24 de desembre 2015
23 de desembre 2015
15 de desembre 2015
06 de desembre 2015
La Torre
Feia temps que no deixava alguna parida per aquí però estat una mica perduda. Sembla que em torno a retrobar i això és un gran avanç. Aquestes darreres setmanes he fet certs descobriments que espero que em segueixin acompanyant. Recordo un programa en què sortia una iaiona adorable que sabia fer-se escoltar parlant de la vida i mira ves per on, he acabat fent-li cas, ordenant i fent neteja. M’imagino la ment com un espai de sostres alts que no tenen fi plens d’arxius, caixes i tot allà custodiat per un mateix. I resulta que tenia raó els calaixets serveixen per aparcar els pensaments, i per obrir quan un vegi oportú. No perquè et dominin i t’assaltin. Que gran l’experiència i saber tant.Avui és d’aquells dies lletjos que mirar per la finestra és un plaer. No he baixat a la platja, però suposo que seria reconfortant passejar i mirar com trenquen les onades. Potser després m’animo i baixem a trepitjar la sorra i a olorar a mar. A la gent li agrada anar-hi a l’estiu a banyar-se i torrar-se, no ho entenc. Si quan millor s’està és justament fora d’aquesta època.
Fa uns dies vam tirar les cartes del Tarot, cosa que de tant en tant m’encanta. No sabria dir quina opinió tinc, si crec o no, sol sé que és com fer teràpia, riure i passar l’estona. Bé doncs les vam tirar i pèls de punta. Ho juro, tot cert, allí estaven les cartes, explicant en imatges la realitat. Molt curiós, molt.
Dintre d’uns dies serà Nadal, i no matarem el gall potser l'any vinent. Qui sap? Les cartes no m'han dit res.
16 de setembre 2015
27S
Aquest 27 de setembre, és una data marcada al meu calendari de la cuina. No solament finalitzen les vacances, sinó que a més amb molta tristor per part meva, fem trasllat cap a Barcelona de nou. Però independentment de mirar-me una mica el melic, aquest dia espero que sigui important per la societat catalana.
Per fi arriben les punyeteres eleccions. Aix, desitjo tantes coses...
Que la gent voti, que els percentatges rondin al 100% de participació. I que guanyi el que la majoria digui.
Però el que realment em farà posar una espelmeta a Santa Rita és desitjar que la gent tingui seny, judici propi i sobretot memòria. Que recordi qui van votar a favor de la reforma laboral, qui va escanyar la cultura catalana. Tots els que van mirar cap a un altre costat amb els casos d'espoli i corrupció amb la intenció de no ser esquitxats. Que recordi qui fa de la demagògia la seva bandera. I per últim, qui es ven per aconseguir... Ítaca.
Els polítics d’avui ens ensenyen que s’ha de guanyar a qualsevol preu. No importen els fins solament el resultat.
Doncs bé, estic farta de tots i de tot. No vull pertànyer a un país que no respecte ni la meva llengua ni la meva intel·ligència. Tampoc vull que dirigents d’altres països juguin al joc de la por. L'últim a la llista Obama, España unida.... Bla, bla... Per què vull ser espanyola o europea? Quina avantatge té, a part d’avergonyir-me amb el tracte i resolució amb els refugiats. Europa és aquella que construeix murs per no deixar traspassar les seves fronteres. Que escanya als seus sense miraments. Posats a demanar voldria pertànyer allà on les persones pesin més que els diners. Utopia?
Posar el telenotícies en plena campanya electoral és com el club de la comèdia. Que si Iceta balla rotllo Queen, que si Rivera es veu president d’Espanya. Que si Albiol no saps si parla millor en català o en castellà perquè pena em fa de totes les maneres...Continuo?
Apa deixo aquí un vídeo que m’ha agradat, al·leluia!!!! I pel que pugui passar encendre ciris, res d’espelmes, perquè diuen que la imbecil·litat es contagia.
Que la gent voti, que els percentatges rondin al 100% de participació. I que guanyi el que la majoria digui.
Però el que realment em farà posar una espelmeta a Santa Rita és desitjar que la gent tingui seny, judici propi i sobretot memòria. Que recordi qui van votar a favor de la reforma laboral, qui va escanyar la cultura catalana. Tots els que van mirar cap a un altre costat amb els casos d'espoli i corrupció amb la intenció de no ser esquitxats. Que recordi qui fa de la demagògia la seva bandera. I per últim, qui es ven per aconseguir... Ítaca.
Els polítics d’avui ens ensenyen que s’ha de guanyar a qualsevol preu. No importen els fins solament el resultat.
Doncs bé, estic farta de tots i de tot. No vull pertànyer a un país que no respecte ni la meva llengua ni la meva intel·ligència. Tampoc vull que dirigents d’altres països juguin al joc de la por. L'últim a la llista Obama, España unida.... Bla, bla... Per què vull ser espanyola o europea? Quina avantatge té, a part d’avergonyir-me amb el tracte i resolució amb els refugiats. Europa és aquella que construeix murs per no deixar traspassar les seves fronteres. Que escanya als seus sense miraments. Posats a demanar voldria pertànyer allà on les persones pesin més que els diners. Utopia?
Posar el telenotícies en plena campanya electoral és com el club de la comèdia. Que si Iceta balla rotllo Queen, que si Rivera es veu president d’Espanya. Que si Albiol no saps si parla millor en català o en castellà perquè pena em fa de totes les maneres...Continuo?
Apa deixo aquí un vídeo que m’ha agradat, al·leluia!!!! I pel que pugui passar encendre ciris, res d’espelmes, perquè diuen que la imbecil·litat es contagia.
LA mEva BAndA sONoRA
Caminar, caminar i caminar fa pensar. És una realitat. A vegades tonteries, altres cops t'inspires i d'altres et deixes portar per la boira de la nostàlgia.
Doncs d'això últim es tracte. Quina seria la meva banda sonora? Aquelles cançons, que formen part d'un mateix. I no sabria dir el motiu però he escollit aquesta per començar.
Em transporta lluny, a la foscor de la nit il·luminada per fanals, al vermell, a l'escalfor i a...moltes més coses que guardaré per mi.
Doncs d'això últim es tracte. Quina seria la meva banda sonora? Aquelles cançons, que formen part d'un mateix. I no sabria dir el motiu però he escollit aquesta per començar.
Em transporta lluny, a la foscor de la nit il·luminada per fanals, al vermell, a l'escalfor i a...moltes més coses que guardaré per mi.
La BeLLeZa nO cAdUcA
A la sombra de un árbol caído.
Pude algo muerto ser bello? Te diré que la belleza es el espejo de la persona que la admira.
Que nunca caduca, se transforma una y otra vez, reiventándose a si misma. Todo depende que seamos capaces de saber contemplarla.
Pude algo muerto ser bello? Te diré que la belleza es el espejo de la persona que la admira.
Que nunca caduca, se transforma una y otra vez, reiventándose a si misma. Todo depende que seamos capaces de saber contemplarla.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)