iNtRiGadA

Estic intrigada, molt intrigada i cada dia que passa ho estic més. Fa uns mesos la iaiona del primer ( la típica cotilla que tots en tenim  a l’escala ) em va parar per preguntar-me si la veïna  estava embarassada. Som una escala de pocs veïns així que és fàcil tenir-nos tots  clitxats. Es referia a la veïna que viu al davant de casa meva o la de sota, no ho tenia molt clar....

Em va informar que la veïna en qüestió la havia vist feia poc amb una panxa gran, però per prudència no havia gosat obrir la boca. I amb tota la raó del món... no hi ha una cosa més lletja que preguntar-li algú si està prenyada quan no ho està. La cara de lerda que et queda no se’t treu en molts dies.

Vaig pensar que la pobre iaiona picava vàlvules i que ja començava a  repapiejar  ... Jo li vaig dir que les dos noies a les que es referia no ho estaven de embarassades perquè m'hauria enterat. I així va acabar la conversa, cada una cap a casa seva.

Doncs bé, fa uns dies estant jo a la habitació de fer nones, on les parets són tan fines que si el veí es tira un pet tu el sents i al revés suposo que també... vaig sentir un plor d’un bebesito a mig gas...atònita vaig voler identificar d’on venia el plor, si dels veïns de la meva pròpia escala o del bloc del costat... Amb gran sorpresa vaig descobrir que eren el neighbors de davant...  Tenia varies teories:

a)     Havien vingut  a visitar-los parents amb crios...

b)     Miraven la tele i sortia un nen somicant...

c)     La melodia del mòbil era de plors de nen...

d)     Havien sigut pares...

Com cap d’aquestes opcions no em va acabar de convèncer vaig decidir deixar les meves hipòtesis guardades a un calaix de la ment per un altre dia.

Els dies van anar passant i l’Orbuà i jo vàrem tornar a  escoltar gemecs ( el nadó encara no ha après que te una capacitat pulmonar més gran, per sort). Un dia vaig posar l’orella a la paret amb l’objectiu de sortir de dubtes. I si li sumem els fets: cotilla que veu una panxa, bebesito que marraneja i senyora de mitjana edat que ronda el pis de davant, que la hem etiquetat com a mare dels de davant...

 Conclusió, la veïna ha parit i en nou mesos no hem vist cap indici. Cap cotxet, cap muntatge d’habitació, compres de bolquers....

La meva curiositat està arribant a l’extrem de mirar pel forat de la porta( si ho se, seré la successora de la cotilla) ... i res.... així que no ens queda un altre que batejar el nen com el Bebe Fantasma.

Però tranquils, que no desistiré fins posar-li una cara aquest nen/a.