cróNicAs mArcIaNaS

 Colorín colorado:
... ayer... un grupo variopinto, heterogenio y que sólo el trabajo consigue unir a tal grupo de personajes tan diferentes entre si... fueron a cenar..
la noche prometía... cena con espectáculo... pero el nuestro claro....
... embutidos de dudosa calidad, olivas radiactiva y abundante bebida de mala calidad, para llenar el estómago...
... y... la protagonista, difícil describirla, metro cincuenta, pasadas las 60 primaveras, coeficiente intelectual dudoso que  mantiene conversaciones ella sola,  nos tenía preparada sorpresa, para la mayoría no...
...había estado ensayando durante 15 días ( recalco lo del coeficiente intelectual, no es coña, complicaciones en el parto) una canción pa cantarnos.....
¿ cuál?

... y despertó en general una fiebre del palo  "Lluvia de estrellas"
..el momento: guiris haciendo fotos pensando que esa era una típica" spanish party".
Ese bar... se convirtió en... karaoke de estar por casa por llamarlo así....y... qué daño hace el  alcohol señores.... de verdad...todo un show!
pos eso... tengo "el corasón contento, el corasón contento lleno de alegría"
 

pRopErA pArAdA.... pAlAu de lA mUsiCa...

Ahir vam anar al concert que oferien al Palau Delafe y las Flores Azules. Un 10!!! Vam cantar, vam ballar i vam suar literalment la samarreta, a més d'un li cantaven els alerons. Però tots vam sortir amb un somriure a la cara. Hi ha concerts màgics, que transmeten bon rotllo, alegria i contagien el personal. Teràpia de grup, per tots.

Son com una gran festa major, amb confeti inclòs. Dos hores de salts, piruetes, balls impossibles, castellers de Sants inclosos i molt, molt depols de  talc. Bones veus, un grup que fa una música diferent, que es complementen com un guant i que ho donen tot en els concerts.

Moltes gràcies per fer-nos passar molt bona estona, i alegrar-nos la nit . Primer concert d'aquest grup i no pas l'últim,ara espero al pròxim saber-me la lletra.

sObReDosIs de Te

No m'agrada molt el cafè, però el te m'encanta. Així per ser persona als matins prenc te negre amb llet. Des de fa un temps el compro a granel i a ull el col·loco en un filtre les seves fulles.(Fins i tot l'Orbuà s'ha passat al te).  Hi ha dies que per equivocació em poso més del que toca, i com persona sensible als estimulants naturals...pateixo sobredosis de te. Taquicárdia, tremolor a les mans... hiperactivitat... tot molt divertit...Així pel bé propi he optat per reduir dosis i preses.

A la cuina tenim una petita col·lecció amb bastants varietats per anar canviant..i ja s'estaven esgotant....

per això,m'he apropat a una botiga especialitzada que m'havien parlat bé d'ella . Es diu Tealosophy, situada al carrer bonavista, al barri de Gràcia.

" Cualquiera sea su nombre o la hora, algo tan simple como unas hebras de té, un poco de agua, sensibilidad y paciencia son capaces de refrescar los sentidos, serenar el espíritu y crear un momento.

La gente de la tierra me enseño el respeto y el amor por lo que hago.

Soy buscadora de té.

Así nació tealosophy, el compromiso de compartir una filosofía de vida, quizás un estilo... Inés Berton"

Al arribar a casa he tret les meves compres i he llegit això en un prospecte que m'ha donat amb totes les varietats i ingredients.

Ja tinc ganes de tastar-les, per veure si he triomfat i si el seu preu s'ho mereix.

www.tealosophy.com

... i aVui qUè fAn pEr lA tElE ??

Bé, com cada dia...

pOs vAlE, pLoU i qUè?

lA cOnFiTeriA

 Un nou lloc descobert, al carrer Sant Pau nº 128. He passat infinitat de vegades, caminant, amb moto, cotxe,bici... i no m'havia fixat fins ara.

Foto cutre, però no he trobat un altre

Vaig quedar per fer una copa abans de sopar un divendres i perfecte... quin mojito!!!! Boníssim, abundant i simplement perfecte. Ho recomano.

fOrEsT hA vUelTo!!!!

Vale, rectifico, Forest quiere volver!!!!!

Ha començat l'operació de NO RETORNO!

Aquesta setmana han tingut lloc dos successos reveladors... Dues persones sense cap relació entre elles han descobert un gran secret que intentava tapar amb males arts. Ho confesso, m'he posat com un bacó i si, potser he guanyat algun quilet de més. Peró tot té una explicació, he volgut copiar a les foques que em el seu greix corporal no moren congelades.

Tot va començar quan la primera persona Y, amb tota la sinceritat del món va revelar el meu secret... bé vaig pensar, ha de ser la roba perquè  avui porto moltes capes....

Però al dia següent, la persona X amb la roba de treball ( pantalons estil pitillero i no sabria definir la part d'alt, sac de patates de màniga curta amb butxaques?) literalment em va dir:" com t'has posat aquest Nadal!!!! "

Així mi " corasonsito roto por el dolor" va reflexionar i va veure que tenia dos opcions. La primera la va desestimar, no es volia cosir la boca,i deixar de jalar... i no sé com va convencer al meu cos i la meva ment perquè tornés en Forest.

En Forest, és com em deia una amiga de la feina quan va començar la meva etapa de córrer pel carrer farà cosa de dos anys llargs. Anava sovint i resulta que vaig motivar a més companyes de la feina a sortir a córrer!!

Reconec que em vaig pirar una mica, però en el fons ho enyoro. Vull tornar a ser una xiribaina amb espardenyes.

En Forest el dia següent va disfressar-se i va sortir a... no podria afirmar que alló era córrer.Bé, el primer dia va ser durillo.No vaig aguantar ni ... no ho diré perquè em fa vergonya.

El segon dia, i fins ara l'últim vaig sortir amb l'Orbuà per Montjuic... qué Cabrón! i diu que alló no fa pujada, que hi ha una part plana, on? on està? perquè mira que la vaig buscar i no la vaig veure.

Em queia el moc, congelat, semblava el Darth Vaider respirant i la meva cara a punt d'explotar.Però ho vaig aconseguir i em vaig sentir bé, molt bé.

Demà un altre cop, així que espero que en Forest hagi vingut per quedar-se.