M'he he proposat varies coses, per intentar continuar
escrivint, ja que em van suspendre el curs que volia fer per falta d'alumnes. I
la veritat és que en el meu dia a dia em costa trobar una moment per seure davant
l'ordenador i parlar amb les seves tecles. Així que si puc i tinc ganes, intentaré ser constant.
Voldria començar dient que les darreres dues setmanes hem
anat al cine i que hem triomfat amb les pelis. LA ISLA MÍNIMA i PERDIDA. La
primera al meu gust molt més bona que la segona però totes dues serveixen per
gaudir del cine i de les històries ben explicades. Cada una al seu estil em van
venir ganes de repetir, així que aquesta setmana si no hi ha cap imprevist
tornarem a anar-hi i aquest cop em toca a mi escollir.
Hem retornar a la sèrie TRUE DETECTIVE, a quatre capítols
pel final l'havíem deixata aparcada per la meva culpa... i la veritat, al
principi és una sèrie que costa perquè és un pel lenta, però ja tinc ganes de
saber com acaba. Ens falten dos episodis i aquest cap de setmana l'acabarem por
fin. El " Mateo " em te meravellada des de Dallas Buyers Club. Ole,
ole, ole !! I en el aquest paper també es llueix de lo lindo.
Aquest cap de setmana, ha sigut variadet, però ha estat
bé... m'ha passat volant. Encara que cada vegada que puc fujo de la ciutat, ens
hem quedat i tenia a la meva llista mental un merder de coses per fer... per
aprofitar, però efectivament, no vaig
fer tantes com hagués volgut.
Amb bateig inclòs, ha sigut una setmana en que veus a moltes
persones i que encara que passi el temps, i no coincideixis tant, la teva
relació amb elles segueix sent igual de fresca. És curiós com amb certes
connectes i sents més properes que amb les de la teva pròpia sang.
Ahir vaig ser una de les 25.000 dones que van anar a la
Cursa de la Dona. La vam fer xino xano per una bona causa, totes allà fent taps
immensos pel centre de la ciutat. Ahir va fer anys, crec que sis o així que
vaig començar a córrer, amb la Cursa de la Dona del 2008 ¿? Tinc molt mala
memòria. I em va donar per posar-me reflexiva. De tant en tant et trobaves amb
cartolines donant ànim als seus éssers estimats, mentre lluiten contra aquesta
punyetera malaltia.
Bé, aquí ho deixo, que és dilluns i encara m'haig de fer a
la idea.
...encara guardo els culs de plàtan i del iogurt...
