Quan va aparèixer a les nostres pantalles el Capità Planeta l'odiava. Ara ja una mica més crescudeta, només una micona, continuaria crispant-me però li haig de reconèixer (ho dic amb la boca petita) el mèrit de: "els petits canvis són poderosos". I en aquest procès de canvis estic, molts són mentals i d'altres pràctics. La voluntat sempre hi és, ara falta donar-lis formes, i com dic no cal començar amb grans projectes, només petites variacions en la nostra conducta diària. Posaré un exemple, veure 1,5 litre diari. Tampoc començaré a tirar coets perquè és el cinquè dia consecutiu i encara em queda poc més de la meitat per acabar-la a les nou de la nit.
Però els petits canvis són poderosos, oh yea!
Aquesta setmana he confirmat una sospita que feia llargues setmanes que m'ensumava. Aquí adverteixo que qui sigui d'estómac delicat no segueixi llegint perquè podria ferir sensibilitats alienes. Quedeu avisats, ara deixo anar la bomba. El meu gos és copròfag! Feia dies que de tant en tant, sortia com un rayo cap a horitzons lejanos (la llamada de la caca es poderosa) i tornava relamiéndose i amb una olor del tot sospitosa. I clar està, que jo amb una pansa a la boca del fàstic. Però el tio diguem que és un sibarita de les caques. No li agraden totes, sol un petit grup d'elles per sort meva. I quin tipus són aquestes? Doncs les humanes...i ara és quan un pensa, comor??? I com ho sé? Perquè un altre gos que el va seguir en la seva aventura merdil va parèixer amb un tros de clínex a la boca i hagués sigut còmic si no hagués tornat el meu amb els bigotis tot empastifats de substància marró. I que jo sàpiga els gossos encara ningú els ha ensenyat a assecar-se el foradet amb paper...
Amb ell és impossible avorrir-se, avui ha anat a la pelu de perrus i ha tornat transformat amb el Lorenzo Lamas canino.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada