lA ciUtAt dE lA jUstíCiA

Avui m'he despertat amb un petit raig de llum, saludant o això vull pensar perquè ràpidament s'ha entristit el dia. Era un senyal? Jo crec que sí. Ara, no sé si per la foscor o la llum... Jo he optat per l'última, seria un presagi del dia que tenia al davant. M'he despertat pensant, avui guanyaràs. Has vist el sol, això déu voler dir alguna cosa. Crec que la son amb trastoca potser em fa al·lucinar i mantenir converses amb mi mateixa. Aquests dies han sigut molt durs. M'he vist envoltada per boira, d'aquella espessa, que sembla que pesi. De les que no et deixa avançar, incoherent, absurda. Exagero? Doncs no, un company de feina va arribar a la conclusió que era imbècil, sol de pensar-ho em ruboritzo. I no el culpo jo hauria arribat a la mateixa conclusió. Va clavar la seva mirada, pensant si l'estava vacil·lant o no... I no, no ho feia. Simplement no funcionava. Que perillosa és la son...
Ahir, per festejar que per fi començava les vacances i acabava el meu martiri, vaig veure una peli que li tenia moltes ganes, una que pertany a la meva llista imaginaria i mai trobo o temps o ganes per anar eliminant-les, però aquesta és una altra història que no ve al cas. Vaig posar el play i em va agradar força. Ambientada a l'institut americà. Sí, pot espentar, però parla de temes més seriosos com l'amistat, saber veure més enllà de les primeres impressions, dins l'interior de les persones, d'arriscar-se... Les crítiques la puntuen molt alta. En fi, una bona peli per qui s'animi. I per si Marta decideixes veure-la, digue-li al Sergi que és bona i no només ho dic jo. (dins el meu cap sento riures com a les sitcoms) Ah! I la banda sonora collonuda.

Miro per la finestra i ja marxa la claror, el dia s'apaga i ens visita la nit. I ara que la feina ja quasi està feta diré que he guanyat. Crec, perquè les pastilletes màgiques m'han nuvolat una mica i em fan dubtar. Ha sigut tot tant surrealista que encara el meu cap ho està processant. Estic contenta i satisfeta. M'he defensat, sola, una mica arriscat si, però independentment del resultat sentia que era lo correcte. Potser estaré sonada però un mateix ha de ser coherent i lluitar pel que creu just. M'ha sortit bé, el sol ja m'ho deia aquest matí. Apa, la sonada marxa a passejar el seu gos. El gordo imbècil m'ha dit de forma despectiva que era una tossuda, i he pensat això és perquè no coneixes el meu gos. Tossuda jo?