mArAtÓ 2012, bArCeLonA

Heroi se’n surt, si se’n surt però segurament amb una ungla menys. A punt d’abandonar, a punt de caure, a punt de tirar la tovallola decideix seguir endavant, de no fer cas del seu cos maltractat. El dolor l’acompanya en cada pas fent-se cada cop més i més present. L’heroi segueix, segueix, corrents sense caminar, sense parar. Té un objectiu, encara que durant 42 km s’estarà preguntant el motiu que l’ avocat a aquesta fita, la decisió està presa i no queda més que seguir sumant kilòmetres. Està fins els ous, però quan creu que ja no pot més, que no ho aconseguirà, treu forces d’on pensava que no existien.

 Desprès de més de tres hores sense descans per fi arriba, travessa la línia que el permet parar. Ja està, fet, però no sent cap emoció de satisfacció. Les cames paren i fan figa no poden aguantar el seu pes. Tot el cansament i el dolor l’ataquen sense pietat. Sol la sensació d’alliberament s’apodera d’ell. Per fi s’ha acabat," ja està" es diu a si mateix. No serà fins unes hores més tard que el seu cos el deixi adonar-se del que ha aconseguit, prenent conciéncia de l'ara. Les llàgrimes d’emoció l’envaïran, l’orgull i la satisfacció de la superació el recompensaran. 
 Ha sobreviscut, i sense saber-ho s’ha convertit en l’heroi d’aquells qui el coneixen i l’estimen.