lOcKe

Título original: Locke
Año:2013
Duración: 85 min.
País: [Reino Unido] Reino Unido 
Director: Steven Knight
Guión: Steven Knight 
Música: Dickon Hinchliffe 
Fotografía: Haris Zambarloukos 
Reparto: Tom Hardy, Olivia Colman, Ruth Wilson, Andrew Scott, Ben Daniels, Tom Holland 
Género: Drama | Drama psicológico

 Sinopsis 

 Ivan Locke (Tom Hardy) es un hombre que ha trabajado duro para conseguir su objetivo: llevar una buena vida. Sin embargo, un día, inesperadamente, recibe una llamada que trastoca todo su mundo. Desde ese momento se enfrascará en una peligrosa huida contrarreloj. (FILMAFFINITY) 


 Ahir vam anar al cine a veure LOCKE, la veritat és que havia llegit la sinopsis en la que poques pistes et done i sabia de la bona crítica, però res més. Sense cap tipus d’expectativa, vam comprar les entrades. Primer de tot diré que em va agradar la pel·lícula, per si el que ara escriure confon. Em va sorprendre gratament. La vaig trobar original , arriscada i això és  ja és molt, perquè últimament  em costa. Però… quina llàstima, hi ha un però que no l'acaba de fer brillar. Aix!  Penso que encara que sigui de curta durada, 85 minuts, al final, cansa una mica. Més que cansar li falta algun punt que aconsegueixi mantenir-te alerta durant tot el trajecte.
No desvetllaré res que pugui esgarrar a qui vulgui veure-la, però si la veieu, entendreu del que parlo. El protagonista que sol l’havia vist a l’última de Batman, convertit en un ninot de Mixelín amb màscara, m’ha sorprès molt. Un bravo, tio!!! Em va passar pel cap durant tota l’estona. Porta tot el pes, aconseguint ser del tot creible, en aquest exercici d’interpretació, carregant les escenes de gran contingut emotiu amb una gran contenció.
La història comença sense cap informació que et permeti deduir que succeix, i fins passats als primers minuts el director  no et permet encaixar les peces per entendre  al protagonista. Potser no comparteixes el seu camí però a partir d’aquest moment el segueixes en la seva aventura personal. He trobat a faltar algun punt més d’emoció, de suspens, o un gir argumental, ja que els que introdueix per mi no són suficients . Ara quan la imatge s’allunya i la música ambiental pren protagonisme … penses…"Ja? S’ha acabat? "I si, les lletres de tota la gentada que ha participat inunden la pantalla… És inevitable que et passi pel cap un …" Què cabró!!… M’has portat fins aquí i em deixes així". Però si l’analitzes bé, acaba com ha d’acabar perquè el que ens han estat explicant sigui creïble.  Em quedo amb bon sabor de boca, d’aquesta arriscada posada en escena. Les històries que  ens presenten  tant al cine i en la literatura  ens les han explicades milers de vegades, el que canvia és la seva forma. 
BRAVO CAPRABO!!!