Aquest divendres vam augmentar la família...
El setembre passat, després de 16 i mig de convivència ens vam acomiadar de forma bastant tràgica, de la nostra gossa, la Numa. Un gran buit, i molta tristor...quan algú et deixa. Però un bon dia em vaig sorpendre amb un somriure quan la recordava. Aquelles vivències bones i dolentes que formen part de la nostra història. Un gos atípic amb mil i una peculiaritats que em va veure fer-me adulta. Vam crèixer juntes i sempre la recordaré com algú clau en aquella etapa de la meva vida.
Doncs bé, després de pair la seva mort...vaig sentir la necessitat, de tornar a ser tres. De recórrer i encetar una nova etapa amb un nou membre, el Pop. El vam veure créixer durant 8 setmanes a través de fotografíes i després desperar-lo amb moltíssima il·lusió, el vam anar a buscar.
Encara és molt xic, no el podem treure al carrer però és molt graciós veure com descobreix el seu entorn.
De moment ho queixala tot, necessita vigilància constant, però el bandarra, quan et mira amb els seus ullets sap que et té a la seva disposició
Ha sigut un cap de setmana intens... i avui és la prova de foc... la rutina, la feina i el dia a dia ens obliguen a deixa-lo sol i no ho porta molt bé, de moment. Pobres veïns...
No recordava que fos tan dur educar a un cadell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada