cAlmA

DiA dE nADAl

Ara que és Nadal arriba el fred!!!! Aixecar-se i veure tot gelat ...fa venir ganes de córrer de nou cap al llit. Però, no, toca empulainar-se i fer patxoca. És estrany, un dia tan cristià ... I ens deixem dur.... Per la gula, l'enveja, avaricia, luxuria... Ummmm!!! 

Pecadors, pecadores, ja sabeu per Nadal,  tot si val. 

Bon Nadal!!!!!

eL bRuNcH

El brunch es una memez. Me explico,  el viernes  habíamos quedado a las 12 h. ¿ Para hacer el vermut? ¿ Para desayunar?  ¿ Para comer? NOOOOO, para hacer un brunch.  Y claro a las 12 h,  con un agujero negro en el estómago, me  reuní en  un bareto  de éstos que  proliferan como setas... que con solo entrar te sientes  cool y  que por un zumito te clavan 3 euracos...  Bueno he de decir que me puse tibia, que si huevos poché, patatas, ensalada, salmón... Que sí, que salí rodando de allí... la experiencia en ese momento no me desagradó porque estaba bueno... pero a las 16h no tenía hambre... pero a las 18h, me ponen un bistec y me lo como... Total, por las horas que eran, merendé y el resultado es que mi cuerpo quería macarrones, bistec... no una mierdecita de bocata....
Como es de suponer me quedé igual, silbando de hambre, esperando la hora cenar, para volver al horario habitual de comidas. Y es que me guste o no... soy un animal de costumbres, que está programada para desayunar, comer, merendar y cenar. Así que el brunch  que se lo quede otro, porque yo soy más de vermut.

mAs mAdErA

        600 kg de llenya!!!

cEna dE nAvidAd

La cena de navidad con la gente del trabajo ... es ...como decirlo... muy... cachonda. Nos reunimos un grupo demasiado heterogéneo, que lo único en común que tenemos, es que compartimos demasiadas horas juntos, por obligación. Y ese día se crea un ambiente de germanó inèdit. Pues bien este año por razones diversas, ha sido en petit comité.  Los años anteriores, nos reuníamos unas cuarenta personas, éste, apenas veinte. Y como es lógico a medida que pasaban las horas.. cuatro gatos bien avenidos dándolo todo, hasta que nos echaron.

Qué decir de esa noche? Pues simplemente que son necesarias, para la mente, el cuerpo y el alma.
Se me hizo corta,  demasiado corta.

bAtIbUrrI De sEtMaNa

M'he he proposat varies coses, per intentar continuar escrivint, ja que em van suspendre el curs que volia fer per falta d'alumnes. I la veritat és que en el meu dia a dia em costa trobar una moment per seure davant l'ordenador i parlar amb les seves tecles. Així que si puc i tinc ganes,  intentaré ser constant.

Voldria començar dient que les darreres dues setmanes hem anat al cine i que hem triomfat amb les pelis. LA ISLA MÍNIMA i PERDIDA. La primera al meu gust molt més bona que la segona però totes dues serveixen per gaudir del cine i de les històries ben explicades. Cada una al seu estil em van venir ganes de repetir, així que aquesta setmana si no hi ha cap imprevist tornarem a anar-hi i aquest cop em toca a mi escollir.

Hem retornar a la sèrie TRUE DETECTIVE, a quatre capítols pel final l'havíem deixata aparcada per la meva culpa... i la veritat, al principi és una sèrie que costa perquè és un pel lenta, però ja tinc ganes de saber com acaba. Ens falten dos episodis i aquest cap de setmana l'acabarem por fin. El " Mateo " em te meravellada des de Dallas Buyers Club. Ole, ole, ole !! I en el aquest paper també es llueix de lo lindo.

Aquest cap de setmana, ha sigut variadet, però ha estat bé... m'ha passat volant. Encara que cada vegada que puc fujo de la ciutat, ens hem quedat i tenia a la meva llista mental un merder de coses per fer... per aprofitar, però efectivament, no  vaig fer tantes com hagués volgut.

Amb bateig inclòs, ha sigut una setmana en que veus a moltes persones i que encara que passi el temps, i no coincideixis tant, la teva relació amb elles segueix sent igual de fresca. És curiós com amb certes connectes i sents més properes que amb les de la teva pròpia sang.

Ahir vaig ser una de les 25.000 dones que van anar a la Cursa de la Dona. La vam fer xino xano per una bona causa, totes allà fent taps immensos pel centre de la ciutat. Ahir va fer anys, crec que sis o així que vaig començar a córrer, amb la Cursa de la Dona del 2008 ¿? Tinc molt mala memòria. I em va donar per posar-me reflexiva. De tant en tant et trobaves amb cartolines donant ànim als seus éssers estimats, mentre lluiten contra aquesta punyetera malaltia.

Bé, aquí ho deixo, que és dilluns i encara m'haig de fer a la idea.

...encara guardo els culs de plàtan i del iogurt...

bOlEtS, uN mAtí Al bOsC

LA COLLITA

LA BOSSA PLENA

LA RECOMPENSA