09 d’agost 2015

Bye bye GArrAFiTAS

10 de agosto, así a priori me deja fría. Pero es el día límite, auto impuesto para mover el puñetero culo y dejar de ser blanda. Tarea difícil muy difícil, dado que me siento como si transportará garrafiñas de grasa allá donde voy. Y cuando corro rebotan para recordarme que las muy malvadas están ahí. Así que una vez más, vuelvo a estar en el mismo punto de partida. ¡ Yupi! .  Cuando mañana hiperventile, sintiéndome  más lenta que un caracol, visualizaré a la Tarrés llamándome “gordi, mueve el culo ya”.


27 de març 2015

The xx - Crystalised



Últimamente solo subo aquí alguna que otra canción, nada demasiado personal. Solo música. Que ido escuchando a lo largo de la semana de forma casual y que han conseguido filtrase en mi cabeza.

Hace ya varios días que ir a trabajar se me hace cuesta arriba, me habría cansado de hacer cada día lo mismo. De abrir los ojos... Pero ayer durante unos minutos volví a sentir aquella sensación tan poderosa e intensa que engancha. Cuando la adrenalina corre por tus venas y tus sentidos se magnifican. Lo echaba de menos.

09 de març 2015

liBrOs pEnDiEnTes

És dilluns un altre cop, i un altre cap de setmana que passa. Aquest diumenge torna a ser la marató, i aquest any l'Orbuà no la correrà, després de tres anys seguits sem fa estrany no seguir-lo com una boja per la ciutat. M'han dit que la línia blava ja està traçada dibuixant el recorregut.
Jo des de fa un temps que he deixat de córrer quina novetat, eh? I com no m'ho he tornat a proposar... Avui és el primer dia que sortiré a intentar moure'm i tristament m'adonaré que la meva forma física és una merda. Però bé, així són els inicis, durs.
Aquesta setmana passada m'he quedat a casa mirant al Pop, recollint pipis i caques i evitant que no mossegués res que no toqués. Se'm fa difícil no poder fer la meva, però vés, no volia un gos... doncs au.... a esperar que tingui tres mesos per poder treure'l al carrer.
Mentrestant aprofito per llegir... però tampoc és que em deixi molt....Fa mesos que estic intentant acabar" Crimenes Exquisitos". Quan dic mesos, és setembre. Quina vergonya.
El vaig veure recomanat en un blog i em va semblar que tenia molt bona pinta. De moment la trama és interessant... però trobo que trontollen els diàlegs gens creïbles i les mil voltes que dóna per arribar al fons de la qúestió. Res que no es pugui suportar,  m'agrada,  si no l' abandonaria a mitges.
Els Reis em van portar dos llibres més, l'últim de la Redondo que tanca la trilogia, i li tinc ganes i un d'aquest tontos que es llegeixen en una tarda, que no recordo el nom.
De moment aquest dos estan a l'estanterian a la espera . El meu moment preferit per la lectura... la nit.... m'encanta quan les hores volen, el pis en absolut silenci...Els ulls pesen però ets incapaç de deixar-lo, el llibre t'ha atrapat.