs veïns així que és fàcil tenir-nos tots  clitxats. Es referia a la veïna que viu al davant de casa meva o la de sota, no ho tenia molt clar....

Em va informar que la veïna en qüestió la havia vist feia poc amb una panxa gran, però per prudència no havia gosat obrir la boca. I amb tota la raó del món... no hi ha una cosa més lletja que preguntar-li algú si està prenyada quan no ho està. La cara de lerda que et queda no se’t treu en molts dies.

Vaig pensar que la pobre iaiona picava vàlvules i que ja començava a  repapiejar  ... Jo li vaig dir que les dos noies a les que es referia no ho estaven de embarassades perquè m'hauria enterat. I així va acabar la conversa, cada una cap a casa seva.

Doncs bé, fa uns dies estant jo a la habitació de fer nones, on les parets són tan fines que si el veí es tira un pet tu el sents i al revés suposo que també... vaig sentir un plor d’un bebesito a mig gas...atònita vaig voler identificar d’on venia el plor, si dels veïns de la meva pròpia escala o del bloc del costat... Amb gran sorpresa vaig descobrir que eren el neighbors de davant...  Tenia varies teories:

a)     Havien vingut  a visitar-los parents amb crios...

b)     Miraven la tele i sortia un nen somicant...

c)     La melodia del mòbil era de plors de nen...

d)     Havien sigut pares...

Com cap d’aquestes opcions no em va acabar de convèncer vaig decidir deixar les meves hipòtesis guardades a un calaix de la ment per un altre dia.

Els dies van anar passant i l’Orbuà i jo vàrem tornar a  escoltar gemecs ( el nadó encara no ha après que te una capacitat pulmonar més gran, per sort). Un dia vaig posar l’orella a la paret amb l’objectiu de sortir de dubtes. I si li sumem els fets: cotilla que veu una panxa, bebesito que marraneja i senyora de mitjana edat que ronda el pis de davant, que la hem etiquetat com a mare dels de davant...

 Conclusió, la veïna ha parit i en nou mesos no hem vist cap indici. Cap cotxet, cap muntatge d’habitació, compres de bolquers....

La meva curiositat està arribant a l’extrem de mirar pel forat de la porta( si ho se, seré la successora de la cotilla) ... i res.... així que no ens queda un altre que batejar el nen com el Bebe Fantasma.

Però tranquils, que no desistiré fins posar-li una cara aquest nen/a.

BBQ

Aquí está mi primer video, no sabía cortar la canción y sonaba, sonaba sin imágenes hasta el final .... y ha venido l'Orbuà y pim pam, en un plisplas solucionat. Si a casa ja ho diuen , d'ON NO N'HI HA NO EN RAJA!