Fer-se gran

Quan ets petita vols ser gran  per sentir la llibertat, fer i desfer segons la teva conveniència. Creus que tindràs el món a les teves mans i volaràs lluny dels llaços familiars. I en part tot això és veritat, però ningú t'explica que ser gran comporta d'altres aspectes menys aventurers i romàntics. Suposo que som generació egoista, que cada vegada li costa  més allunyar-se del tenir, comprar, reemplaçar. Creiem que tot té preu fins i tot la felicitat. Però de tant en tant ens posen al nostre lloc. El problema  és que no estem preparats per saber-ho afrontar. Moltes vegades algú ens diu  "les coses passen per un per què". No ho sé.... No ho tinc clar. Avui serà un dia dur, no sortiré de casa amb la màscara immune de les emocions, per intentar no deixar penetrar-hi res. Sol conec el seu nom. Avui li posaré cara a la seva veu. Miraré als seus ulls espantats, molta  sort Noemí.

si SeÑoR!!!

mIrAll TrAnCaT

VaMoS

... YuPi

Las SiLLaS tRaNsEúNtEs