vAgA gEnErAl iNdEfEnIdA

 Ayer fue un día trágico para el ciudadano mondo y lirondo, porque ayer se hizo público el nuevo paquete de recortes que prepara nuestro queridísimo gobierno español.  Entre otras subida del IVA, recorte en la prestación del paro, más recortes a los funcionarios.... Culo prieto y bien prieto al escuchar como nos  asfixia más y más para salvar a España de la crisis o eso nos hacen creer.  A mi los números no me cuadran de verdad... todo sube, TODO y nuestros sueldos bajan y bajan...porque el 5% que nos recortaron a nuestro sueldo ha servido para algo? Servirán para crear más empleo, sanear nuestro déficit?.

Un gobierno que fustiga al ciudadano simplón sistemáticamente y en cambio da impunidad al fraude fiscal. Viva el dinero negro, amnistía fiscal para todos los chorizos de nuestro país. Aplaudamos todos!Plas,plas!!!!

El gobierno ahorrará 65 millones de euros. Vale pos vamos a hacer números...si ellos nos hablan de números...

No hace mucho... umm unos meses... nuestro dinero, el que sale de nuestros impuestos y nuestros penosos sueldos sirvieron para pagar 23 millones y pico a una entidad privada. Sorpresa!!!! Bankia, el súper banco que se ha hundido y con él nos hundimos los demás.Pero ojo!!! No todos se ahogan de la misma forma. Un salvavidas de 13,8 millones pagaremos como indemnización  a su presidente. Rato el hombre Ex, exvicepresidente del gobierno, exministro de economía, y ahora Ex directivo de Bankia...

Resulta que el gobierno hizo público en abril de este año  que los cuatro expresidentes del Gobierno percibirían del Estado en 2012 un 5,6 por ciento menos, 74.580 euros cada uno. Más aplausos por favor!!!!!!!

El Presupuesto de la Casa del Rey se sitúa este año en los 8,26 millones, un 2% con respecto al del año pasado.

 Indignación ... veo ayer el telenoticias y veo un Partido Popular aplaudiendo a su "líder" en el momento de comunicar que bajan la prestación del paro en el sexto mes....  me hierve la sangre.

 Esto no tiene nombre!!! Seamos como los mineros...vaga general indefinida. A esto se le llama democracia?

cUeNtA aTrÁs

Cuatro, ayer eran cinco días para vacaciones....mañana serán tres... y así mientras cuento llegará el viernes, miraré el reloj y...hasta la vista!!!!!

anys i anys....

Per molts anys Marteta!!!!!!!!!!!

NoU cUrrIcUlUm

Noves maneres de buscar treball. Una professora d'ESO a l'atur. Ole,ole y ole!!!
 La notícia és aquesta:

 http://www.ara.cat/societat/professora-triomfa-YouTube-curriculums-narriben_0_731327039.html

Núria Fusté explica a l'ARA per què va decidir penjar un vídeo explicant les seves característiques i aptituds. Ja té una oferta de feina

SÒNIA SÁNCHEZ

Barcelona | Actualitzada el 05/07/2012 18:19

Núria Fusté, la professora que ha penjat el seu vídeo currículum a YouTube / PERE VIRGILI

"De currículums en paper n'arriben a piles a totes les escoles, ho sé perquè he estat cap d'estudis, i vaig pensar que havia de fer alguna cosa que cridés l'atenció."
Aquesta idea va ser el detonant de la decisió de Nuria Fusté, professora d'ESO de l'escola Laia –que ha tancat les línies de secundària en acabar el curs 2011-2012–, que ara triomfa a YouTube amb el seu vídeo currículum.
"Volia explicar les característiques que crec que em defineixen a mi i a la meva forma de treballar. I si algú pensa que tinc els valors que busquen ja s'interessaran a saber la resta de dades", apunta. Dades com que ha estat professora de biologia, física i química a l'escola Laia els últims 14 anys, on ha fet de cap d'estudis també durant set anys.
La seva parella, càmera professional, li va fer un cop de mà amb la gravació i el muntatge del vídeo, però la idea i el guió van ser de la Núria. "Sóc una persona creativa i m'agrada molt la cuina, busco qualsevol excusa per fer un pastís o unes galetes per obsequiar algú, i se'm va acudir que tot el que faig amb les galetes es podia comparar amb la meva forma de treballar", explica.
Un alumne: "Núria, sóc una de les teves galetes"
De moment, ha rebut una trucada d'una escola i ja té una entrevista de feina, tot i que no sap encara si és gràcies al vídeo-currículum o no. Confessa que està molt sorpresa per l'èxit de la seva iniciativa, de la qual diu que només esperava que servís per trobar una feina. De moment, alguns exalumnes ja s'han posat en contacte amb ella per agrair-li la feina feta. "M'han escrit per dir-me 'Núria, sóc una de les teves galetes' i això em fa posar la pell de gallina", relata.

sEnSe pArAuLeS

 Aquest dilluns  mentre dinava veia el canal 3/24 perquè aquelles hores no foten res bo per la tele, així que sinó hi ha connexió amb el parlament el miro. La cosa és que  entre notícia de prima de risc que puja i notícia de bombardejos a Síria van donar una altra que em vaig quedar parada. Toni Nadal havia mort durant el cap de setmana en una travessia de muntanya. Així pel nom no vaig caure, però el veure les imatges el vaig reconèixer. Un dels senyors del temps que durant anys ha entrat per la pantalla de T.V al menjador de casa per explicar-nos 4 coses del temps, de Catalunya...Persona que sense conèixer-la  la fas propera en el teu dia a dia, de la teva rutina.  41 anys, massa jove. Notícia impactant, que et deixa sense paraules.

Ara que som majoria... / Disparem contra el pianista

Els divendres sempre que puc compro el diari ARA. M' agraden els periodistes que hi participen perquè coincideixo amb el seu sentiment nacionalista. Suposo que els quiosquers ens tenen més que fitxats. Depenen de quin diari es compri, saben molt de com i què pensem. Bé, la qüestió és que ahir  vaig  anar al meu quiosquer, un senyor molt feito mig parent del Filemón per aconseguir l'ARA.

I el primer que vaig fer al tenir-lo  a les mans va ser mirar la contraportada que escriu Xavier Bosch. I això és el que vaig llegir.

Sabies paraules....

Ara que som majoria... 

XAVIER BOSCH

| Actualitzada el 29/06/2012 00:00

 

Gràcies a Monago creix l'independentisme. EFE

Ara que som majoria…
La portada d'ahir de l'ARA era impactant. La crisi decanta la balança i una majoria de catalans, segons el CEO, ja votarien sí a un referèndum per la independència per primera vegada a la història (a la història de les enquestes). Els greuges econòmics, l'espoli fiscal i la sensació d'injustícia que provoca el cornuts i pagar el beure constant i sistemàtic són motius prou sabuts que expliquen la creixent desafecció. Però no són, ni de bon tros, les úniques causes del desig de dir adéu a Espanya. Ara que el sí ja és majoritari, potser és hora de donar les gràcies a tots els que han contribuït de valent a aquests resultats. Un polític basc em deia, aquesta setmana, que Intereconomía ha fet més pel sentiment independentista que Sabino Arana. Certament, els altaveus que proporciona la TDT han amplificat discursos que, fins fa quatre dies, exageraven, mentien o difamaven a través de la ràdio o de capçaleres històriques. A tots ells, moltes gràcies. Un agraïment molt especial als tribunals, tant se val el Suprem com el Constitucional. De cada sentència que lamina Catalunya neixen trenta mil sobiranistes. Gràcies a les ministres de Foment, de la Maleni a la Pastor, per escapçar-nos per terra, mar i aire. Gràcies al ministre Wert, per la seva dèria espanyolitzadora de Catalunya, ja sigui a través de l'escola o de l'esport. Mil gràcies a l'Espe per voler suspendre, preventivament, una final de Copa entre bascos i catalans. Gràcies, fins i tot, a Sergio Ramos, que a Salamanca, i vestit de la roja , va retreure a Piqué que parlés en català. Gràcies també a José Antonio Monago, perquè amb cada estirabot del president extremeny tenim més ganes i més pressa per dir prou. José Montilla reconeixia que "Monago alimenta les baixes passions". És veritat, president. La llibertat cada vegada ens fot més calents.
Disparem contra el pianista
Quan el resultat de la pregunta d'una enquesta no agrada, he constatat que hi ha tres opcions. O no se'n fa cas, o es parla de la reina d'Anglaterra a Irlanda del Nord o s'ataca a la pregunta. La més sibil·lina és aquesta tercera possibilitat. Si la resposta no agrada, es carrega contra la pregunta i qui ha gosat plantejar-la. La tàctica, matussera, és allò tan vell de disparar contra el pianista. I ja vèieu ahir en Jordi Argelaguet, el director del CEO, havent-se de defensar per haver gosat formular aquesta pregunta: "Si demà es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya, vostè què faria?" La qüestió és al carrer, té interès demoscòpic i forma part d'un sondeig que té 387 pàgines de preguntes. Critiquen al CEO que aquesta pregunta no s'havia fet mai. D'acord. Però les circumstàncies actuals ho feien pertinent. El que seria greu seria pagar 70.000 euros per una enquesta i no formular-la. De fet, ja fa anys que el CEO preguntava als 2.500 catalans de la mostra si volien pertànyer a una regió, a una autonomia, a un estat independent o a un estat dins d'una Espanya federal. I, aquí, la tendència és molt significativa: si el 2006 només un 13,9% deien "independència", ara ja és l'opció més triada, amb un 34%. Agradi o no, la realitat la marca aquesta fletxa amunt que, a hores d'ara, sembla imparable. No cal, però, que l'espanyolisme recalcitrant s'amoïni gaire. Tinc dues bones notícies per a ells. El catedràtic Josep Oliver afirma, sovint, que totes les crisis passen i que aquesta no en serà una excepció. El suflé independentista, doncs, baixarà quan torni la bonança econòmica. I, per si de cas pateixen molt, els comunico que, a ben curt termini, Espanya guanyarà la final de l'Eurocopa i la matinada de diumenge s'adonaran que Barcelona continua sent la segona ciutat d'Espanya.

 Xavier Bosch

pArOdiA HerMaNo mAyOr

vIsTO eN Blog de Sr. Puri. Molt bo, de veritat.
Bon divendres