dOs dE DoS

 Abans, en una altra era, llegia molt, em cruspia els llibres. Però des de ja fa força temps el meu ritme ha minvat d’una manera espectacular. No sé si ha sigut la falta de temps o les  males eleccions... Difícil trobar un únic culpable. Així, que un bon dia enyorada de  la companyia d’una història vaig proposar-me retrobar-me amb la lectura.

Vaig  entrar a la llibreria amb l’objectiu flirtejar amb les portades , a passar els dits per les tapes i deixar-me endur, lluny. Aquell dia en vaig sortir amb dos títols: Criadas y Señoras i Crims de sang. Molt diferents, si.

  El primer el vaig triar perquè necessitava algun relat amè, ràpid de llegir. I així va ser, un llibre que despertés la flama dormida. Va complir les meves expectatives, em va entretenir lo suficient per agafar la rutina. Però estàvem a Setmana Santa així que amb els dies de festa va ser fàcil trobar algun moment per passar pàgines.

El segon títol, el vaig triar perquè està ambientat  durant  la guerra civil, tema que em desperta curiositat si més no. Parla de vampirs, d’assassinats... No m’ho vaig pensar dues vegades i el vaig agafar. Puc dir que em va costar una mica més, el trobava estrany, ben escrit, però la història una mica rebuscada, en fi , la qüestió és que el relat no em va atrapar però si em va encuriosir fins el punt d’acabar-lo.  

Por fin, dos de dos... poc a poc. Ja estic amb el tercer, un super ventas que em va caura a les mans aquest Sant Jordi.

I això és tot, fins ara.