pLoU i tiNc lA RoBa EsTEsA
Quant de temps feia que no passava per aquí, anys molts. Massa temps en què els pensaments no tenien veu pròpia i deixaven per escrit el que en aquells moments els hi vingués de gust. L'anarquia de la ment.Podria posar mil excuses, però no cal. Avui és dissabte, i sembla que tornem a poc a poc a la vida ""normal". Aquest matí, quan he posat els peus a terra feia sol i ara plou i tinc roba estesa. Mentre miro per la finestra, i veig minúscules gotes que cauen, no puc evitar pensar que és un dia fantàstic.
Avui he escoltat una cançó de les que etiquetaria de "molona hortera" de les que et deixen un somriure a la cara i et fan mirar la vida de forma més optimista. I li'n dono la culpa absoluta que hagi sentit la necessitat d'entrar aquí.
I ara, mentre la roba es mulla, prenc una decisió. Dilluns 18 de maig, serà una nova data en el meu calendari. Per mi serà un dia important i prenc la decisió ferma que les petites coses que em fan sentir bé tornin a la meva rutina. Aquelles que saps que enyores però sense poder evitar allunyes de tu.
