LLuViA eN BILbAO

No fallaba era salir de casa...y lluvia. Allí donde íbamos nos acompañaba. Incansable, nos arropaba, dejándonos fríos para el resto del día. Pero que más da, es parte de su gracia. Bilbao mojada,  la otra cara de una ciudad que para mí está llena de encanto. Un viaje  diferente, un click en mi mente. Conversaciones, palabras sabias , historias de otros, que fascinan. Aprender a escuchar el paréntesis. Todo vale y suma.

InFàmiA

Intensitat.
Anar al teatre a veure obres com aquesta és un luxe.

Fer-se gran

Quan ets petita vols ser gran  per sentir la llibertat, fer i desfer segons la teva conveniència. Creus que tindràs el món a les teves mans i volaràs lluny dels llaços familiars. I en part tot això és veritat, però ningú t'explica que ser gran comporta d'altres aspectes menys aventurers i romàntics. Suposo que som generació egoista, que cada vegada li costa  més allunyar-se del tenir, comprar, reemplaçar. Creiem que tot té preu fins i tot la felicitat. Però de tant en tant ens posen al nostre lloc. El problema  és que no estem preparats per saber-ho afrontar. Moltes vegades algú ens diu  "les coses passen per un per què". No ho sé.... No ho tinc clar. Avui serà un dia dur, no sortiré de casa amb la màscara immune de les emocions, per intentar no deixar penetrar-hi res. Sol conec el seu nom. Avui li posaré cara a la seva veu. Miraré als seus ulls espantats, molta  sort Noemí.

si SeÑoR!!!

mIrAll TrAnCaT